Faltant pocs mesos per a les primeres eleccions municipals, l’alcalde de la ciutat d’Amposta en aquell moment, el senyor Fàbregues, va constituir una comissió d’estudi per engegar els treballs d’elaboració d’un Pla d’Urbanisme. Aquesta comissió es va formar i estava integrada per Joan Vidal, Paco Baixauli, Joan Curto, Julio Aiguabella, Toni Espona, Joaquim Seoane, Santi Aguiló, Josep Joan Grau i Josep Maria Simó, tècnics que vam presentar al·legacions. Per part de l’Ajuntament, hi participaven el senyor Manolo Bel (regidor) i el senyor Fàbregues (alcalde), mentre que el senyor Francesc Torres, aparellador municipal, prenia notes i era responsable de la documentació municipal. Pel que fa a les entitats, la Cambra Arrossera, representada pel seu vicepresident, el senyor Rosa, i diversos partits polítics incipients, molts d’ells sense legalitzar encara, hi participaven, com ara Joan Gavaldà, Eloi Tolda, i en algunes ocasions, el senyor Fuster (Calaix), entre d’altres. Al final de les reunions, també va assistir Rafel Balada, entre d’altres.
Els temes tractats se centraven principalment en l’ampliació d’Amposta cap al sud, les zones verdes, l’obertura del poble cap al riu, les alçades dels edificis, que en aquell moment podien tenir fins a sis plantes, la zona esportiva i l’ampliació d’Eucaliptus cap al Trabucador. Es van realitzar diverses comissions, de les quals el senyor Torres va prendre notes.
En cada reunió, s’analitzava un o dos temes concrets sobre el Pla General. Els debats van ser interessants, però es va constatar ràpidament que les discussions i propostes havien de quedar a disposició del nou Ajuntament, que s’havia de constituir en poc temps i que havia d’elaborar un nou Pla General tenint en compte part dels debats realitzats i altres que s’havien de fer en el futur, ja que ens trobàvem a sis mesos de les eleccions municipals. Aquest procés va durar diversos mesos fins a les primeres eleccions municipals democràtiques.
A les primeres eleccions municipals, el partit de la UCD, encapçalat pel senyor Julio Solé, va guanyar amb vots, però va empatar en nombre de regidors amb el PSUC, encapçalat pel senyor Josep Gil, que va ser escollit alcalde amb els seus vots i els tres del partit del PSC, encapçalat per Joan Gavaldà, seguit de Manolo Beltri i Pepita Bo.
Amb el nou ajuntament democràtic, el senyor Gil com a alcalde i el senyor Joan Gavaldà com a regidor d’Urbanisme, es va valorar que no era possible concedir llicències sense tenir un Pla General d’Amposta preparat per poder actuar sobre les noves ampliacions del poble de manera eficient i legal. Per això es va decidir fer una ampliació directa del nucli urbà, aplicant les Normes Subsidiàries realitzades pel catedràtic senyor Ribas Piera per als ajuntaments de les Terres de l’Ebre que no tenien plans municipals d’ordenació urbana. Es va ampliar el nucli urbà des del Carrer Murillo fins al carrer Sebastià Juan Arbó, amb l’aprovació de l’Ajuntament d’Amposta i la Comissió d’Urbanisme de la demarcació de Tarragona. Això va permetre que el nou ajuntament qualifiqués com a solars l’àrea descrita i, a partir d’aquest tràmit, pogués concedir llicències d’obra en un moment en què hi havia una forta pressió i permetia posar al mercat un nombre important de solars per a edificar.
Això va ser una manera de posar solars edificables al mercat a Amposta, en un moment en què, degut a la manca de planificació, ens havíem quedat sense sòl edificable, ja que els propietaris dels solars només havien cedit els carrers, però no la part corresponent a zones verdes, equipaments i aprofitament mitjà. La part positiva d’aquesta decisió era que permetia continuar amb l’ampliació del nucli urbà i la construcció en noves zones.
Un cop aprovada la nova delimitació del nucli urbà i resolta la urgència de tenir solars edificables, l’Ajuntament va redactar el plec de condicions per encarregar el nou Pla General d’Urbanisme de la ciutat.
D’un concurs realitzat, l’Ajuntament va seleccionar i contractar l’equip dedicat a l’Urbanisme, format pels arquitectes Anton Batlle, Toni Cardó, l’economista Margalef i l’advocat Jacas, tots ells del Camp de Tarragona, per a la redacció del nou Pla General, d’acord amb els criteris del nou equip contractat i els criteris que aportava la comissió constituïda per al seguiment dels treballs i la nova redacció del pla, la qual era la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament.
La contractació de l’equip tècnic es va realitzar a mitjans del mandat de l’alcalde Josep Gil. Els treballs d’elaboració del pla estaven previstos que durarien diversos anys. Per tant, els primers dos anys es van dedicar només a buscar informació i crear els plànols bàsics durant aquest primer mandat i no es va poder realitzar cap document de propostes.
Durant el segon mandat municipal, que es va constituir a l’estiu de 1983, es va donar prioritat a l’elaboració del Pla General i es van accelerar els treballs. La Comissió d’Urbanisme, formada per Joan Gavaldà, Pio Monllau i Alfonso Valldepérez, i amb la participació dels tècnics municipals del moment, Paco Torres i Julio Aiguabella, així com la participació d’un membre més de la comissió de l’alcalde, els representants dels partits, van dirigir els treballs. L’elaboració de propostes va durar gairebé dos anys fins a la redacció definitiva, que va ser aprovada pel ple de l’Ajuntament i posteriorment posada a exposició pública. Durant el període d’exposició pública, es van presentar un gran nombre d’al·legacions, de les quals una part considerable van ser acceptades. Una vegada superat aquest tràmit, el pla va ser aprovat provisionalment per l’Ajuntament i posteriorment va obtenir l’aprovació definitiva per part de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya.
Fes el teu comentari