La fotografia té gairebé 40 anys i mostra la cantonada de l’antic bar Mundial, a la cruïlla de l’avinguda de la Generalitat amb el carrer Teodor González. Hi veiem el gran finestral del xamfrà, el tendal davant de la porta d’entrada, la clientel·la xerrant a la terrassa del local, on hi ha tres para-sols amb la publicitat d’una marca de gelats… És una imatge de la Tortosa del 1985, que Josep Ramon Roig va realitzar per a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. Però és també una instantània de la Tortosa desapareguda, d’aquells edificis que la ciutat ha anat perdent amb el pas de les dècades. De fet, la foto mostra com era abans tot este sector de l’avinguda, entre els carrers Teodor González i Argentina. El número 60 de l’avinguda Generalitat també va ser enderrocat, i actualment en el lloc dels dos edificis hi ha un bloc de nova construcció.
Ens mirem l’edifici de l’antic bar Mundial i ens recorda la casa Margenat, la que hi ha al final del carrer Cervantes, just abans d’arribar a l’estació. No havíem vist mai esta fotografia de l’avinguda de la Generalitat. Per edat, ni tan sols recordàvem l’època en què el bar Mundial es trobava en esta cantonada. Com a molt, hem conegut el Mundial de la cruïlla del carrer Teodor González amb el carrer Ricard Cirera, que també va tancar portes fa uns anys, per la jubilació dels seus propietaris. Tot seguit, busquem este últim bar Mundial a l’Street View de Google Maps i, en una imatge del 2019, hi descobrim el nostre amic Alfonso Chaney, caminant “aliè al futur pandèmic”, quan el bar Mundial encara era obert. A través del WhatsApp, li ensenyem també l’antic bar Mundial i ens recorda que en este lloc també s’aturava el bus del Perelló, i que ell hi deixava la paqueteria per als clients de l’antiga Ferreteria Pla, també ja desapareguda.
“És el Mundial pre-INSIDE”, ens diu Alfonso Chaney en referència a una botiga de roba juvenil que hi havia a la mateixa cantonada, però que fa poques setmanes també ha tancat. Aquella mateixa tarda, no resistim la temptació d’anar a fotografiar el mateix tram de l’avinguda de la Generalitat, entre els carrers Argentina i Teodor González, per poder comparar les dos imatges. Com hem dit, ja no hi ha la botiga de roba que ha ocupat el xamfrà durant els darrers anys (el juliol del 2009 ja hi era, segons l’Street View), però ens crida l’atenció la pervivència d’una parada de bus, potser un vestigi d’aquell abaixador del bus que anava al Perelló. “Perelló i l’Ampolla, a més d’Alfara i els Reguers”, recorda Alfonso Chaney.
Naveguem una mica més pel Calaix de la Generalitat, un repositori d’imatges amb l’inventari del patrimoni arquitectònic de tot el país. Hi ha també una fotografia de l’altra cantonada, amb l’edifici desaparegut del número 60 de l’avinguda de la Generalitat. De fet, el mateix inventari ens avisa que l’edifici va ser “enderrocat”. Ens fixem en els cotxes que circulen pel carrer Argentina i per la mateixa avinguda, amb la seua estètica pròpia dels anys vuitanta. També tornem a mirar els para-sols de la terrassa de l’antic bar Mundial, amb la seua publicitat estiuenca. En principi, la foto està feta l’1 d’octubre del 1985, però la terrassa encara funcionava… Tornem a l’edifici del número 60 i admirem la seua arquitectura eclecticista. Encara més, quan ens trobem una altra imatge que mostra el detall del balcó del tercer pis i de la cornisa que corona l’edifici.
També és de Josep Ramon Roig la fotografia d’un altre edifici desaparegut. Estava a pocs metres d’allà, al número 2 del carrer Argentina. Volem recordar el moment en què va ser enderrocat, potser a principis dels anys 2000. Així, on abans hi havia un bonic edifici noucentista, a primera línia de riu, ara ja no hi queda res, només un solar buit, amb uns enormes blocs de pedra i un pal de la llum. De fet, fem també una fotografia de l’aspecte actual d’esta cantonada amb l’avinguda Felip Pedrell, i veiem que la resta dels edificis del voltant també han canviat. Fins i tot l’ordre dels senyals de trànsit ha canviat: a la foto més antiga, el senyal de cedir el pas està damunt del de direcció, i ara és just a l’inrevés. Tot plegat és una nova mostra de la Tortosa desapareguda.
L’inventari arquitectònic de la Generalitat dels anys vuitanta també ens serveix per comentar amb Alfonso Chaney algunes fotografies més. En este cas, fetes per Victòria Almuni, actual directora dels serveis territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i alcaldessa de la Sénia. Ella mateixa ens recorda que va ser una de les primeres feines que li van encarregar quan va tornar al territori, a partir del 1985, quan va fer les fitxes per al patrimoni arquitectònic de la Generalitat. La primera imatge que ens crida l’atenció és esta fotografia del 1988 del carrer de Sant Antoni, al cor del nucli antic de Tortosa, on hi havia el popular bar Trèbol.
El nostre amic Alfonso Chaney ens recorda que el Trèbol era un local en què s’exercia la prostitució, i que hi havia un homosexual que era objecte de les burles dels xiquets quan sortien de l’escola de la Mercè. Per la nostra part, li expliquem que recordem perfectament el dia què va ensorrar-se este edifici: als periodistes ens van dir que podien haver-hi víctimes, perquè minuts abans havien vist jugar uns xiquets per la zona. Per sort, va ser una falsa alarma i tot va quedar en un ensurt. Després de l’enderroc, el solar de l’illa de cases va quedar integrat en l’actual plaça dels Dolors. De fet, el paviment de la plaça es va diferenciar per resseguir l’antiga trama urbana del carrer Sant Antoni. La fotografia està feta des del carrer Gil de Frederich (carrer Ample), i també l’edifici de l’altra cantonada ha desaparegut: ara hi ha un solar buit amb un mural pintat a la tàpia.
La majoria de les fotografies d’Almuni estan fetes els anys 1987, 1988 i 1989. Gràcies a estes imatges, estos dies ens hem passejat per estes fotografies com si viatgéssim amb una màquina del temps per la Tortosa de fa quatre dècades. El mateix edifici del carrer Sant Antoni es veu en la següent imatge del carrer Ample, al fons de tot. Però el que és ens ha agradat de la fotografia, que també és del 1988, és veure un supermercat de la cadena Spar als baixos de l’antic palau dels Gil de Frederich, encarat a la plaça Montserrat (la plaça dels Farols), on fa uns anys va haver-hi la mesquita, així com L’Esplai al segon pis de la casa, on ara hi ha la seu del PSC de les Terres de l’Ebre.
En aquella època, la seu del PSC es trobava en un altre carrer del nucli antic. Ens la trobem en una fotografia del 1987 del carrer Doctor Ferran, just davant del Palau Oliver de Boteller. S’hi veu també un cartell electoral de Narcís Serra, que a les eleccions generals del 1986 havia sigut cap de llista per Barcelona. A la paret de la casa hi havia una pintada independentista que, 40 anys després, encara s’intueix, tot i que està tapada amb pintura. Al mateix local, avui en dia hi ha els negocis Hiberum i Vestim de Festa, dedicats als serveis turístics, els productes ebrencs i els vestits del Renaixement.
Tot plegat són vestigis de la Tortosa desapareguda i de la Tortosa que no ha canviat tant. Per exemple, així era l’exterior del mercat municipal abans de la rehabilitació que va fer-se als anys noranta. Les fotografies són de principis de setembre del 1988, perquè encara hi ha les banderes de les festes de la Cinta. Veiem les dos perspectives, des de l’avinguda Felip Pedrell, amb vistes a l’actual plaça del mercat, i des de l’avinguda de la Generalitat, amb la cantonada de la plaça de la Pau.
Hi ha moltes fotos de l’avinguda de la Generalitat, que ens permeten veure bars, comerços i negocis que ja han desaparegut, però també d’altres que han perdurat al llarg de les dècades, tot i experimentar alguns canvis. En les següents imatges del 1988 i 1989 veiem la Llibreria del Parque, el bar del Parc, el bar La Valenciana i el Bar Nou, o el local de les assegurances Mutual Cyclops, als baixos de la modernista Casa Piñana, entre d’altres.
Tot seguit, també ens trobem diferents vistes de la vora del riu Ebre, des de la Rambla Felip Pedrell. En totes es veu la barana del riu i la façana fluvial de Ferreries, presidida pel campanar de la parròquia del Roser. També veiem les banderes de les festes de la Cinta i el monument franquista de la Batalla de l’Ebre. Ens crida l’atenció que a Ferreries encara no han construït el que la gent anomena “l’edifici Gris”, dalt de mobles El Roser.
I si passem el pont de l’Estat i travessem un moment al barri de Ferreries, ens trobem la imponent balconada cantonera de la Casa Llorca, que en realitat és la primera fotografia que ens va permetre localitzar l’inventari arquitectònic al Calaix de la Generalitat, quan la nostra lectora Sámar Abou-Hlais Fernández ens va preguntar si teníem alguna informació sobre el metge Antonio Llorca Biguer i sobre la casa modernista que fa xamfrà al passeig de l’Ebre i a l’inici de la Rambla de Catalunya. Gràcies a la seua curiositat, vam trobar totes estes imatges tan curioses…
Per exemple, estes dos imatges de cases de la Rambla Catalunya. La primera és de la bonica casa que fa cantonada amb el carrer Llarg de Sant Vicent. No podem identificar quin és el bar que hi havia al local del xamfrà, però fa 15 anys hi havia Toks Estilistes, i més endavant, un autovending de 24 hores, ara ja tancat. Al primer pis encara no havien penjat l’estelada independentista i la bandera de la Segona República espanyola que sí que es poden veure a l’Street View de l’octubre del 2012.
La següent imatge és de la cantonada de la Rambla Catalunya, encara amb llambordes, i el carrer València. Hi veiem la magnífica Casa Camós, l’edifici modernista dissenyat el 1904 per l’arquitecte Pau Monguió i Segura. És l’aspecte que tenia la casa abans de la restauració que va fer-se fa uns anys. No arribem a veure si en un dels baixos encara hi ha la barberia del senyor José, on ens anàvem a xollar molts xiquets de Ferreries als anys vuitanta. Siga com siga, hem volgut comparar esta fotografia del 1989 amb l’aspecte actual de la casa de Luís Camós, que estos dies lluïa així de bonica, guarnida amb domassos amb motiu de les festes de la Cinta.
Però marxem de nou cap a dins Tortosa. Travessem el pont i entrem pel carrer de l’Àngel, on hi havia la botiga de Canivell i l’hotel Siboni. Ens crida l’atenció no només que els cotxes hi podien circular, sinó que també n’hi havia algun d’estacionat a l’estret carrer. A l’edifici del Siboni hi havia oficines en venda i per llogar, i als baixos, una botiga de Castellà on des de fa anys hi ha la perfumeria Júlia. I això ens fa recordar un dia que vam anar a fer el vermut al bar del Siboni, potser per simple nostàlgia o senzillament perquè acabant l’article se’ns ha fet l’hora de vermut. Si us ha agradat este modest reportatge, la setmana que ve, també més o menys també a l’hora del vermut, us en tornarem a fer un aperitiu.
Fes el teu comentari