El passat 24 d’octubre, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va celebrar l’acte de commemoració dels ¾ de mil·lenni, és a dir, els 750 anys de la publicació del Llibre del Consolat del Mar, el primer codi de comerç internacional que es va aplicar arreu del món. Al llarg d’aquests dies, ens han dit que aquesta celebració estava basada amb la dels 750 anys del Llibre de Costums de Tortosa del 1272, ja que aquest incloïa un text jurídic anomenat Consuetudo Maris.
Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat ha decidit també incloure aquesta commemoració a les d’aquest 2022.
I en aquesta línia, la Biblioteca Marcel·lí Domingo ha decidit dedicar les VIII Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc al llibre Costums de Tortosa. Però les jornades no han servit per treure’n l’aigua clara dels orígens del primer text jurídic en català, sinó per afegir-hi encara unes quantes incògnites més.
Són diversos els estudiosos que afirmen que els 750 anys del Llibre del Consolat del Mar, de fet, no s’haurien de celebrar ara perquè aquest es va redactar a Barcelona el 1340. Ara bé, si ens centrem amb els documents a través dels quals es van inspirar per a redactar-lo, aleshores ens hem de traslladar al 1258, moment en què es redacten les Ordinacions de Ribera, un text però que encara no parlava dels drets de la mar com a codis i no mencionava enlloc els cònsols. La primera referència que ens apareix dels cònsols de mar és al 1282. I per què? Doncs, possiblement, perquè es van inspirar amb el Consolat del Mar de València i també amb el text jurídic del Consuetudo Maris que hi ha qui ubica a Tortosa al 1272 i hi ha qui també l’ubica anteriorment a Vic, al 1231. Fos quina fos la data del text jurídic, el que sembla ben clar és que era una traducció en català d’altres textos llatins i italians del 1161 i del 1162.
I si ja ens adonem que la celebració dels 750 anys del Llibre del Consolat del Mar no són massa fidedignes, potser podríem pensar que s’ha establert aquesta data com una convenció per a la celebració dels 750 anys del Llibre Costums de Tortosa. Però, sabeu que, en realitat, els Costums de Tortosa no es van publicar el 1272?
El director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto, va impartir una conferència magistral en la qual va intentar desgranar amb tots els detalls els orígens del llibre tortosí i la realitat que s’ha pogut conèixer sobre el seu manuscrit original, actualment desaparegut. Malgrat tota la feina que s’ha fet al llarg de la història, els orígens dels manuscrits que actualment es conserven són incerts, igual que ho és la història que parla de la total desaparició de l’original del 1272 essent cremat a una foguera al segle XIX. Aquest manuscrit original es coneixia amb el sobrenom de “El llibre de la cadena” perquè estava custodiat a la Casa de la Ciutat lligat amb una cadena perquè ningú el furtés.
Així doncs, a dia d’avui, l’Arxiu Comarcal té un llibre manuscrit amb pergamins i cal·ligrafia gòtica que sembla ser una còpia de l’original realitzada ja al segle XIV, a la qual se li ha afegit un prefaci, que acaba escrit pels marges perquè els escrivents no tenen suficient espai, on diu que és una obra dels notaris Pere de Tamarit i Pere Gil, i que data del 1272. Aquesta teoria, però, no la vol assegurar ningú perquè el darrer estudiós dels manuscrits, Jesús Massip, considerava a la seva publicació crítica que aquest llibre era l’original. No obstant això, Curto va deixar l’ombra del dubte a la sala en mostrar amb una simple fotografia el considerat manuscrit original al costat dels altres dos que també es conserven del segle XIV i observar que, en realitat, l’original sembla ser una còpia més moderna dels altres dos còdexs.
Un dilema per esclarir, això segur. Ara bé, el que és ben cert és que el text del llibre es va escriure al 1272. Però que s’escrivís al 1272 no vol dir que es publiqués en aquell any, sinó que es va acabar publicant uns anys més tard, al 1277. I per aquest motiu, els 750 anys dels Costums de Tortosa, cenyint-nos rigorosament a la data de publicació de l’obra que és el que s’acostuma a mirar a les celebracions dels centenaris, s’hauria hagut de celebrar d’aquí cinc anys, al 2027.
Però si no n’hi havia prou en descobrir que ens estem equivocant d’any per a celebrar els 750 anys d’ambdós llibres, només ens ha faltat saber que hi ha un error de manual, fruit dels castellanismes arrelats, amb el nom del llibre dels Costums de Tortosa.
A tots els diaris, notes de premsa, fulletons propagandístics… que s’han difós aquests dies hem pogut veure retolat el nom del llibre com a Les Costums de Tortosa. Però qualsevol amb uns mínims coneixements d’ortografia sap que “costum/s” és un mot masculí i que, per tant, l’article que regeix és “el/els”. Ara bé, què ha passat per trobar-nos l’error ortogràfic a tort i a dret a totes les publicacions dels 750 anys? Segons hem pogut saber, en el cas del tríptic de les Jornades, malgrat que des de la Biblioteca Marcel·lí Domingo l’havien editat correctament, des de l’Ajuntament de Tortosa se’ls instà perquè canviessin l’article “els” per un “les”, ja que, la gent d’aquí ho diu així. I sí, la gent de Tortosa podem dir mots que, possiblement, no són correctes per transcriure’ls a un document oficial o institucional perquè la transmissió oral ha fet mantenir una sèrie de calcs procedents del castellà. I com que en castellà es diu “la costumbre”, molta gent va generalitzar el nom del llibre Costums de Tortosa (sense cap article) amb el de Les Costums de Tortosa, fins al punt, d’arribar a posar l’error ortogràfic a llibres i edicions posteriors que daten dels anys 90.
De tot això n’ha parlat la filòloga, Àngels Massip, filla de Jesús Massip, que ha explicat que, de fet, al 1272 existien les paraules costum i costuma i que al text original tota l’estona parla en masculí, a excepció de dos casos en els quals es refereix al femení de l’època. El que no s’ha trobat enlloc és que al text original o als textos del segle XIV hi aparegui cap menció sobre les costums. Un fet que determina que aquest error va ser posterior al text original i que, com hem dit, es va produir per una mala traducció de la paraula castellana.
Així que, com a darrera reflexió, no s’acaba d’entendre que un consistori premiat recentment amb el Premi Nacional de Protocol i Relacions Institucionals de l’ACPRI sigui capaç de cometre errors ortogràfics en un tríptic i errors historiogràfics a l’hora d’organitzar un acte commemoratiu i facilitar la informació pertinent al Govern.
Fes el teu comentari