El passat diumenge, la Fundació Docomomo Ibérico va inaugurar la placa que distingeix l’antic Mercat del Peix de Tortosa com a edifici urbanístic d’interès dintre del corrent racionalista de l’estat espanyol. Així doncs, la seva comissària, Susana Landrove, felicità els responsables de la demarcació del COAC a les Terres de l’Ebre per haver tingut la iniciativa de proposar aquest edifici, i també el de l’església de Poblenou del Delta, perquè fossin inclosos en el registre. Al llarg d’aquest any, la fundació ja ha instal·lat un total de 392 plaques i al seu registre hi figuren gairebé 2.500 edificis.
El responsable de l’arxiu del COAC a les Terres de l’Ebre, Toni López, es mostrà satisfet del reconeixement rebut i va agrair la feina feta a tots els organismes i particulars que, en el seu dia, van oposar-se a l’enderroc del Mercat del Peix i van permetre que se salvés i acollís, des del 2008, un restaurant de menjar ràpid.
L’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, també s’identificà amb els qui sempre han estimat aquest mercat i no se n’està de recordar-ne el seu enclavament estratègic, a la vora del riu i de les drassanes, que permetia que arribés de seguida el peix fresc que es descarregava a la llotja tortosina.
Tot això ha tingut lloc pocs mesos abans de l’efemèride del centenari del nomenament d’Agustí Bartlett i Zaldívar com a arquitecte municipal de la ciutat. I és que el Col·legi d’Arquitectes ha volgut donar a conèixer l’obra i la figura d’aquest controvertit i poc reconegut arquitecte a través de l’Arquivolta, anteriorment anomenat Arquitectour. Aquest recorregut permet apropar l’arquitectura a la ciutadania amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Arquitectura. Unes rutes guiades que han dut els tortosins a edificis amb segell de Bartlett com el col·legi Teresià, construït el 1929 i rehabilitat el 1947, després de patir greus desperfectes pels bombardejos i l’esclat d’un polvorí durant la Guerra Civil. Es tracta d’un edifici de 90 metres de llargada, ubicat als antics terrenys dels Albacar-Nicolau, que sempre està molt ben assolellat i que encara conserva la capella de l’entrada, un dels seus elements més icònics.
L’Arquivolta també va fer aturada al davant de la casa on va viure l’arquitecte Bartlett, al barri de Ferreries. Actualment, està deshabitada i és una llàstima veure com el pas del temps i els grafits s’apoderen d’ella. Els veïns dels edificis adjacents, però, en reclamen la seva conservació per la rellevància patrimonial que té i expliquen mil aventures de l’arquitecte o dels seus aparelladors. Com a curiositat, el COAC mostrà un plànol de l’època en el qual Bartlett havia projectat un barri de Ferreries molt diferent del que avui ens trobem. Pensat seguint el model de les ciutats-jardí, havia d’estar format per cases unifamiliars amb jardins, places, fonts i, fins i tot, una piscina pública. La desgràcia va ser que, amb l’esclat de la Guerra Civil, res que tingués a veure amb el racionalisme podia quedar dempeus o tirar-se endavant.
I aquí és on ens apareix l’enigma del perquè de la conservació de dos escuts municipals dels temps de la República en edificis racionalistes. Un d’ells és el que trobem al coronament del Mercat del Peix, de l’any 1933. Així doncs, el Mercat del Peix és el primer edifici racionalista que es construeix a la ciutat. Originàriament, havia d’acollir la comissaria de la Guàrdia Civil en un segon pis, però mai es va arribar a fer. L’edifici té un alt valor arquitectònic perquè es caracteritza per la doble cornisa contínua i per l’ús del ferro i del vidre per realitzar les fusteries. El seu sostre presenta la tradicional volta catalana en morter de calç i encara conserva les columnes clàssiques del seu interior. El Mercat del Peix va tancar les seves portes el 1988.
Quan un llibre ho canvia tot
Però l’ideòleg d’aquesta descoberta de l’univers Bartlett no és un altre que el també arquitecte i, fins no fa gaire, vocal de cultura del COAC a les Terres de l’Ebre, Toni López Daufí.
Ell és també l’autor del llibre Escrits a una ciutat ben murada, una recopilació d’articles breus que ha anat publicant a la revista INDE (Informació i Debat), del COAC.
El passat dijous, es va fer la presentació oficial a la Casa Bau, a càrrec de l’escriptor i exprofessor, Manel Ollé, que va lloar l’astúcia dels escrits i, per descomptat, també els centenars de referents literaris, musicals, gastronòmics, cinematogràfics o arquitectònics que s’esmenten. I és que López Daufí no vol deixar ningú indiferent i pretén remoure més d’una consciència, sovint, massa adormida. Darrere de cada titular s’hi amaga una història, una vivència o una reflexió personal. Des de viatges a Torí que no semblen el que són, fins a mofar-se del surrealisme imperant de certs despatxos d’Urbanisme que pretenien enderrocar el mateix Mercat del Peix.
I així, com qui no vol la cosa, l’autor es passeja per diferents indrets del país tot recordant el rigor mortis del pavelló Mies van der Rohe, enaltint el valor de la finca de La Ricarda molt més enllà dels ànecs dels aiguamolls o entrant a les cases d’algú que, tot d’una, cauen en l’oblit i, per consegüent, també a terra.
Un llibre que ho canvia tot quan el llegeixes i, potser per això, han començat a canviar algunes coses entorn del fenomen Bartlett.
Fes el teu comentari