El món tecnològic de la nostra actualitat líquida està dominat, encara de forma majoritària, per les grans tecnològiques. És un fet, una realitat, que no per sabuda cal deixar de denunciar i posar per escrit. Hem arribat a aquesta relitat, penso, en bona mesura per la nostra desídia com a societat, per adoptar posicions de comoditat absoluta, per cedir aquí també sobirania i independència, i per demostrar -també en aquest àmbit- un esperit del tot acrític que ens ha portat a no qüestionar-nos cap de les eines tecnològiques que usem tots els dies, i com impacta aquest ús en els nostres drets socials, i en darrera instància, en nosaltres mateixos com a persones. I tot en ambient de monopoli de facto, que consentim i acceptem, però que curiosament no permetríem de cap de les maneres en molts altres àmbits. Les GAFAM, i massa sovint també els governs de tota mena, podríem dir que se n’aprofiten de tot plegat, i especialment aquests últims no actuen com a fre i com a motor de canvi per a revertir aquesta situació, sinó que ben al contrari, esdevenen motor d’acceleració i de consolidació d’aquesta situació d’imposició dictatorial, nociva i ja ubicada en un punt de no retorn. L’efecte xarxa i l’efecte d’arrossegament són tan grans, tan intensos i estan tan impregnats en tots els estaments i en totes les nostres interaccions diàries, que pràcticament resulta impossible sortir-se’n, i el que s’aconsegueix és sens dubte un acte absolutament heroic i que molts cops acaba tenint conseqüències socials en forma d’aïllament social i de no presència en els canals mainstream. A cada nou usuari, a cada nou grup, a cada nova interacció, l’efecte xarxa creix i es fa més intens i més poderós, i es complica encara més sortir i baixar del carro. L’efecte d’arrossegament és el paroxisme, és la perfecció i és l’èxit de l’apel·lació a la majoria.
I és que cada cop es palesa més cruelment, més cruament, la necessitat -ja per pura supervivència- d’una contracultura tecnològica que esdevingui el contrapès necessari a la cultura tecnològica dominant, i que demostri que un altre horitzó és possible, i que podem arribar a una relació més ètica, més respectuosa i més sostenible amb una tecnologia que ja no marxarà, i que ningú amb dos dits de front tampoc vol que ho faci. No estem parlant d’un modern neoludisme, sinó d’establir noves regles del joc… o en tot cas, de recuperar unes regles del joc que ja teníem i que ens vam deixar perdre, quan per exemple WhatsApp va muntar el seu imperi a partir d’un desenvolupament de l’estàndard obert que és XMPP per acabar construint un entorn tancat, privatiu i irrespectuós… i que curiosament hem acabat adoptament massivament i hem acabat considerant com a norma en la missatgeria instantàntia. O quan per exemple Google va tancar el seu Hangouts a la interoperabilitat que tenia fins llavors i que permetia comunicar-se amb altres entorns basats en XMPP.
I és que ser contracultural en matèria tecnològica significa abandonar tots els grups de WhatsApp on siguis, i abans de tancar el teu compte explicar als teus contactes, tot fent una mica de pedagogia, els motius i on et podran trobar a partir d’ara. Ser contracultural en matèria tecnològica vol dir usar missatgeries com Telegram o Signal, on la teva privacitat i els teus missatges i les teves dades personals estaran més protegides i no seran moneda de canvi ni es vendran a canvi de publicitat. Ser contracultural en matèria tecnològica vol dir tornar a enviar-se correus electrònics -en quin mal moment vam creure que era una bona idea abandonar-los?-, a escriure més, i entendre que no cal contestar a res de forma immediata, que cal frenar i que la comunicació asíncrona també és vàlida. Ser contracultural en matèria tecnològica vol dir començar a usar XMPP, i entendre d’una vegada que no cal obligar a ningú a estar a la mateixa plataforma per a poder-t’hi comunicar, i que cal defensar i lluitar per la interoperabilitat de plataformes. Ser contracultural en matèria tecnològica vol dir usar i promoure el programari lliure i de codi obert en tots els àmbits de la teva vida personal i professional, i evidentment, donar exemple i fer-ne un ús actiu. Sempre hi ha una alternativa, i que molts cops sol ser molt millor. Ser contracultural en matèria tecnològica vol dir, també, ser un activista per la llengua, pel català, i defensar-lo i usar-lo sempre en totes les interaccions digitals en entorns con la Viquipèdia o Aixeta.cat. I finalment, ser contracultural en matèria tecnològica és fer pedagogia entre els teus contactes, entre els teus amics, entre les persones a qui estimes, per a què entenguin com n’és d’important triar les eines que uses, triar al tecnologia que uses, per establir noves relacions socials horitzontals i també per a deixar un millor futur a les nostres filles.
Fes el teu comentari