Un bon govern només es pot aconseguir si és nostre, de Catalunya, sense dependre de ningú. Sabem que mentre estarem dins d’Espanya resulta molt difícil poder-ho aconseguir. Ells s’emporten els diners, ens retornen els que volen i mai compleixen els pressupostos que s’han aprovat a les Corts. I per això la mitjana dels darrers anys a Catalunya ha quedat el nivell d’inversió aproximadament per la meitat del pressupostat, quan a Madrid sempre reben més del 100% podent arribar a més del 150%. Els diners, però, són només una part de la injustícia espanyola vers Catalunya; ho és tot quan tracten a com una colònia; ens fan parlar el seu idioma, ens imposen les seves lleis i tot el que depèn dels governs de Madrid sempre hi sortim escaldats. Som els que produïm més, els que més paguem i el nostre govern queda al darrera de la resta dels governs autonòmics pel que rep de finançament.
Catalunya és l’autonomia més endeutada de tota Espanya i València la segona. L’endeutament actual el podríem pagar amb només tres anys pel que paguem i se’l queden a Madrid per repartir segons els seus desitjos. Així les nostres escoles des les primàries a les universitàries tenen dèficits importants, el hospitals els succeís el mateix per manca de metges, mal pagats, amb poques infermeres i carreteres que s’haurien de construir i per maca de diners no s’acaben mai. I un tema importantíssim és que amb el que paguem si ho poguéssim distribuir nosaltres, els pensionistes cobrarien com als països avançats d’Europa. A França és cobra un 40% més que a Espanya i amb el que ens marxa i no torna nosaltres podríem cobrar com els francesos. Per tant som tots els catalans els afectats inclús aquells que voten el PSOE, subsidiari dels gustos i capricis de la Moncloa, el PP i altres partits feixistes com VOX.
La irregularitat actual ja la vivim quan el President Puigdemont ha de fer la campanya al que els espanyols consideren l’estranger, a la Catalunya Nord. No va poder venir a l’enterrament del seu pare i durant l’actual campanya no ha pogut assistir al de la seva mare. Pels espanyols, Puigdemont és un autèntic delinqüent. Si es fes una enquesta als espanyols el 90% per cent votarien que mai més pogués tornar a Catalunya, quan en arribar a Europa es va presentar immediatament a la policia del país on arribava. A tot arreu no hi veieren cap culpa i Alemanya que el van detenir per l’acció de la policia patriòtica espanyola, el van tenir tancat dues setmanes i sense trobar-li cap culpa, el van haver d’alliberar. La satisfacció durant els dies que tingueren retingut els alemanys, la premsa espanyola manifestava una alegria desbordant com si haguessin guanyat una guerra. I quelcom semblant succeeix amb ERC que potser haurien pogut escollir una altre candidat, com Junqueras o la Marta Rovira.
Un bon govern a Catalunya, només pot esdevenir, segons les enquestes que disposem actualment, encara que sabem que les del CIS, sempre són manipulades a favor d’uns i en contra d’altres, i realitzades en els moments oportuns per desequilibrar-les a conveniència, si es forma un govern independentista. I que sembla possible, unint les forces JUNTS i ERC. Com podríem estar ben governats per Salvador Illa que acaba de manifestar que ja s’hauria hagut d’aplicar el 155 l’any 2014? I com pot formar un bon govern si es manifestava al costat del VOX, Cs i el PP, en contra de l’independentisme i en l’època de ministre de sanitat, es van fer els tripijocs haguts i per haver pel tema de les caretes i es van enriquir les seves amistats més properes. És per tant, el que ara pretén ser president de la Generalitat, Salvador Illa, un depredador dels nostres drets nacionals i socials. Com pot justificar el 155 un futur president de la Generalitat, en qualsevol moment, sigui el 2014 o el 2017? Es posa a l’altura de Rajoy que cobrava sobresous de diner negre sense poder-los declarar i amb l’ajuda necessària de Pedro Sanchez, plegats l’aplicaren, destituint els representats elegits pel poble, el Parlament i aplicant des de Madrid els seus desitjos.
Per tant, els catalans només ens podem salvar per nosaltres mateixos i per tantes injustícies que hem estat castigats durant els últims tres-cents anys i des d’aquestes pàgines, demano amb tota humilitat que per salvar-nos necessitem que els dos grans partits catalans s’uneixin, deixant a part les diferències partidistes, per aconseguir els objectius que cerquen amb claredat, fins a aconseguir la independència que només pot renàixer amb la unió dels dos grans partits.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari