Durant la meva joventut es va fer famosa, quan els xiquets estudiàvem francès i no anglès al batxillerat, la cançó popularitzada pel llegendari cineasta Alain Delon, a la pel·lícula “Dalida”, “Paroles …Paroles” , que deia així: “Une parole encore/ Paroles et paroles et paroles/ Écoute-moi/ je t’en prie/ je te jure…/Et encore de paroles que tu sèmes au vent../”. En definitiva, paraules que se les emporta el vent, expressades en una harmònica poesia musical que va rodar el món, composada pel músic italià Gianni Ferrio.
I vet aquí la qüestió: el PSOE català necessita el control ideològic del nostre País. Parla i promet continuadament sobre les coses què farà amb l’ajuda del govern de Madrid. L’objectiu és enterrar al preu que sigui la visió majoritària de l’alliberament nacional del nostre poble, tants cops reclamat. El castell on s’ha posat el PSOE per aquest control, se li pot esfondrar com un naip de cartes amb una petita bufada de vent. I és que promet, parla de milions, farem i farem! La veritat és que la gent que pensa, raona i entén l’actual situació política a Espanya i a Catalunya, admira les paraules però intueix la gran mentida irrealitzable per diferents factors que ja hem comentat en aquest espai periodístic de les setmanes anteriors. Sona bé allò que manifesten per millorar el País; resulta ser un moment adequat perquè dirigeixen Espanya i governen Catalunya. I, més encara quan necessiten els partits catalans, per sostenir el govern de Madrid i els reclamen igualtat de tracte amb la resta dels ciutadans de l’estat.
Però els dos partits polítics principals de les Espanyes es barallen per les diferents formes que tenen per orientar-la. Se’n diuen de tota mena; tots dos volen “manar” que no és el mateix que servir. I malauradament Catalunya, és la pedra que porten a la sabata, que els molesta i ens fan servir, com des de fa segles, com excusa, sortint-ne sempre guanyant. Ens fan barallar pels seus jutges, pels seus enfrontaments i nosaltres, malgrat les tristes experiències sofertes durant anys, piquem la ratera i sempre hi perdem. Però mentre no es resolgui el problema polític existent entre Catalunya i Espanya, la pedra continuarà entorpint-los.
PP i PSOE es barallen com a feres perquè els que van perdre les eleccions han trobat la forma de “manar” gràcies a ERC, JUNTS, PNV, entre altres. I els que van guanyar les eleccions estan controlats a diferents governs municipals i autonòmics d’arreu d’Espanya per l’extrema dreta de VOX. I així van les coses; ara son dues concepcions polítiques de les Espanyes. Quan plegats anaven contra els governs sobiranistes de Catalunya, el discurs d’un i altres era el mateix. Llenya contra Catalunya! Ara quan el govern estatal han canviat, el PP continua amb la seva tàctica de llenya total i el PSOE, amb llenya disfressada. I com la disfressen? Amb promeses, paraules i més paraules que se les emporta el vent! I el per què és clar; el mateix PSOE disposa de líders que manifesten una i altra vegada, que “a España todos somos iguales” i hem de continuar subjectes com van promulgar el 1716, el Decret de Nova Planta. Mantenen la posició de “pagar y callar” perquè vosaltres “sois tierra de conquista”, si fa no fa, com els maies i els inques d’Amèrica, ho foren en el seu dia. I per apaivagar les nostres veus necessiten el control ideològic del poble català perquè treballi força, doni riquesa a Espanya i els diners dels nostres impostos continuïn marxant i es perdin per les arques madrilenyes.
Vet aquí que en període electoral, el MHP actual, parlava de Lérida i del Bajo Llobregat, i a Trias li van robar l’alcaldia amb els vots del PP aliats incondicionals de sempre contra Catalunya. Ara el Sr. Illa s’ha tornat molt català i és l’amic del “sacrosanto” rei borbònic, ens diu davant del món empresarial que Catalunya ha de tornar a ser el motor econòmic d’Espanya, que ja n’hi prou que l’àrbitre sempre jugui a favor d’uns i en contra nostra. Tot son paraules boniques que sonen bé a les nostres oïdes. Però on és “el finançament singular”? S’ha arreglat el dèficit fiscal? I rodalies? I les competències en immigració? I el català a Europa? Tot son paraules que les emporta el vent! Ara aplicarem, prometen als empresaris catalans, 18.500 milions dins un període de 5 anys per aconseguir que Catalunya torni a ser el motor econòmic d’Espanya. Però manant el PSOE a Madrid se li aplica més del 200% de les quantitats pressupostades i a Catalunya no arriben al 55%. I manant el PSOE s’ha aprovat una amnistia que no es pot aplicar per les baralles que PP i PSOE, sempre molt amics per anar contra els catalans, i ara enemics per canviar les postures. El president Puigdemont està exiliat per raons polítiques i encara sentim a diari per les televisions espanyoles “el fugado que debería presentar-se a los tribunales para ser juzgado”. Com és possible que els legisladors havent aprovat l’amnistia, el president exiliat per raons polítiques, no pugui tornar a Catalunya? A l’Ajuntament Rubí, el PSOE, amb PP i Vox, neguen que el valencià i el mallorquí siguin català. S’atreviran a dir que l’andalús o l’extremeny no és castellà? És ignorància o imperialisme? És impossible que siguin tant ignorants! És imperialisme clar i ens tracten com un País ocupat.
Ja n’hi prou de fotren’s el pèl! La pretensió del PSOE com la del PP és destruir Catalunya, i la nostra ideologia que allò que els catalans porten a dintre nostre de fa segles. Ara amb la immigració ho miren d’aconseguir. Com els hem de donar les competències si dins de poc els immigrants també parlaran català? Vet aquí la qüestió; Moltes paraules i poques realitat! “paroles…paroles…” que se les emporta el vent!
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari