De fa segles, Catalunya dins d’Espanya sempre ha estat el principal motor econòmic i a la vegada el ruc de carga, pagant dels que més i rebent dels que menys. Però malgrat que durant molts anys fórem els que més impostos aportàvem també els que més treballàvem, exportàvem i, érem i continuem sent, un dels motors econòmics d’Europa. Però en canvi les inversions de l’Estat mai eren proporcionals al que pagàvem, i paguem en l’actualitat, i sempre havíem i hem de suportar un dèficit fiscal escandalós.
Això ha succeït igual amb els governs del PSOE com amb els del PP. És una realitat que poc importa qui mani; als catalans ens tenen per pagar, obeir i si ens queixem, emprar el “a por ellos” com a terra de conquesta, bé sigui per la força de les armes com Franco, per la força de la repressió com Primo de Rivera o pels tribunals en l’actualitat. Tot els serveix per tractar-nos com a ciutadans de segona i obligar-nos a sotmetre’ns com a inferior a la llengua, a les inversions, al dèficit fiscal, als esports o a la vida normal de qualsevol carrer o família catalana. Les seves lleis son les que valen i les nostres les poden aïllar, menystenir o anul·lar, com és el cas de la parla obligant-nos a que el castellà sigui la llengua de tots i el català que és i ha estat la pròpia durant segles sigui la d’uns quants.
Actualment, amb mà esquerra, amb paraules boniques, i emprant la frase conciliadora i per conveniència de “el govern de tots”, és la que usa el president Illa. Només fa quatre dies demanava la presó per independentistes, prodigava el 155, és manifestava amb Vox i el PP amb grans banderes espanyoles al costat, i ara, amb suavitat demana l’amnistia pels exiliats i els acusats indignament i sense causa que han de viure amb penes d’inhabilitacions, multes o exclusions. Però les promeses fetes al ERC i a JUNTS, ja no se’n recorda. El PSOE encerclat per la pròpia corrupció, ja no escolta Illa. Ara fa el que pot per sobreviure dins el caos i l’angoixa trepidant d’una dreta injuriosa i d’uns jutges del seu color que els donen suport. Aquesta realitat fa mal a tota Espanya però com sempre els més perjudicats som els catalans que malgrat rebre menys i pagar més, ens menystenen sense pietat. Amb l’exemple de l’Amnistia queda clar. Ni als Tribunals Europeus escolten! L’Espanya feixista mantén postures incanviables en tot moment, sigui dictadura o sigui democràcia. Ells a la seva i els catalans que es fotin! Els Parlaments de Madrid o de Barcelona poden votar el que vulguin que, ara en democràcia, els tribunals apliquen les “seves” lleis per sobre de la mateixa democràcia i inclús la fiscalia s’ha d’encarar amb el Tribunal de Comptes, per discutir-ne l’aplicació.
Parlant de producció i dels pagaments, en producció Catalunya continua sent líder d’Espanya però a Madrid es recapten més impostos provinents d’indústries no hi estan radicades físicament, així com de grans negocis que operen a tota Espanya i a l’estranger, com és el cas de Florentino Pérez. Mentre a Catalunya paguem taxes de tota mena a Madrid no els cal, moltes les tenen gratuïtes. Son centenars d’empresaris catalans i d’altres territoris d’Espanya que tenen els seus domicilis fiscals per rebaixar els impostos que nosaltres sí hem de pagar a Catalunya. Com també altres empreses estatals que ubicades a València o Sevilla els resulta més econòmic perquè no existeixen, posem per exemple, les taxes per transmissions patrimonials. I invertint més i pagant més, Madrid augmenta i Catalunya té molts problemes. L’exemple el tenim amb la selecció estatal: el jugador que cotitza a Catalunya haurà de pagar dels gairebé 800.000 euros impostos pel 51% mentre que un que cotitza a Madrid el 45% i la mateixa proporció és per les grans fortunes empresarials. Cotitzar a Madrid és una bicoca!
Conseqüentment paguem dels que més i rebem dels que menys. I any rere any, com la inversió baixa, els dèficit fiscal puja i no disposem dels diners que hauríem de rebre en proporció als impostos que paguem, el nostre creixement es inferior al que podríem progressar. La iniciativa privada i les empreses necessiten per poder ampliar els seus negocis, i els resulta més complicat si els trens no funcionen i els seus obrers no poden arribar o no arriben a la feina, si les autopistes estan col·lapsades, que variants com la de Gandesa facin més de trenta anys que estan paralitzades, i que haguéssim de suportar un dèficit fiscal de 23.000 milions anuals. Cada dia escoltem que es faran grans inversions que mai no arriben. I mentre tenim els pagesos, els pastors, els grangers, els mestres, els sanitaris, els bombers, i la majoria dels sectors, que cada dia ho tenen pitjor per sobreviure. Aquesta és la trista realitat de la Catalunya actual del President Illa. Moltes promeses, molts regals, més promeses, però la burocràcia s’incrementa dia a dia i perjudica a tots els sectors i les infraestructures que durant anys no s’hi ha invertit el necessari no funcionen i tothom es queixa.
I els números canten! El 2025 la inversió executada a Catalunya és del 8,6% i el nostre PIB és del 19%, mentre que a Madrid s’ha executat el 21%. Cada català rep 162 euros mentre que cada madrileny en rep 452. Entre els anys 2015 al 2021 a Catalunya s’ha executat el 60% de la inversió pressupostada i Madrid el 122 %. Vaja quina IRONIA i quin ESCARNI que hem de pagar tots els catalans, siguin votants del PSC, del PP, de JUNTS o d’ERC! I això que tenim un govern amic que és “El govern de tots”, encara que quan ve el Papa “les forces de l’amistat” el fan parlar en castellà quan a Catalunya la llengua pròpia és el català mentre que l’altra parla és la imposada, la obligada i ara la disfressada. Vet aquí que la castellanització “amb suavitat però amb fermesa” impera a casa nostra de mans del PSC i dia rere dia, impostos, inversions, promeses, xerrameques i il·lusions que mai no arriben, es prodiguen en perjudici de tots (TOTS) els catalans.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari