Uns jutges determinats desitgen que el candidat Carles Puigdemont no pugui tornar a Catalunya per poder-lo investir president. Hi lluiten aferrissadament contra altres jutges i contra el poder legislatiu deixant de banda la llei, que l’haurien de servir –no servir-se’n per manipular-la- i ser-ne els defensors a ultrança. Prefereixen emprar la bandera de la política continuadora dels preceptes franquistes abans que l’equitat i la igualtat, i exercir de justiciers, que de jutges imparcials i igualitaris per tots els ciutadans. Vet aquí que, si els convé, s’inventen que un exèrcit de 10.000 russos havien d’envair Catalunya per defensar la nostra sobirania. Ho inclouen dins els procediments falsos, usant manipulacions periodístiques i frases d’escoltes telefòniques il·legals de la policia patriòtica, pagada amb diners públics. I, sense vergonya, malgrat conèixer la procedència i la falsedat, se’n serveixen per anar contra el sobiranisme. Tot se val contra la defensa de les idees catalanes! I, fins i tot, si les aproven al Parlament i no els agraden, les sancionen per inconstitucionals.
Si cal, d’uns sacs d’adobs químics on es guarden dins d’un magatzem de pagès, l’informe de la Guàrdia Civil assegura que projectaven fabricar artefactes per cometre actes terroristes. O que els polítics del referèndum s’han enriquit personalment amb els diners del referèndum. I davant de tantes fal·làcies, se’n queden tan frescos com una rosa! Saben que menteixen però cal que el candidat Puigdemont no arribi a la presidència de Catalunya i, per tant, usant proves inventades, se li obren noves causes amb l’objectiu que no se li concedeixi l’amnistia acordada pel Congrés de Diputats. L’acusen del que sigui per paralitzar la seva elecció; serà traïdor a la “Patria Española” o acusat “de alta traición”, o serà terrorista, o rl que calgui. Usen totes les armes legals o il·legals que disposen dels poders de l’Estat per entorpir-ho de la mateixa manera descarada que van prendre l’alcaldia de Barcelona a Xavier Trias, quan els enemics de l’esquerra, els del PP, va donar els vots a Collboni i així van evitar que Barcelona fos governada per la força guanyadora de les eleccions. Quin pecat havia comès en Trias? És sobiranista i no se n’amaga i per aquest fet es destrueix la voluntat popular de la capital de Catalunya.
Però, en canvi, els mateixos jutges no mouen ni un dit per querellar-se contra les escoltes telefòniques il·legals sabent perfectament que controlaven els telèfons dels polítics catalans, coneixent les interioritats de cadascun d’ells, com si fossin lladres, bandits o terroristes. No tenen res a dir entrant a la conselleria d’Hisenda, ocupant els departaments, regirant-ho tot, i els policies espanyols que els protegien deixin les metralletes a la vista dins dels vehicles, amb les portes obertes creient que els 50.000 manifestants les usarien. I tampoc els importa les difamacions dels diners que tenien alguns polítics catalans a paradisos fiscals publicades a primera plana a periòdics madrilenys, coneixent que es tractava de notícies falses. O per penjar una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics, es pot inhabilitar, multar i castigar el president del moment. Els mesuradors de la llei a Espanya tenen dues formes d’actuar; les seves, que no pesen i no cal jutjar-les, com els diners negres dels sobres de M. R. i no declarats a hisenda. Però altres, com una pancarta demanat l’alliberament dels presos polítics, això és un pecat capital i que no pot tenir perdó; s’ha d’inhabilitar, multar i reprendre.
Per ells, en una democràcia tan consolidada com manifesten als quatre vents, com és l’espanyola, un grup de jutges determinats que admeten proves manipulades, anteposant la política per sobre de la llei, proven que el sobiranisme s’ha de combatre al preu que sigui. Estan convençuts que els catalans han de pensar i obrar com ells diuen, sense tenir en compte ni la història ni la nostra manera de fer. Aquells que no segueixen la seva voluntat han de ser castigats. Vet aquí que la Marta Rovira acaba de tornar d’un exili de sis anys perquè se la va acusar de terrorisme. Quanta immoralitat regna en aquesta Espanya tan democràtica!
Pensem que el president Puigdemont podrà tornar a casa tal com està previst i, com va dir el president del Parlament, no admetrà que sigui detingut. Si el detenen dins a la casa del poble, ja ho va advertir, també se l’hauran d’emportar a ell mateix.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari