Iniciem el 2022 en pandèmia encara però en ple desplegament del que volem que sigue el “Pla Terres de l’Ebre 2030”, escrivint el futur i, alhora, dotant-nos de les eines per fer-lo realitat. Durant anys, hem desplegat el model territorial que volem, un territori exigent però, sobretot, autoexigent; un territori que ja no es resigna a ser l’abocador del país. No volem viure en la queixa sinó en el projecte i en la proposta. Volem construir unes Terres de l’Ebre atractives per retenir el talent dels nostres joves i per atraure inversions industrials, compromeses amb els reptes globals i els valors de modernitat. Un territori a cavall d’una nova ruralitat competitiva en noves tecnologies, i d’un node de la Catalunya policèntrica que volem ajudar a construir. Un territori orgullós dels seus valors i convençut de les seues oportunitats.
Durant estos primers mesos del Govern Aragonès, amb l’impuls de la recuperació de la Delegació del Govern per Esquerra Republicana hem fet passos que representen un clar punt d’inflexió en la línia del model territorial de dignitat que volem, dotant-nos de noves i millors eines de governança. Amb una aposta clara del conseller Torrent i el seu equip per revertir la nostra situació econòmica, amb l’aprovació del Fons de Transició Nuclear i amb la recuperació de la gestió de la marca turística, amb la concertació durant els darrers dos anys de prop de 300 milions d’inversió industrial i 800 llocs de treball directes en diferents inversions, moltes d’internacionals, que confirmen la posició estratègica de l’Ebre i la urgència d’ampliar el Catalunya Sud i de fer competitiu el polígon del Molló, com també potenciar l’àrea industrial de Flix.
És un model territorial que volem que es desplegui al voltant dels valors de la Reserva de la Biosfera, valors de proximitat, de qualitat, de sostenibilitat. Un projecte que, amb l’impuls del Govern republicà, donarà fruits importants per a les comarques de l’Ebre i pel qual necessitem concretar-ne en breu el full de ruta cap al 2030. Un projecte que s’ha de fusionar amb la marca turística de les Terres de l’Ebre, que es tornarà a dirigir des del territori. Hem de gestionar des de la proximitat les dues marques, que només en poden ser una de sola, amb vocació transformadora per aportar valor a sectors com l’agrícola, l’alimentari o el turístic o per reforçar l’economia blava com a eix vertebrador del desenvolupament costaner. No ens podem permetre el luxe, com la passada dècada, de tenir una Reserva de la Biosfera al ralentí i una marca Terres de l’Ebre en mans de les prioritats del model turístic de Salou.
Volem un territori compromès amb la lluita contra el canvi climàtic i amb la transformació del model energètic, compromès amb l’autoconsum i la generació comunitària. Hem assumit la majoria de les energies renovables del país i som receptius a equipaments reguladors com la hidroelèctrica reversible per donar resposta a un problema global que posa en risc el futur de les noves generacions, però necessitem un desplegament equilibrat arreu del país, no massificat, i no podem assumir cap més impacte sobre les ribes del riu o sobre el Delta com el que provocarien nous assuts a l’Ebre. I este compromís amb el riu el traslladarem al Consorci d’Aigües de Tarragona, que presidim per primera vegada, i des d’on evitarem cap altre pas enrere.
I en este canvi de model ens hem de preparar per a una transició justa dels territoris nuclears. Després de set anys de feina d’Esquerra Republicana des del Govern i des del Parlament, hem aconseguit la creació del Fons de Transició Nuclear, que aportarà anualment 24 milions d’euros per preparar el futur dels entorns de les centrals d’Ascó i Vandellòs per a l’impacte que provocarà la pèrdua de milers de llocs de treball. Hem hagut d’aprovar 3 lleis per poder superar els entrebancs de la troica formada pel PP-PSOE, lobby elèctric i Tribunal Constitucional, però finalment tenim una eina d’extraordinària transcendència que permetrà transformar el futur d’uns municipis que durant dècades han estat molt solidaris amb la resta del país.
I un territori digne és sobretot un territori que lluita pel riu i per la preservació del Delta. Confiem molt en la feina que està fent la consellera Jordà i el seu equip, que ja comença a concretar-se amb l’aportació de sorres del Fangar a les platges de la Marquesa i la Bassa de l’Arena, per afrontar tant el tancament de la bocana com el retrocés de les platges deltaiques. Però estem esgotant la paciència davant de la manca de resposta de l’administració competent, del Govern espanyol: ni Pla de protecció del Delta ni pressupostos. Fa dos anys del temporal Glòria i és inacceptable l’absència de respostes del govern socialista i dels Comuns, un abandonament històric que ha posat sempre els interessos de les grans hidroelèctriques per sobre de la gent de les Terres de l’Ebre.
Davant d’estos reptes i en ple desplegament dels fons europeus, l’Ebre, com mai, necessitem reforçar la nostra governança, necessitem tenir més força per impulsar projectes de transformació i per defensar el nostre territori. Disposarem d’eines com el fons nuclear, gestionarem la marca turística Terres de l’Ebre, però ens cal fer un nou salt en la nostra governança, i per això volem evolucionar l’actual COPATE en el Consorci Intercomarcal de les Terres de l’Ebre (CITE), en una eina amb més competències, amb capacitat transformadora per desplegar les polítiques dels quatre consells comarcals. I ens agradaria que la Diputació de Tarragona també formés part del CITE, part de les solucions que necessitem, per explicitar el compromís que la presidenta Llauradó ha manifestat amb l’Ebre. El CITE és una aposta per guanyar dimensió, per generar sinergies, per racionalitzar i avançar en la cooperació entre administracions contribuint a fer que el conjunt del territori trobi noves oportunitats per al desenvolupament social i econòmic.D’altra banda, amb la recuperació de l’acrònim CITE restaurem el que fou el primer ens que englobava les 4 comarques de l’Ebre, creat el 4 de desembre de 1978 per un Decret del president Tarradellas, un ens preestatutari que reconeixia fa més de 40 anys la singularitat de l’Ebre.
Volem fer un pas en el nostre autogovern, per consolidar-lo, i després fer-ne un altre i un altre fins a arribar a la vegueria, que només serà en el marc de la república catalana. En el mentrestant, la gent de les nostres comarques necessita respostes, i l’Ebre volem fer, avui, un pas endavant per construir oportunitats per a les futures generacions, volem ser útils ara i aquí, alhora que assumim el repte d’escriure el futur, amb valors socials, d’igualtat, sostenibilitat i democràcia.
*Lluís Salvadó (Vicesecretari General d’ERC i Diputat al Parlament), Albert Salvadó (President d’ERC-Ebre i Delegat del Govern), Norma Pujol (Diputada al Congrés i Secretària General d’ERC-Ebre), Xavier Faura (President del COPATE i del Consell Comarcal del Baix Ebre), Joan Roig (President del Consell Comarcal del Montsià), Gemma Carim (Presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre), Neus Sanromà (Presidenta del Consell Comarcal de la Terra Alta), Maria Jesús Viña (Diputada al Parlament), Vanessa Callau (Senadora), Enric Adell (Vicepresident de la Diputació de Tarragona), Adam Tomàs (Alcalde d’Amposta), Joan Alginet (President del Consorci d’Aigües de Tarragona)
Fes el teu comentari