Els resultats de la primera volta de les presidencials franceses constaten la desafecció profunda de la població amb els partits tradicionals –socialistes i conservadors–, i que la presidència de França es decidirà de nou en un duel entre l’actual president Emmanuel Macron i una ascendent Marine Le Pen. Un representant neoliberal president dels rics i una candidata de l’extrema dreta seran les opcions presidencials per a una segona volta a disputar el 24 d’abril. Tot plegat en una França fracturada i amb un escenari incert de guerra a les portes de la UE, de crisi del model energètic i de nefastes conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia encara per superar.
Amb una participació del 74% el candidat-president Macron ha liderat la primera volta amb un 27,6% dels vots, seguit per Le Pen que ha obtingut un 23,41%. Els dos han millorat els resultats respecte a les eleccions presidencials de 2017 i Le Pen ha aconseguit el seu millor percentatge de vots en una primera volta. Per la seva banda, la França insubmisa de Jean-Luc Mélenchon amb un 21,95% ha obtingut uns resultats extraordinaris però no suficients per a passar a la segona volta. Els Verds han aconseguit un 4,58%, el Partit Comunista un 2,31% i el Partit Socialista un pobríssim 1,74%. Un cop més una esquerra dividida ha estat incapaç d’articular en una mateixa candidatura tot allò que els uneix –que és més que el que els separa– per així configurar una opció a l’esquerra com alternativa a les polítiques de Macron. Pel que fa a l’altre candidat d’extrema dreta, Éric Zemmour (Reconquesta), ha obtingut un 7,05% i ha ajudat amb el seu discurs a donar un gir a la imatge de Le Pen que –hàbilment– s’ha centrat en qüestions econòmiques i socials, relegant a un segon pla la immigració, l’islam i la seguretat. Una moderació del discurs que, no obstant, no ha de fer perdre de vista els postulats antiimmigració i nacionalistes que defensa, tal i com es recull en el seu programa polític. Finalment, el tradicional partit conservador amb tan sols un 4,79% té molt difícil, a l’igual que els socialistes, intentar recompondre el partit des d’aquests resultats. En aquest sentit, socialistes i conservadors han d’obrir un període de reflexió profunda per a redundar-se.
L’establishment europeu aposta altre cop per l’actual inquilí de l’Elisi. En la doble crisi actual de la UE, bèl·lica i energètica, la continuïtat de Macron –ferm defensor del projecte europeu– seria una pilota d’oxigen pel futur d’una UE en temps convulsos. Al respecte, l’agenda europea depèn molt del que passi en aquesta segona volta, tot i tenir grans divergències com en la qüestió energètica on França és una ferma defensora de l’energia nuclear front a alternatives sostenibles. Així mateix, es posa en marxa la campanya del “Front republicà” cridant al vot útil a Macron front a Le Pen. Socialistes i conservadors ja han fet una crida als seus electors a votar a l’actual president. Per la seva banda, Mélenchon ha manifestat que no hi ha que donar ni un vot a Le Pen i ha anunciat que consultaran a les bases la consigna de vot del moviment insubmís: abstenció o vot per Macron per a neutralitzar la pitjor de les opcions. No obstant, cal recordar com s’ha arribat a aquesta situació. En aquest sentit, l’aplicació per part dels governs francès i de la UE d’unes polítiques públiques favorables a les elits, augmentant les desigualtats i la precarietat, i retallant drets i llibertats, són les que han afavorit un context per al creixement de l’extrema dreta. És més, l’extrema dreta té l’hegemonia del discurs, marcant en els últims anys els temes centrals que han conformat l’agenda pública del país. Le Pen ha aconseguit centrar el debat polític i captar l’atenció mediàtica i popular. Davant del creixement d’actors polítics situats a l’esquerra que defensen el bé comú, la UE porta temps agitant la por a l’extrema dreta. No obstant, cinc anys després de les passades presidencials franceses pot ser que aquest discurs sigui insuficient per frenar l’assalt al poder d’una extrema dreta que, sumats els vots de les diferents candidatures, ja suposa més d’un terç dels votants en primera volta. Una realitat que hauria de fer reflexionar a la mateixa UE a l’hora de debatre i afrontar el seu futur.
França votarà dividida entre l’extrema dreta populista amagada sota la bandera social i el vot útil contra Le Pen en el que serà una reedició de les eleccions del 2017 però amb una candidata d’Agrupació Nacional reforçada. Als darrers comicis el 60% dels suports de Macron va ser vot prestat. En les presidencials actuals el resultat final dependrà de l’abstenció, en aquest sentit, l’extrema dreta té un vot més consolidat i Macron té més vot però més volàtil.
França decideix entre el mal menor o la foscor absoluta.
*JESÚS GELLIDA és politòleg i investigador social.
Fes el teu comentari