L’últim dia de l’any toca fer repàs i plantejar-se esperances i intencions per al que arriba. Als tradicionals resums dels mitjans, se sumen mosaics de les fotografies més exitoses a les xarxes socials o també històries dels millors moments viscuts. Ningú no fa un resum de les pitjors coses que li han passat. En part, perquè sempre volem recordar lo millor, en part potser perquè exhibir la nostra vida a les xarxes obliga a fer-ho en clau positiva. O també, perquè la part més fotuda de la nostra vida privada és la que no volem que transcendisca dels nostres cercles íntims.
És bo dir que el 2024 ha sigut un any de merda, si em permeteu l’expressió? O hem de dir que el balanç ha sigut positiu, tot i els alts i baixos? Hem de desitjar que el nou any siga millor que el que acaba, o que siga com a mínim igual de bo?
Des del punt de vista personal, no puc desitjar que siga igual de bo. La pèrdua de la mare, no esperada i traumàtica, decanta la balança dels 12 mesos cap al costat de la fatalitat. Sí que alguns maldecaps anteriors han desaparegut, o que n’he fet, n’hem fet, cinquanta, en companyia de la família, o que hem continuat fent música, i encara més, he començat un nou repte professional, al servei del país. Però, la mare no tornarà. I a l’hora de fer balanç, això pesa molt. I és evident, cadascú això s’ho pren d’una manera o d’una atra, totes respectables.
Qualsevol que haja tingut pèrdues d’éssers estimats, segurament voldrà que acabe ja l’any, i que el viatge al voltant del Sol continue en millors notícies. Morts de migrants, de dones a mans de les parelles, de persones en accidents de trànsit, de persones malaltes, etc., no han deixat de ser notícia. L’incendi de l’edifici al barri del Campanar a València o les inundacions per la DANA al País Valencià, probablement han sigut les desgràcies en més impacte a l’opinió pública. La DANA no només ha deixat víctimes mortals, sinó que moltes poblacions encara no s’han recuperat i reclamen mesures per poder tornar a una mínima normalitat. Com sempre, qualsevol catàstrofe acaba alimentant la picabaralla política, i deixa els perjudicats de banda, sent la societat, la solidaritat veïnal i dels forasters, qui dona una lliçó d’humanitat.
Imagino que enguany hi haurà molta gent que pensarà, com jo, que acaba un any de merda, i que al mateix temps desitja que el 2025 siga un any millor. I que no només ho desitja, sinó que té l’esperança que en dotze mesos puguem fer un nou balanç, i que desitgem que com a mínim, el 2026 siga igual de bo que el 2025. Tant de bo. Que tingueu un bon any.
Fes el teu comentari