Avui, dia 14 de setembre, a la ciutat de Manresa, capital del Bages, se celebra el 4t Congrés de Mediació, organitzat pel Consell de l’Advocacia Catalana, a instància de la seva Comissió de Mediació i ADR (Alternative Dispute Resolution), que en aquest cas presideixo, i dintre del marc del projecte InMediació, el qual rep l’important suport de la Generalitat de Catalunya i del Consell.
L’objectiu no és altre que analitzar l’impacte i la transcendència que els ADR tenen mentre els advocats i les advocades exercim la nostra professió. Quan parlem dels ADR parlem de mediació, de conciliació, de col·laboració entre companyes i companys, parlem d’arbitratge i descobrim la pluralitat de figures que altres països desenvolupem per resoldre un problema o un conflicte abans d’arribar als tribunals o fins i tot, mentre hi son, per la qual les parts surten de la Cort amb un conveni homologat judicialment.
Quan parlem d’impacte i transcendència analitzem els efectes que aquestes modalitats de solució del conflicte transcendeixen als professionals de l’advocacia. Parlem de la seva admissió per part d’un sector, parlem del rebuig o indiferència per part d’un altre. No tracto de fer crítica de cap sector, si més no de fer reflexionar als companys i les companyes perquè puguin comprovar la importància de l’advocacia per contribuir a que la seva tasca i feina depengui d’ells i no d’altres operadors jurídics.
Una gran part de la ciutadania encara no fa demanda d’aquestes noves formes de presentar el conflicte, seure, valorar la situació que hi ha amb els interessos que defensen i els posicionaments que mantenen, i acudeixen al professional que sempre els ha assessorat per meditar envers si la via judicial és la seva solució o no ho és. Però estic convençuda que aquesta situació revertirà i el tractament del conflicte en pocs anys serà visualitzat d’una altra manera. Les Administracions Públiques estan treballant molt cap aquest canvi, pels motius que siguin. Ara bé, que el professional de l’advocacia estigui present, continuï assessorant i sigui la clau essencial perquè hi hagi una adaptació a esta nova fórmula és tota una realitat que només depèn de nosaltres.
Cada cop que l’advocat o advocada rep una visita (familiar, mercantil, laboral, civil) la determinació de quin sistema és el més adequat és una pregunta que els companys i companyes d’altres països es fan per esbrinar si seria apropiat fer una derivació a mediació, o a la conciliació, o fins i tot si és mes convenient reunir a les parts i als lletrats/des a una sessió de treball per conèixer els posicionaments i els interessos que cadascuna d’elles defensa per trobar l’espai juxtaposat que apropa les postures i les permeti comunicar per si soles o amb l’ajut d’altres professionals experts en la matèria.
No podem oblidar que hi ha cops que la via judicial no se la pot estalviar ningú, per la qual cosa arribar-hi és tot un fet; però cal pensar que, tant si hi ha una altra opció com no, el professional que millor pot aconsellar i valorar el tema i la via correcta per trobar una sortida és el professional que sempre ha tingut la vida dedicada a conèixer, viure, patir, treballar el conflicte amb la major expertesa que la vida i la universitat li ha concedit: l’advocada i l’advocat.
Avui en dia, soc de les que penso amb fermesa que ja no podem parlar de la cultura de la pau, sinó millor seria establir la cultura de la conciliació. Hi ha tanta feina als jutjats, hi ha tantes demandes, reclamacions presentades que l’estructura de l’Administració de Justícia és deficient per atendre aquesta judicialització de la vida de les persones. I el canvi comença per donar a conèixer que aquesta vida de les persones només pot dependre d’elles, perquè només es poden resoldre els problemes per aquells que millor els coneixen. Si a més a més, durant aquest camí es gaudeix de la confiança d’un professional de l’advocacia que t’adreça quan et desvies i t’apropa a una solució que et consola encara que no sigui la inicialment desitjada, aquest professional es mereix la major consideració per part de la societat, com no pot ser d’una altra manera.
Si sempre hem estat al peu del canó defensant els interessos davant d’un jutge o jutgessa, també ho podem i ho hem de fer davant d’un professional de la mediació, de la conciliació i, fins i tot, davant del propi company de la suposada part adversa. En aquest cas, el servei en pro de la ciutadania farà que se’ns valori principalment pel temps estalviat.
No sé quines conclusions traurem del 4t Congres de Mediació i ADR de Manresa però de ben segur que amb l’àmplia participació que hi haurà i amb la presència d’aquells/es que més saben parlar del tema, l’èxit i l’anàlisi serà encoratjador per donar-li un bon tret de sortida als canvis que no podem ni obviar ni evitar.
MARTA MARTINEZ I GELLIDA és degana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa i presidenta de la Comissió de mediació del Consell de l’Advocacia Catalana.
Fes el teu comentari