Els jutges espanyols rebutgen l’amnistia seguint els passos del PP, de Vox i de molts espanyols influïts per la premsa, la policia patriòtica, la conferència episcopal, i perseguint tot allò que fa olor català. Els drets humans els importen poc i apliquen la seva Constitució i la interpreten, si cal, segons els sembla per acusar de terrorisme, malversació i el que convingui per condemnar el contrari als seus interessos. No poden entendre que la majoria de catalans, molts inclús arribats d’altres zones d’Espanya, es sentin independentistes i demanin un referèndum pactat, normal en qualsevol estat democràtic. S’hi neguen amb les excuses constitucionals i fiscalitzar-ho com a il·legal, com si en democràcia, les majories territorials no poguessin demanar el que desitgin. I usen les armes inclús les mancades de legalitat, com els espionatges telefònics, les proves falses, els comptes a l’estranger inventats i les traïdories que els convenen per dividir-nos i combatre l’independentisme.
On són aquests jutges tan pulcres que rebutgen la amnistia i no condemnen la policia patriòtica, les trampes i les proves falses o els periòdics que a primera plana són capaços de d’inventar en període electoral els milions que tenen a Suïssa alguns candidats catalans? On són aquests jutges que de les dotzenes de casos de corrupció de centenars de milions per directius del PP, s’hagin quedat en sobreseïment dins els calaixos? I els sobres de color marró que cobrava com a sobresous, MR i ministres del govern i no es declaraven a hisenda? Que tampoc se’n recorden que en temps no massa llunyans es van concedir l’amnistia a personatges amb culpes ben reprovables? Existeixen molts dubtes, en aquest món judicial!
Puigdemont ha manifestat que en cas d’investidura, vindrà a Catalunya, encara que hagi de ser detingut. Això els preocupa i molt. I així a les emissores de televisió espanyoles, el president destituït pel 155, és el centre de cada tele-diari? Els feia por, malgrat que li apliquessin constantment “piropos” de fugado y cobarde. I encara ara els n’hi fa més! Com és que aquí el maltracten amb adjectius despectius i a Europa és un honrat ciutadà? Vet aquí que les taules per mesurar la justícia són diferents. A Europa un ciutadà pot ser independentista, comunista, de dretes o d’esquerres i únicament és condemnat si ha realitzat una malifeta, gràcies a la llibertat d’expressió i manifestació. A Espanya ser independentista i demanar la independència del seu país significa ser terrorista perquè la llei espanyola és la que imposen la majoria i interpreten els jutges polititzats. No tenen en compte que des del 1717, amb el Decret de Nova Planta, van imposar-nos la llei, la llengua i van anul·lar el nostre govern i el Parlament que existien des de l’any 1290. Van guanyar la guerra i ens van sotmetre com a súbdits i com a terra conquerida. Vet aquí les interpretacions judicials i l’aplicació de la repressió per combatre l’independentisme!
El President Puigdemont els fa por perquè manifesta que l’únic que pot assegurar el futur i el benestar dels catalans és la independència i no hem d’acceptar la resignació. Mentre que l’objectiu del PSOE i del PP és treballar pel contrari. Ho demostra Collboni quan pretén introduir al govern municipal de Barcelona a ERC per desmuntar la unitat. Per això el president Puigdemont la demana entre tots els partits independentistes i sense dubte d’aconseguir-ho renaixeria la Catalunya del 2017, que és el que no volen els del PSOE. Hi senten pànic i vet aquí la proposta a canvi de cadires i sous a l’ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de repetir-ho al nou govern de la Generalitat a partir del 12 de maig i evitar per endavant la unitat de l’independentisme!
Salvador Illa, com escolanet del rector Sanchez, parla de convivència, cohesió i progrés de Catalunya en el marc d’un model federal i solidari amb la resta de nacionalitats i regions d’Espanya, tantes vegades fracassat durant els darrers 150 anys. Tot preparat per fer-nos continuar obeint les lleis i les obligacions imposades per Madrid, mentre que els catalans continuarem sent els que més paguem i menys rebem, les obres promeses no les fan, els pressupostos aprovats per les seves majories mai es compleixen quan a Madrid, si cal els sobrepassen en escreix, sense immutar-se.
Aquesta és la missió que li han encarregat Salvador Illa de Madrid. I per això es manifestava amb Vox i el PP, i vota el 155. És aquell que va manifestar que mai s’aprovaria l’amnistia, ni el referèndum. Durant mesos ha dit que fiscalitzava el govern de la Generalitat amb un gabinet alternatiu que ningú ni en cap moment s’ha vist. És en definitiva, com el cataloga un excel·lent periodista de les nostres comarques, “un cavaller de la trista figura que el carisma ve de sèrie i no es pot comprar, encara que sigui favorit a les enquestes…” Illa és en definitiva “la voz de su amo” que demana la pau imposada per Espanya. Així en surten guanyant i nosaltres, dependents de la seva voluntat, n’hem de sortir escaldats sempre que no els plantem cara. Aquesta és la por que senten pel president Puigdemont quan pot tornar a ser president de la Generalitat i, d’arribar-hi, no s’ho passaran tranquil·lament com fins ara, amb les taules de diàleg i històries de promeses no complides i la seva “convivència”. Conseqüentment, catalans, hem de cercar la unitat que és l’única forma per aconseguir el benestar i un futur ambiciós.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari