Este 8 d’agost fa 85 anys de l’afusellament de la mestra i sindicalista terraltina Virgínia Amposta Amposta, executada al Camp de la Bota de Barcelona. De fet, és una de les 11 dones afusellades pel franquisme al Camp de la Bota, on avui hi ha el Fòrum de les Cultures. Amposta havia nascut al Pinell de Brai el 2 d’abril del 1903, però durant la Guerra Civil havia desenvolupat la seua tasca docent i sindical al Baix Llobregat, a les poblacions de Sant Vicenç dels Horts i Viladecans. Per tant, quan va ser afusellada tenia només 36 anys. Casualment, els franquistes van matar-la just el mateix dia que, a Tarragona, també executaven l’alcalde republicà de Tortosa, Josep Rodríguez, i el metge i polític Primitiu Sabaté Barjau.
Ara fa uns dos mesos, preguntàvem a l’exalcaldessa del Pinell de Brai, Eva Amposta, si Virgínia tenia alguna relació amb ella. Però tot i que al Pinell de Brai hi ha moltes persones amb el topònim d’Amposta en el cognom, ni ella ni els seus familiars tenen cap relació familiar directa amb la mestra executada pel franquisme, que es deia Amposta per partida doble. “Conec la història; no va tenir descendència, i a Pinell queda una família llunyana que no viu al poble”, comentava l’exalcaldessa i coordinadora de Movem Terres de l’Ebre.
De fet, de Virgínia Amposta no es coneixen els detalls de la seua infantesa i joventut, en este poble de la Terra Alta. El que sí que sabem és que el seu company, el també sindicalista Adolf Casé Pitarque, havia nascut a Calaceit, i que tots dos van començar a residir a Viladecans a partir del mes d’octubre del 1936, en plena Guerra Civil. Abans, Virgínia havia sigut representant de la UGT al Comitè de Defensa i Control de Sant Vicenç dels Horts, en la secció d’Oficis Varis. A Viladecans va escriure algun article al butlletí local de la CNT, i el 1937 va ser nomenada mestra de l’escola unificada d’esta població. L’educació va constituir un dels grans compromisos socials i democràtics de la Segona República, i les mestres com Virgínia s’hi van abocar plenament.
Però les tropes franquistes van ocupar Viladecans el 25 de gener del 1939, just un dia abans de la caiguda de Barcelona. Allà mateix va ser detinguda per la Falange de Sant Vicenç dels Horts, i traslladada primer a Molins de Rei, i després a la presó de l’Hospitalet de Llobregat. Segons el treball ‘Els consells de guerra: Les onze afusellades del Camp de la Bota’, sobre les executades que havien estat a la presó de dones de les Corts, Amposta va ser detinguda el 20 de març del 1939 a Viladecans, perquè “cap allí havien sortit disparats els falangistes de Sant Vicenç tot d’una que van conèixer on parava”. El mateix dia també detenien Adolf, el seu company.
L’ingrés de Virgínia Amposta a la presó de dones de les Corts, que estava ubicada on avui hi ha El Corte Inglés de la Diagonal, té data del 23 de març del 1939, tres dies després de la seua detenció. Virgínia era una dona ideologitzada, sindicalista, però contràriament a allò que va afirmar el tribunal, no devia ser massa perillosa per al nou règim franquista, “ja que una vegada retirada de la primera línia del Comitè de Milícies va concentrar-se a la seua feina com a mestra d’una escola infantil”. Tot i així, a la seua sentència de mort s’afirma que va ser “maestra de párvulos, lo que aprovechó para hacer, entre ellos, propaganda disolvente.”
El que sí que era Virgínia era una dona valenta. Al març, a punt de finalitzar la vista del consell de guerra sumaríssim, on hi havia 20 encausats més, preguntada si tenia alguna cosa més que al·legar, Virgínia va ratificar-se en la seua declaració, tot afegint que si va formar part del Comitè de Milícies va ser “por falta de corazón de los hombres que no querían serlo”. També va ser valenta la matinada del 8 d’agost. Ella i la seua companya Elionor Malich Salvador, una portera barcelonina de 60 anys, havien sigut traslladades a la presó Model, i van entrar en capella a les dos de la matinada. Però aquell 8 d’agost fatídic cap de les nou persones condemnades a mort van voler signar l’acta de notificació, i van haver de recórrer a dos testimonis.
Com era habitual, tres hores després, cap a les cinc del matí del 8 d’agost del 1939, la condemna es va complir al parapet del Camp de la Bota. Per fer-ho, les persones sentenciades eren obligades a pujar en un camió, que les portava fins a la platja que hi ha a prop de la desembocadura del riu Besòs, on hi havia un antic camp de tir on es feien les execucions. Al parapet del Camp de la Bota, des del 1939 al 1952, van ser executades un total de 1.717 persones: 1.706 homes i 11 dones. Una d’estes dones era Virgínia Amposta Amposta.
La mateixa nit va ser afusellat el company de Virgínia, el pagès Adolf Casé Pitarque, de 39 anys, jutjat el 26 de maig. No sabem si esta coincidència va ser per crueltat dels seus botxins, o com un últim gest d’equivocada humanitat per part de les autoritats franquistes. En tot cas, ens imaginem l’escena i se’ns posa la pell de gallina. Es van poder parlar? Els van deixar abraçar-se i acomiadar-se? Què es devien dir Virgínia i Adolf en aquells últims moments, davant de l’escamot d’afusellament?
Després de l’execució, els cadàvers eren carregats de nou al camió. El seus cossos van ser enterrats a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc, al fossar de la Pedrera. Allà hi ha el monument memorial amb les columnes de pedra, que recorda els seus noms al costat de les víctimes inhumades en aquell lloc durant la repressió franquista. De la mateixa manera, al febrer també vam poder fotografiar el nom de Virgínia Amposta Amposta al memorial ‘Parapet de les executades i executats 1939-1952’, a l’actual Parc del Fòrum de Barcelona. Però la seua memòria també perdura al Baix Llobregat, i un carrer de Viladecans porta el seu nom i el del seu company: Amposta-Casé. També hi ha un Centre Cultural i Cívic de Sant Vicenç dels Horts que s’anomena Virgínia Amposta, així com un espai destinat a jardí situat entre els carrers de Jaume Fabré i Sant Ramon de Penyafort del districte de Sant Martí, a Barcelona. A les Terres de l’Ebre, el local de la Intersindical a Amposta també recorda el nom i els cognoms de Virgínia, i l’exposició ‘Invisibles però decisives’, inaugurada pel Comebe al Centre d’Interpretació 115 Dies de Corbera d’Ebre, també va tenir en compte la figura de la mestra i sindicalista del Pinell de Brai.
Ja per acabar… No hem localitzat encara cap fotografia de Virgínia Amposta amb els seus alumnes a Viladecans. Però sí que hem pogut trobar un retrat del mestre alabès Benito Fernández Larrauri amb els seus alumnes de l’escola nacional de Viladecans, el 1944. La fotografia es troba al treball ‘La Falange local en els primers anys del franquisme a Viladecans’, de l’historiador Manuel Luengo Carrasco, que també parla de la detenció de Virgínia Amposta i Adolf Casé, “per part de les milícies falangistes de Sant Vicenç dels Horts” i amb la complicitat de les autoritats franquistes i dels falangistes del poble, que els acusen de ser “dirigents del Front Popular” a Sant Vicenç. Fernández Larrauri havia sigut cap de Falange a Viladecans des del 1942 al 1945. Segur que als seus xiquets no els va pervertir amb “propaganda disolvente”.
Fes el teu comentari