EL NOU ATAC a les institucions catalanes que ha suposat la resolució de la Junta Electoral –avalada pel Tribunal Suprem– de desposseir el president Quim Torra de la seva acta de diputat, i l’execució per part de la presidència del Parlament d’aquesta resolució, ha evidenciat la divisió total entre els socis del Govern i la feblesa d’una legislatura que ha quedat vista per a sentència.
UN ACATAMENT d’una decisió injusta que de no fer-se hagués posat en perill la institució del Parlament, ja que si Torra participava les votacions podien ser impugnades i anul·lades. Una situació diabòlica que calia afrontar amb intel·ligència i flexibilitat. El no acord en una negociació ‘in extremis’ ha abocat els independentistes a una nova crisi política. La inversemblant situació i els atacs gratuïts entre socis del Govern no ajuden en res, a l’igual que no ho fa la desobediència simbòlica. Més que un embat a l’Estat sembla un embat contra ERC, preparant el camí dels post-convergents per a les properes eleccions catalanes. Un incomprensible desacord entre les forces independentistes que JxCAT està utilitzant per a guanyar el relat i intentar remuntar en les enquestes. Un trencament de la confiança en què la compareixença al Parlament –dels presos polítics membres de l’anterior govern– en la comissió del 155, ha estat un miratge d’unitat d’acció contra la repressió i la judicialització. La potència de les seves paraules ha estat un toc d’atenció als partits, reclamant-los unitat estratègica –que no uniformitat– per a tornar-ho a intentar. Una jornada de treva en la lluita descarnada pel govern de la Generalitat, que ha donat pas a una compareixença d’urgència en la que Torra ha traslladat que anunciarà la data de les eleccions un cop el Parlament aprovi –per responsabilitat– els pressupostos. Uns comptes necessaris per a avançar en polítiques socials i actualitzar els prorrogats des del 2017 que no haurien de convertir-se en una eina partidista, i que arribaran de la mà d’un Govern agònic.
UNA DECISIÓ del president Torra per a intentar mantenir el control dels tempos polítics abans que el Tribunal Suprem dicti sentència ferma sobre la seva desobediència. En aquest sentit, Torra no ha convocat eleccions immediates perquè dins del seu grup parlamentari hi ha hagut sectors que l’han pressionat per aguantar, almenys, fins a l’aprovació dels comptes. És el cas dels presos polítics de JxCAT així com dels afins al president Puigdemont. Cal recordar que JxCAT no té encara candidat efectiu, més enllà del simbolisme de Carles Puigdemont –que no està disposat a tornar–, i que necessita temps per a reordenar el seu espai polític. Així doncs, totes les mirades es situen en l’acte del Consell de la República a Perpinyà del proper 29 de febrer, on es podria donar el tret de sortida a la campanya. Les reaccions a l’anunci del president Torra no s’han fet esperar, ERC i els Comuns respecten la decisió i celebren que es puguin aprovar els pressupostos, la CUP exigeix la convocatòria de l’Assemblea d’electes per a refer l’estratègia independentista davant la desorientació de la majoria parlamentaria, el PSC demana eleccions abans d’aprovar els pressupostos, i el PP i Ciutadans continuen en la seva estratègia de judicialització de la política presentant querella rere querella contra els líders independentistes i reclamant a Pedro Sánchez un nou 155 per fer fora a Torra i convocar eleccions immediates.
LA DECISIÓ transcendental d’ERC s’ha basat en què no vol desobediències estèrils que només aportarien més repressió; no obstant, la judicialització no cessa. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional obre la possibilitat de la via penal contra el president del Parlament, Roger Torrent, i dos membres de la Mesa per permetre la tramitació de la resolució dels partits independentistes que reiterava la defensa de l’autodeterminació i la reprovació de la monarquia, com a resposta a la sentència de l’1-O. Així mateix, el Tribunal de Comptes reclama quatre milions d’euros al govern de Puigdemont per l’organització de l’1-O, i la JEC fa cas omís a la doctrina Junqueras dictada pel TJUE imposant a Clara Ponsatí que ha de jurar la constitució per a ser eurodiputada. Un panorama desolador que sols posa pals a les rodes del diàleg. Un diàleg que passa per una primera reunió entre executius que ni el president Torra ni cap partit hauria d’utilitzar de forma electoralista, sinó que s’han de fer els esforços necessaris per a que sigui un instrument útil per afrontar des del diàleg el conflicte polític amb Catalunya. No obstant, tots els esdeveniments d’ara fins a les eleccions seran en clau partidista, en una pugna acarnissada pel relat en la que serà la batalla definitiva entre ERC i JxCAT. L’executiu del PSOE i Unides Podemos ho sap i tem que aquesta situació pugui fer recular a ERC en la deliberació dels comptes estatals. Tot i la investidura, les arenes movedisses de la política catalana poden tornar a arrossegar el govern de Sánchez-Iglèsias a la inestabilitat.
UN NOU escenari polític, del que després de les eleccions haurà de sorgir una nova majoria per a refer ponts i ampliar aliances en el camí per a exercir definitivament el dret a l’autodeterminació.
*JESÚS GELLIDA és politòleg i investigador social.
Fes el teu comentari