Anem a fer un petit exercici de memòria històrica –bé, més aviat recent– ferroviària a l’R-16, si aquella línia que s’endinsa per aquell Sud llunyà, i que serveix per exemplificar el nivell de degradació i de gestió negligent (quan no criminal) de qui correspongui, que pel fet és el mateix, de totes les administracions implicades. Mirin, els explico. Fins el 4 d’agost de 2016, el primer tren que sortia de Tortosa al matí en direcció Barcelona ho feia a les 06.05h del matí, i arribava a l’estació de França a les 08.23h. Si fan números, completava el seu recorregut en 2 hores i 18 minuts. I servidor de vostès, que ha d’anar al centre de la ciutat i baixa a Passeig de Gràcia, es podia plantar a Barcelona en escassament dues hores. Sempre que no hi hagués retards, és clar. Que vindria a ser la normalitat al servei. Però sobre el paper, i amb els horaris oficials, aquests eren els temps de trajecte fins aquella data. I ho eren quan encara hi havia un tram més que considerable de via única entre l’Hospitalet de l’Infant i Tarragona, i hi passaven els Euromed i les Mercaderies. Però el 5 d’agost de 2016 es va produir una primera modificació horària (a l’alça, és clar), i des de llavors el temps de trajecte ha anat augmentant. I fins avui, en què el temps de trajecte d’aquest primer tren ha pujat fins les 2 hores i 40 minuts (surt de Tortosa a les 05.47h i arriba a França a les 08.27h). És a dir, en 8 anys el viatge entre les dues ciutats, només aquest tren ha vist augmentat el seu recorregut en 22 minuts. És més que evident, doncs, la degradació del servei que ha patit en concret aquest primer tren del matí. Degradació que, com deuran suposar, és extensible a la resta de trens de l’R-16. I sembla una paradoxa, quan entremig s’ha completat la tan esperada variant, amb doble via, i que teòricament ens hauria d’haver permès viatjar en menys temps. Però Rodalies viu en un món absolutament paral·lel, és una distopia en si mateixa. En 8 anys Rodalies ens roba a centenar d’ebrencs i tarragonins, i només amb aquest tren, 22 minuts cada dia de les nostres vides, i ho fa sense cap motiu aparent, i per descomptat, sense donar cap mena d’explicacions.
Mirin, per si no ho saben els ho explico. Aquest primer tren del matí, en tot el seu recorregut, l’agafa molta, moltíssima gent. Entre Tortosa i Tarragona, per anar sobretot fins la capital de la demarcació a treballar o a estudiar. I entre Tarragona i Barcelona, són centenars de tarragonins que depenen d’aquest tren per anar a treballar a Barcelona, i que a més, és un tren directe sense cap parada més. Directe, de Tarragona a Sants. Evidentment, no tinc xifres exactes d’ús d’aquest tren, però el que si que sé és que l’agafo entre setmana tots els matins des de fa 8 anys, i sempre ha anat molt ple. I des de la implantació dels abonaments recorrents el setembre del 2022, l’augment d’usuaris ha estat molt gran. És doncs un tren bàsic, central, nuclear i absolutament prioritari per a garantir una mobilitat puntual, eficient, fiable i segura a tots els habitants de la demarcació, i que ens permeti garantir unes rutines diàries estables. És evident que caldria intervenir i transformar de dalt a baix en tota la línia R-16, que actualment es troba en fallida estructural. Però també penso que una bona estratègia per a canviar les coses és la de començar per petites accions, accions de guerrilla, que resolguin problemes concrets. I resoldre el problema del tren número 30820 aportaria moltes solucions a moltes persones, de manera precisa i concisa, i a més sense la necessitat de fer grans modificacions ni transformacions que al final acaben resultant doloroses. És evident, és clar, que són les administracions competents les qui han d’invertir en millores en la línia, però també sóc dels qui no vol defugir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim com a ciutadans i com a societat formada i crítica amb tot allò que ens afecta. Tenim mecanismes per fer-nos sentir, per sentir el nostre descontentament i per queixar-nos. Cal que ens queixem, cal que reivindiquem, i que ho fem de forma massiva i constant. Perquè reivindicar és la única manera que tenim avui dia de millorar les coses. I si, les coses es poden millorar. Sempre.
És per tot plegat que he preparat un model de queixa que poso en obert, en accés lliure, per a què tothom qui ho desitgi pugui enviar una queixa al Síndic de Greuges quan pateixi un retard amb aquest tren, i que podeu trobar en aquest enllaç. Cal que comencem a organitzar-nos i a fer sentir la nostra veu i la nostra indignació per un servei ferroviari absolutament nefast, totalment criminal, que ens destrossa les nostres vides i ens roba el nostre temps, i que ens nega un dels nostres drets bàsics, el de disposar d’una mobilitat eficient, puntual, lliure i fiable.
*Enllaç a la queixa: https://kdrive.infomaniak.com/app/share/1064285/1918c564-dd05-448a-970e-a770e940bb3a
Fes el teu comentari