Ja us hem parlat altres vegades del llibre ‘Josep Igual i els dies’ , que he coordinat amb l’impuls i la llum que donen des del diLLUMs d’arts al forn i, sobretot, l’amic Ricardo Gascón.
Un dietari col·lectiu que va començar a forjar-se la mateixa nit de la mort de Josep Igual, gràcies al suport de Jaume Llambrich i l’Editorial Petròpolis, i de tothom que hi ha col·laborat amb entusiasme.
Volíem que les presentacions del llibre seguissin el cicle vital de Josep, i començar pel seu Benicarló natal. Mentre estàvem seleccionant la data adient, ens assabentem que Lo Pont cooperativa de Lletres li organitza un homenatge a Benicarló el 20 de novembre, aprofitant la seva Xa Trobada, i decidim sumar energies i afegir-nos-hi.
Aquest dissabte a la tarda, que amenaça pluja sense gaire fe, hi faig cap amb Ricardo. No cal dir que durant el trajecte projectem futures iniciatives de les que ens fan goig, culturals, lúdiques i, sobretot, envoltats de bona gent. Comercial que coneix la zona, i que l’estima, m’explica unes quantes anècdotes, fixacions hortalanes locals, i em situa el punt exacte des d’on el tortosí Cabrera envià una bala de canó contra la torre del campanar. Nosaltres venim avui des de Tortosa, però amb ànims menys bèl·lics; la nostra munició són les paraules, i la pólvora, les emocions.
En girar una cantonada, ens trobem amb dos dels coautors del llibre que també han vingut. Òscar Xinxilla, i M. Montserrat Domingo. A ella la conec de fa molts anys, ermitana a Sant Joan del Codolar, a Cornudella de Montsant, i em va fer especial il·lusió convidar-la a participar en aquest projecte, en saber que va mantenir bones xerrades amb el Josep i la Xus, la seva parella. Conversar amb la Montse és compartir la seva saviesa, i Ricardo, que té bon nas per a aquestes coses, se n’adona de seguida, i l’endemà m’agrairà que li hagi presentat. Posar en contacte bona gent amb coses interessants a dir o a fer, em satisfà de forma molt especial.
Ja a les portes de l’edifici Gòtic, on tindrà lloc l’acte, ens trobem amb membres de Lo Pont que vénen de la trobada matinal i del dinar, i altres coautors del llibre, com ara Vicent Sanz, Tomàs Camacho, Albert Fabà i Isidre Crespo, amb qui ens coneixem per fi personalment, I la Xus, visiblement emocionada i agraïda al mateix temps, en una barreja d’emocions que transmet amb la mirada; ens hem avesat a l’obstacle de les mascaretes, impotent per a impedir que les sensacions circulin.
Pugem a la sala d’actes, on una ben intencionada precaució davant el fred que s’anunciava, i un aparell de calefacció força potent, creen una escalfor que ens fa treure tota la roba d’abric que, per la mateixa precaució, tothom portàvem. L’acte consisteix en la millora manera d’homenatjar un escriptor:llegir-lo. I d’aquesta manera, salpebrat amb alguan reflexió o record propi, reciten textos Vicent Sanz Arnau, Josep Lluís Abad, Reis Lliberós, Vicent Jaume Almela, Rosa Miró, Carles Lluch, Manel Pitarch, i Isidre Crespo, que ens regala un interessant recull de textos ´d’Igual amb la música és el nexe.
Després presentem el llibre Josep Igual i els dies, i en parlem els coautors presents, cadascú des de la seva experiència pròpia al costat de Josep.
Xus ens porta uns emotius vídeos amb imatges de Josep, que Albert Fabà acompanya, cantant a cappella, una cançó de Raimon.
Per cert, en engegar la pantalla on es projecta la imatge de l’ordinador, jo, que sóc juganer i estic malalt de fixar-me en aquestes cosetes, es llegeix en una cantonada un text amb què el navegador d’internet ens vol temptar: “todos estos futbolistas son leyendas del futbol, però ¿a quién elegirías como tu favorito?” A Josep, amb bon i irònic sentit de l’humor, li hauria fet gràcia aquesta intromissió esportiva en una acte cultural.
I així acabem compartint l’escalfor de la sala, gent que admirem, llegim i estimem, amics i familiars, cadascú a la seva manera, a Josep Igual.
Ah! I com a resposta al navegador d’internet, una de les meves llegendes, potser com a central d’un hipotètic equip literati, juntament amb Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill i Víctor Canicio, és Josep Igual.
Fes el teu comentari