Teresa de Jesús: una dona que va pensar, escriure i liderar en un món que no estava preparat per reconèixer l’autoritat femenina.
Cada 15 d’octubre celebrem la festivitat de Santa Teresa de Jesús. Coneixem la religiosa, la mística, la santa i la doctora de l’Església. Però potser no ens hem aturat prou a conèixer Teresa, la dona. Aquella que, en ple segle XVI, va tenir la determinació de prendre decisions sobre la seva vida, defensar les seves conviccions i impulsar projectes d’una magnitud extraordinària.
Fa pocs dies, durant la meva estada a Salamanca amb motiu de la trobada de dones rurals de FADEMUR, vaig tenir l’oportunitat de descobrir alguns aspectes de la seva història que em van fer mirar-la amb uns altres ulls. I vaig pensar que, coincidint amb la seva festivitat, valia la pena compartir aquesta altra mirada.
Teresa de Cepeda y Ahumada va néixer a Àvila l’any 1515, en una societat profundament desigual, on les dones tenien molt poques possibilitats de decidir lliurement el seu futur. Provenia d’una família catòlica amb ascendència jueva conversa per part de pare. El seu avi havia estat penitenciat per la Inquisició, un fet que ens ajuda a entendre la complexitat de la societat en què va créixer, marcada pel control religiós i per la importància dels orígens familiars.
Des de petita va mostrar una gran curiositat per la lectura. Li agradaven els llibres, volia aprendre i tenia una personalitat decidida. Però al segle XVI les dones no podien accedir al coneixement en les mateixes condicions que els homes. Les universitats, les institucions i els principals espais de poder intel·lectual els estaven pràcticament vetats.
Als vint anys, Teresa va prendre una decisió que marcaria la seva vida: entrar al convent de l’Encarnació d’Àvila, malgrat l’oposició inicial del seu pare. Va marxar de casa sense el seu consentiment.
Cal entendre aquesta decisió dins de la seva profunda vocació religiosa, però també reconèixer la determinació que representava. En una època en què l’autoritat paterna condicionava el destí de les filles, Teresa va decidir seguir el camí que considerava propi.
Amb els anys, aquella jove es convertiria en una de les grans reformadores religioses del seu temps.
L’any 1562 va fundar el convent de Sant Josep d’Àvila, iniciant la reforma del Carmel femení. No es va limitar a expressar unes idees: les va convertir en realitat. Va arribar a fundar disset convents femenins reformats, va viatjar per diferents territoris, va negociar amb autoritats religioses i civils, va buscar recursos econòmics, va organitzar comunitats i va superar nombroses resistències.
Imaginem què significava tot això fa gairebé cinc-cents anys.
Una dona gestionant recursos, prenent decisions, dirigint comunitats i defensant un projecte propi davant d’una estructura de poder essencialment masculina.
Avui parlaríem de lideratge, emprenedoria, capacitat d’organització i gestió. Teresa va demostrar totes aquestes qualitats en una època en què difícilment s’acceptava que una dona pogués exercir-les.
Però hi ha una altra faceta seva que em sembla especialment important: la Teresa escriptora.
Va deixar obres fonamentals de la literatura castellana, com Libro de la vida, Camino de perfección i Las moradas. També una extensa correspondència que ens permet descobrir una dona intel·ligent, observadora, amb sentit pràctic i una gran capacitat per relacionar-se amb persones de tota condició.
Escriure sobre qüestions espirituals sent dona, en aquell temps, no era una qüestió menor. Els seus textos van ser sotmesos a controls i alguns van ser examinats per la Inquisició. Teresa havia de moure’s entre la necessitat d’expressar-se i les limitacions imposades per les autoritats.
Durant la visita a Salamanca vam poder conèixer un exemplar de la primera edició de les seves obres, impresa l’any 1588, sis anys després de la seva mort. Fray Luis de León va preparar aquella publicació i va defensar el valor dels seus escrits. Ell mateix explicava que mai no havia conegut Teresa personalment, però que la coneixia a través de dues grans empremtes que havia deixat: les seves filles, les religioses que continuaven el seu projecte, i els seus llibres.
Aquell exemplar em va impressionar especialment. Perquè em va fer pensar en la importància que les dones puguin escriure la seva pròpia història i deixar constància del seu pensament.
Teresa va morir a Alba de Tormes l’any 1582, precisament durant el canvi del calendari julià al gregorià, quan es va passar directament del 4 al 15 d’octubre. Una curiositat històrica que explica la singularitat de les dates vinculades a la seva mort.
Va ser canonitzada l’any 1622 i, el 1970, es va convertir en la primera dona proclamada doctora de l’Església. Havien passat gairebé quatre segles des de la seva mort.
No podem afirmar que Teresa de Jesús fos feminista en el sentit actual. Seria interpretar el passat amb conceptes que no pertanyien a la seva època. Però sí que podem reconèixer que va ser una dona excepcionalment decidida, capaç de defensar les seves conviccions i exercir un lideratge extraordinari en una societat que reservava gairebé tota l’autoritat als homes.
I aquí és on la seva història em porta a pensar en les dones d’avui.
En les dones dels nostres pobles que emprenen, que creen empreses, que impulsen associacions, que defensen el territori i que lluiten per tenir accés a la formació, al finançament i a les oportunitats que necessiten per construir el seu projecte de vida.
Han passat cinc segles. Les circumstàncies són molt diferents i els drets de les dones han avançat enormement. Però encara avui hi ha dones que han de superar barreres per aconseguir que les seves capacitats siguin reconegudes.
La història de Teresa de Jesús ens recorda una cosa fonamental: les dones no hem començat ara a liderar, a emprendre o a transformar la societat. Fa segles que ho fem. El que ha faltat massa vegades és que la història ens reconegués aquest protagonisme.
I voldria acabar amb unes paraules que Teresa va escriure al Libro de la vida:
«No está el amor de Dios en tener lágrimas, sino en servir con justicia y fortaleza de ánimo y humildad.»
Més enllà del seu significat espiritual, aquesta frase em convida a reflexionar sobre tres valors que considero essencials per transformar la societat: la justícia, la fortalesa i la humilitat.
La justícia per defensar els drets i les oportunitats de totes les persones. La fortalesa per mantenir-nos fermes davant de les dificultats. I la humilitat per entendre que els grans canvis no són mai obra d’una sola persona, sinó de moltes voluntats que treballen per un objectiu compartit.
Potser aquest 15 d’octubre, quan recordem Santa Teresa de Jesús, hauríem de mirar més enllà de la seva santedat i reconèixer també la dona que va ser.
Perquè abans de ser santa, Teresa ja havia estat una dona capaç de transformar el món que l’envoltava. I aquesta part de la seva història també mereix ser explicada.
*Diana Valimanya, ADR-FADEMUR CATALUNYA
Fes el teu comentari