S’ha publicat la darrera enquesta del CEO, on se’ns diu que l’independentisme baixa, però, en canvi, el 81% dels catalans acceptarien un referèndum pactat. Aquesta anàlisi té una clara explicació. Madrid, els governs, la corona i l’entrellat en qüestions transcendentals, bé sigui el funcionariat, l’església, l’empresariat, el sistema judicial i l’exèrcit, tots plegats manen sobre Catalunya. Per ells tenim els drets d’autonomia i la nostra veu només se l’escolta quan ens necessiten. Vet aquí que fins i tot Aznar “hablaba el catalán en la intimidad”. I Sánchez fa el que vol però mana, i juga “al gat i a la rata” amb els que li donen suport, segons cada moment. A la “taula de diàleg” només es parla del que ell vol. Però mentre, se li dona suport a les Corts i segueix governant. Potser és un mal menor per evitar que manés el PP amb el suport de Vox, però ens segueixen enredant.
Clarament ens enganyen. Per això Iceta i Illa van manifestar-se a favor del 155 de Rajoy, al costat de l’extrema dreta, i també contra la llengua quan els convenia. Ara, Marín, la presidenta de la Diputació de Barcelona, i el PSC en bloc al Parlament, donen suport a la immersió quan els tribunals limiten l’ensenyament del català.
Jugar a dues bandes és propi dels socialistes. Quan els convé van a favor i, quan no els convé, van en contra. I el curiós del cas és que quan el PSC, disfressat en pell de corder, vota a favor de la llei de la immersió, no serà perquè així hauran d’acatar les escoles catalanes el que sentencien els jutges? El PSC, com no son de fiar, quan ho accepten, saben que surten a guanyar en contra del català. I l’excusa és que, amb la llei aprovada al Parlament, es podrà aplicar sense necessitat d’usar-se al 25%. És el que vol la justícia, però confonent l’auditori. Feta la llei, feta la trampa, i la ingenuïtat de deixar-nos manar ens ha fet caure al parany.
A Catalunya tothom som conscients que estem sotmesos i explica el 81% d’aquells que desitgen un referèndum pactat amb Espanya. Son molts els camins que ens ho demostren i un d’ells és el de la llengua. Tenim un idioma propi que el fan anar per on volen des de la justícia servint-se de les seves lleis. Canviant comes, punts o interpretacions, fins i tot, han d’obligar als catedràtics de les universitats com han de lliurar els exàmens als alumnes. Només un cinc per cent feien l’examen en castellà per l’accés a la universitat però els tribunals, sense tenir en compte la llengua pròpia del País, dictaminen el contrari del que volen els alumnes i la majoria dels catalans. Als instituts el 52% de classes ja ens donen en castellà i com no en tenen prou encara en volen més malgrat que el català retrocedeix i els castellà augmenta. La conclusió és que volen destruir l’ús del català i va pel camí d’aconseguir-ho.
Els espanyols (si és que els catalans ho som), tots no es regeixen pels mateixos drets. La nostra llengua en temps no gaire llunyans era un “dialecto” i no permetien que fos ensenyada a les escoles. Ara que ja no és dialecte, i l’han elevada al nivell de llengua, han de reprimir el seu ús, a favor de “la lengua de todos”. I el curiós és que “la lengua de todos” és la seva llengua i no la nostra. Per tant, s’arriba a la conclusió que com se’ns considera espanyols d’inferior categoria imposen la seva llengua mitjançant el tribunals.
Per aquest fet i tants altres com el dèficit fiscal, l’aturada d’obres públiques o que el Corredor del Mediterrani el facin passar per Madrid és pel qual, el 81% dels catalans voldrien votar un referèndum pactat amb l’Estat. Els poders fàctics espanyols ens diran que no cal perquè els que volem la independència som menys que els contraris. I si tenim el 52% al Parlament, i per tant majoria, igualment quedem sotmesos als preceptes que desitgen. Algú creu que del 81% que voldrien un referèndum, Catalunya no tindria una gran majoria de vots favorables a la independència? Com saben que això succeiria és pel qual no accepten celebrar-lo. El perdre no agrada a ningú. Per això es serveixen de totes les trampes servint-se de la Constitució i diran que no es pot celebrar, malgrat que cap article ho prohibeixi.
Vet aquí, estimats lectors, que només nosaltres, els catalans, podem defensar la nostra llengua. Nosaltres l’hem de mantenir viva a l’escola, al carrer, a la família, fent-ne ús social en tot moment. Feijóo acaba de declarar que a Catalunya imposem el català. Ell sap que és mentida però cal mentir per tal que la nostra llengua desaparegui i només s’usi “la lengua de todos” que no és la nostra. Són molts els obstacles que ens fan lluitar per mantenir viva la llengua ancestral, per tal que les futures generacions la segueixin usant.
Per això, en cas de celebrar-se el referèndum, els catalans guanyaríem. I com ells ho saben, sempre s’hi oposaran. La defensa en totes les vessants de la nostra Nació, i la llengua és principal, l’hem d’aconseguir nosaltres amb treball, esforç i voluntat de ser catalans. No hem de defallir!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari