Amb la guerra ben a prop Europa es planteja el retorn del servei militar obligatori, “la mili”. Alguns països ho han fet, altres dubten en fer-ho i altres busquen fórmules mixtes. A Espanya fa 25 anys que es va eliminar1 “la mili”, els darrers homes obligats a fer-la van ser els nascuts el 1983.
A mi em van obligar a fer el servei militar. No us contaré batalletes: m’ho vaig passar prou bé pel Pirineu aragonès i no tinc els mals records o les anècdotes típiques de la “vida cuartelera”: estava a la muntanya o estava a casa. Però ho tinc clar: si arriba a aparèixer “el enemigo” per la cresta de la serralada fronterera i si fos per tots els joves obligats que allà estàvem, per la nostra formació, per la tecnologia obsoleta i per la ineficiència de soldats i oficials, avui aquí tothom parlaríem francès.
Cavil·lant tot això he recordat que a Tortosa hi hagut soldats durant molts anys fent la mili a un gran quarter que estava on avui hi ha l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta, la Residència. Era un gran edifici que presidia la ciutat: el Quarter de Sant Francesc. Un gran quarter? Soldats fent la mili a Tortosa? Si, he fet una petita recerca i ara us ho explico.
L’any 1963 l’Ajuntament enderroca el grandiós quarter de Sant Francesc de l’exèrcit d’Infanteria a Tortosa. L’enorme edifici ha regnat sobre la ciutat durant dos segles des del lloc conegut com Les Planetes, Les Esplanetes o El Turó del Sitjar. Es troba en estat de ruïna, abandonat des de fa més de dos dècades, ocupat per famílies pobres. També hi viuen altres famílies en barraques, o a les coves i els subterranis per l’entorn de les muralles. Estem parlant dels anys del desarrollismo franquista i es vol urbanitzar tota aquesta zona.
És un quarter construït el segle XVIII segons els cànons dels enginyers militars d’aquella època. A la Guerra de Successió2, quan l’exèrcit borbònic ocupa la ciutat el 1708 decideix construir un quarter per a disposar d’una guarnició estable a la ciutat. Fins llavors, les tropes s’han estat allotjant a cases particulars o als edificis habilitats per l’Ajuntament al carrer Sant Blai, al carrer Montcada, vora la Catedral, o al Carrer Major de Remolins. Hi ha un primer projecte el 1725 i el tràmit continua amb modificacions, alguns canvis de model i molts retards en els pagaments, perquè el finançament va a càrrec de la ciutat. El 1751, després de vint-i-sis anys, el consistori tortosí lliura oficialment a l’Estat Major l’edifici al qual s’arriba pel carrer de Sant Francesc o per Santa Clara.
Per a l’Exèrcit, Tortosa és plaça forta. Una plaça forta és un lloc d’especial interès militar per la seva situació estratègica. Compta amb un Governador Militar. La ciutat amb els seus sis kilòmetres de muralles, forts, baluards, avançades, etc. ha estat sempre al bell mig de qualsevol conflicte bèl·lic des dels temps dels romans. Les guerres, revolucions i pronunciaments militars activaran la guarnició de Tortosa de forma periòdica. El Quarter de Sant Francesc serà testimoni i actor en tots els esdeveniments bèl·lics i socials (Guerra del Francès, Guerres Carlines, pronunciaments militars, revolucions, vagues, etc.) del segle dinou i part del vint.
A una plaça forta el poder civil de la ciutat està sotmès al poder militar en tots el àmbits. Tortosa, a mitjans del segle dinou, s’ofega entre muralles però no pot créixer per les restriccions urbanístiques imposades per l’exèrcit. Hi ha zones excloses per edificar, com per exemple la riba dreta del riu a Ferreries, o per tot l’entorn emmurallat de la ciutat. La zona on es limita alguna activitat per raons militars se l’anomena zona polèmica, és molt curiós. Així que ja veieu: des de sempre l’urbanisme tortosí ha estat polèmic. Disculpeu-me, no he pogut evitar fer aquest mal acudit.
A la ciutat hi ha els edificis del Govern Militar, de la Comandància d’Enginyers (davant el Mercat), un polvorí a l’antiga Llotja (traslladada al Parc Municipal durant la II República), una Factoría de Utensilios (no sé quina cosa és ni on estava), un Quarter a l’antic convent de Sant Domènec (actual Escola Oficial d’Idiomes) i el gran Quarter de Sant Francesc.
Poc després de la Revolució de 18683 s’inicia l’enderrocament parcial d’algun tram de muralla i el Ramo de Guerra -l’Exèrcit- cedeix algunes muralles i solars a l’Ajuntament (Temple, Remolins, Revellins del Temple, l’Esplanada… ). Així que es fa algun petit eixample com el del Rastre o el de Remolins, però no és fins el 1886 quan ja hi ha un projecte d’eixample definitiu a la ciutat. Tot i així l’Exèrcit no fa efectives moltes cessions pactades o no acompleix els acords amb el consistori. Poc a poc, la ciutat anirà fent: enderroca muralles (Rastre, Temple, Remolins), rep autorització per fer el túnel subterrani del Canal Esquerre, terraplena fossats, enderroca la porta del Pont de Barques i el Revellí del marge dret obrint la Rambla de Ferreries (actual Rambla de Catalunya), etc.
Al Quarter de Sant Francesc la guarnició va canviant: cada un o dos anys hi ha un Regimentdiferent4 (fins 3000 homes amb un Coronel). A finals del segle dinou la guarnició tortosina és mobilitzada per anar a la guerra de Cuba o a la d’Àfrica. Amb la pèrdua de les colònies espanyoles de Cuba, Puerto Rico i Filipines (1898) regna el pessimisme a tota la societat espanyola, però és que realment l’exèrcit espanyol de l’època és un desastre: hi ha una corrupció generalitzada i un considerable retard tecnològic i organitzatiu.
Amb l’entrada al segle vint s’alterna cada any un Batalló (fins a 1200 homes amb un Tinent Coronel) del Regiment Almansa o del Regiment Luchana. Aquest Batalló està destacat (això és com estar desplaçat a una sucursal) del Quarter de Tarragona.
Els soldats, encara que no vagin a la guerra, sempre ho passen malament. La premsa espanyola progressista de l’època ho descriu: als soldats se’ls donen guants blancs de gala però no calcetins o camisetes, passen gana, se’ls cobra els recanvis de roba si la trenquen abans, hi ha polls a les casernes… En l’aspecte militar van mal equipats, si plou no fan maniobres per no fer malbé les espardenyes, fan la instrucció a solars cedits per particulars i no hi ha prou quarters arreu l’Estat :“viven las tropas en pocilgas”, diu la premsa de l’època.
El servei militar és obligatori per a tothom però és molt injust: les classes benestants poden lliurar-se de fer-lo si fan una aportació important de diners, redimint-se. Una altra opció es presentar un substitut que ocupi el seu lloc. La redempció en metàl·lic i la substitució son vigents fins 1912, amb l’entrada en vigor de la nova Ley de Reclutamiento y Reemplazo del Ejército5. Aquesta reforma es queda a mitges perquè deixa la porta oberta a la discriminació igualment, amb la nova figura del soldat de quota6: amb el pagament de diverses quantitats es poden suavitzar les condicions del compliment del servei militar: el lloc de destí, l’horari, la durada…
La reforma del servei militar és fruit dels esdeveniments de la Setmana Tràgica7 de Barcelona (1909), la gran revolta popular que esclata arran la mobilització de soldats per anar a la Guerra del Rif al Marroc. Per a les classes desafavorides fer el servei militar és tot un problema per a la subsistència familiar, augmenta la seva precarietat i a més a més afegeix un sentiment de desafecció perquè saben que estan defensant uns interessos que són aliens a la seva classe social, com son els negocis colonials de l’aristocràcia o de l’alta burgesia amb el cafè, el tabac, el sucre, els minerals, etc.
Comença el segle vint a la ciutat amb l’esperada inauguració del nou pont de l’Estat (1911) -ha tardat dinou anys en fer-se!- i la possibilitat d’instal·lar una base de torpediners a Tortosa (1915) o l’arribada d’un Regiment d’Artilleria (1917), però això no es farà. En canvi, sí que s’ha fet un nou accés al Quarter de Sant Francesc des de la també nova carretera de la Simpàtica i també es fan obres per a unes noves dependències per als oficials.
La conservació de les instal·lacions militars a la ciutat és urgent, cal fer treballs de manteniment a les muralles, reparar solsides, tapar les balmes, tallar arbres en la zona polèmica i moltes coses més. També s’enderroquen alguns trams de muralla, com la del Sitjar, per exemple. I aquí tinc una sorpresa: sabeu qui dirigeix els treballs fets pel Cos d’Enginyers de l’Exèrcit a Tortosa? Ni més ni menys que el Comandant Francesc Macià, l’home que en el futur proclamarà l’Estat Català i serà el President de la Generalitat.
La setmana que ve us contaré com va tot fins l’enderroc del Quarter. Mentrestant, veient com està tot pel món i també per la Europa covard em reafirmo més amb la meva convicció pacifista: a la guerra no hi ha ni honor ni glòria, per molta música i èpica que li volguéssim afegir.
Fins la setmana que ve. La pau sigui amb vosaltres.
Fernando Jaime Soler
Agraïments:
Joan Ramírez, Roc Salvadó, Gustau Moreno, Magí Aloguín.
Notes:
- El Real Decret 247/2001 suspèn el servei militar obligatori el 31 de desembre de 2001 i professionalitza les Forces Armades. Va ser aprovat pel govern de José Maria Aznar. Federico Trillo era el Ministre de Defensa.
- La Guerra de Successió a Espanya (1703-1714) va ser un conflicte per la successió de Carles II de la Casa dels Habsburg (o Casa d’Àustria), mort sense descendència. La guerra te implicacions internacionals i finalment suposa la instauració de la dinastia Borbó a Espanya, amb la creació d’un nou estat centralitzat amb l’estructura administrativa i legal de Castella i l’abolició de institucions catalanes amb el Decret de Nova Planta (1716) de Felip V de Borbó.
- La Revolució de 1868, anomenada La Gloriosa, va ser una sublevació militar i civil que provoca l’exili de la reina Isabel II i la proclamació d’una Constitució amb una nova obertura de drets civils: llibertat de cultes, d’ensenyament, d’associació, el sufragi universal, etc. Es parla d’un període anomenat el Sexenni Democràtic (1868.1874).
- Segons Ramón Vergés Pauli a Espurnes de la Llar, vol. II: Regimiento de la Constitución núm.29, Málaga 40, Princesa 4, Extremadura 15, Bailén 24 , Reyna 2, Zamora 8, Soria 9, Sevilla 33, Albuera 26, Soria 9, Navarra 25, San Fernando 11, Iberia 30, Cazadores de Reus 24, Cazadores de Cataluña 1, Fijo de Ceuta, Aragón 21, Reserva de Barcelona 40, Filipinas 52, Reserva de Tarragona, Borbón 17, Filipinas 52, Guadalajara 20, San Quintín 49, Luchana 28, Almansa 18…
- La “Ley de Reclutamiento y Reemplazo del Ejército” va ser aprovada per Reial Decret de 19 de gener de 1912, promoguda pel govern de José Canalejas pretén reformar el servei militar. Deroga la redempció en metàl·lic i la substitució però implanta la nova figura del soldat de quota.
- El soldat de quota segons la reforma de 1912 redueix el temps del servei militar obligatori a 10 mesos pagant 1000 pessetes o a 5 mesos amb 2000 pessetes. També s’ha de pagar l’equip militar i acreditar formació militar prèvia. Podrà viure fora del quarter, triar destí, etc. Aquesta figura desapareix el 1940, poc després de la guerra civil.
- La Setmana Tràgica de Barcelona (26 de juliol fins 1 d’agost de 1909) va ser una important revolta popular, antimilitarista i anticlerical, provocada per l’enviament de reservistes a la Guerra del Rif al Marroc, amb la crema d’edificis religiosos, més de 100 morts i una forta repressió del govern.
Bibliografia:
García Rodríguez, Alfonso. L’evolució urbana de Tortosa (1935-1975). Planejament i actuacions urbanístiques. Tesis Doctoral. URV, 1999.
Muro Morales, José Ignacio. Los planos de la plaza y la ciudad de Tortosa, 1845-1886 a “Treballs de la Societat Catalana de Geografia”, núm.77. Barcelona, Ed. Institut d’Estudis Catalans. 2014.
Rovira Marqués, Maria del Mar. La projecció i construcció dels quarters militars de Tortosa al segle XVIII. RECERCA 16. Tortosa, 2015.
Vergés Pauli, Ramon. Espurnes de la Llar, vol. II . Cooperativa Gràfica Dertosense. Tortosa, 1993.
Subirats Piñana, Josep. Evocacions 36-38. Tortosa, 1989.
Hemeroteca:
Correo de Tortosa, Diario de Tortosa, El Pueblo, El Radical, El Restaurador, El Tiempo, Heraldo de Tortosa, Informes, La Verdad, La Voz del Bajo Ebro, La Voz del Progreso, Los Debates, Lluita, Unión Patriótica, El Cruzado Aragonés.
Fes el teu comentari