Com “l’Espanya Global” de Borrell que ven pel món que l’Estat espanyol és una democràcia de primer nivell, Rajoy, amb el llibre que acaba de publicar, s’atribueix uns mèrits que difereixen de la veritat. Les accions exposades son errors fatals que han portat Espanya a ser un país qüestionat pels quatre costats; mai hi havia hagut tanta corrupció muntada i avalada per ell mateix, com aquell, “sé fuerte Luís”, havent destruït els ordinadors del partit a martellades per no poder servir de prova contra la seva persona. Mai la justícia ha estat tan desprestigiada quan, segons Cosidó, la dominen pel darrere. Ell va avalar les signatures contra l’Estatut i, per manca de diàleg, va crear l’atzucac actual entre Catalunya i Espanya. Durant el seu període s’ha provocat l’atur més alt que mai havia viscut Espanya. De les arques estatals es van injectar milions a Caja Madrid, on cada conseller treballava la seva parcel·la com a pròpia i en feia el que volia. I amb mils de milions tapant les vergonyes del seu partit i d’il·lustres madrilenys, avui, encara, Bankia no ha tornat ni el 15% dels diners que li van regalar, mentre altres entitats, sobretot les caixes catalanes, van desaparèixer del mapa, amb deutes inferiors en proporció als seus. Caixes catalanes que van quedar absorbides per Caixa Madrid, i altres foren venudes per “quatre xapes” a bancs espanyols. I mentre, milers de llogaters i treballadors a l’atur amb els pisos hipotecats, foren i son desallotjats.

Per no haver acceptat el diàleg amb el president Mas, demanant el que Catalunya necessitava i durant anys se li havia negat, vam arribar on ara som. Molts equilibris s’hauran de fer per solucionar tots els problemes creats pels seus desencerts governaments; no tenen ni fi ni compte, sobretot en el que concerneix a Catalunya i conseqüentment per Espanya. Va ser el promotor de l’actual desfeta del PP on des de la desaparició d’Aliança Popular de Fraga, tota l’extrema dreta hi estaven afiliats. Amb la venda de catalanofòbia arreu d’Espanya, va provocar la seva desfeta com una “bolado”. Uns, més anticatalans que els mateixos franquistes, van fer cap a Cs amb voluntat de destruir l’essència del poble català. I altres, els ultres, van ressorgir quan els catalans es manifestaren contra manca de diàleg i la prepotència de no fer ni deixar fer, per haver guanyat les eleccions amb majoria absoluta. De persones com Alejo Vidal-Quadras ja n’estava ple les files del seu partit. De vendre tanta ignomínia contra Catalunya i conseqüentment provocant tant l’independentisme, passant del 15% a la majoria parlamentària, va encendre els ànims d’espanyols i catalans. Amb l’actitud de veure qui era més “espanyol” per acabar amb l’independentisme, avui els ultres ocupen 52 escons a les Corts i dominen els governs de Madrid.
Rajoy com a covard i potenciador de la rancúnia, malgrat creure que havia d’actuar amb la violència d’èpoques autàrquiques, es va reprimir. Va preferir usar la justícia abans que l’exèrcit, que Europa mai no li hauria permès. I alguns jutges i fiscals, elevats a la categoria suprema pel seu partit, “dominats pel darrere”, i per tant atemptant contra el pilar bàsic de la democràcia, van criminalitzar i empresonar els líders catalans. Si Rajoy hagués acceptat els 21 punts demanats pel president Mas i no s’hagués anul·lat l’Estatut aprovat per les Corts, el Parlament i referendat, estarien empresonats els líders catalans?
Rajoy ha estat el president més incompetent de la democràtica. Mai s’havia arribat a l’atur tan elevat. Mai Espanya havia estat tan endeutada. Mai han hagut tants pobres com ara. Mai les petites empreses i els treballadors han pagat més impostos que les grans multinacionals. Mai Espanya havia estat tan dividida. Mai els tambors de guerra de Vox havien retronat tan forts. Mai s’havien convocat eleccions tan reiterades. Mai poders fàctics havien estat tan inquiets quan els possibles canvis poden limitar llurs privilegis. Mai la catalanofòbia venuda des de la premsa i els poders fàctics, han provocat que la repressió i la criminalització hagi arribat tan lluny, apropant-se a països com Turquia, o Xina. Aquest home ha fet molt mal. I no solament als catalans; l’ha fet principalment a l’ Espanya nacionalista que ara pretén vendre com “Una España mejor”.
*ANTON MONNER és historiador i cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari