Del malbaratar a la Terra Alta en diem malgastar, verb usat per aquells que irresponsablement no fan bon ús del que adquireixen i no coneixen què és l’estalviar. La paraula baratar era d’ús diari a les nostres comarques quan no corrien els diners i els pagesos, enlloc de comprar, canviaven els productes que produïen per altres que necessitaven; d’això en deien baratar. L’estalvi, entre la gent del camp i la pagesia d’arreu del món, sempre ha estat essencial perquè no tots els anys hi ha bones collites i cal recollir i guardar, per prevenir-se de les anyades d’escassetat. I com més pobra era la societat, l’estalvi era superior, seguint l’adagi: “el que estalvia sempre té”. D’aquest verb existeixen altres sinònims, com dilapidar o malversar. Els que hem viscut molts anys, tenim experiències de tota mena i recordem el que va arribar a patir la nostra societat acabada la guerra. La gent no podia llençar res perquè tenia molt poc. Ja no parlem del menjar que escassejava a tots nivells, com tampoc de la roba quan els pantalons i les camises s’apedaçaven una i altra vegada. I quan no es podien aprofitar més, es venia al drapaire que es reciclava i es regenerava per fer mantes o cortines. I els xiquets que anaven a l’escola, havien de portar junt amb la cartera del llapis, del llibre i la llibreta, un tronquet de llenya per escalfar l’aula escolar, o altrament passaven fred.
Ara vivim un món totalment diferent. Sembla que l’estalvi no sigui necessari. Corre el diner amb molta facilitat. I si no se’n té, es va al banc i immediatament, si es pot respondre amb els actius disponibles, et concedeixen el crèdit que pot ser important per construir una casa, comprar un pis, un cotxe o, fins i tot, per viatjar de vacances a l’altra part del món. I aquesta facilitat dinerària provoca el malbaratament, que s’ha accentuat amb la possibilitat de comprar per internet productes de baix cost que facilita el canvi immediat de les sabates, la jaqueta o qualsevol altre objecte, i la corresponent sobresaturació. I paradoxalment hi ha gent que pateix i alguns no disposen ni d’habitacle, ni tots els dies poden menjar calent. Les desigualtats socials son ben evidents.
Però més contradictori és que per un costat s’arriba a la sobresaturació llençant a diari tones de menjar, (a Europa les estadístiques diuen que es llencen 173 quilos de menjar per habitant i per un valor total de 143 bilions d’euros), tones d’objectes de vestir, i per l’altre existeixen nuclis de gent, sobretot emigrada que no disposen de l’essencial per viure. Hi ha malbaratament per un costat i hi ha necessitat per un altra. Sortosament existeixen institucions solidàries regides per gent que s’ocupa d’assistir als necessitats, com son Càritas, Creu Roja o Mans Unides que fan una feina extraordinària, però el problema continua.
El nostre món malgasta grans quantitats de productes que es malmeten. Aquest és un dels principals problemes de l’actualitat, que el planeta Terra a llarg termini no pot suportar. Tots els recursos son limitats i els habitants dels nostres continents consumeixen més del que produeixen. A tot cas el que fem és desertitzar pulmons com és l’Amazònia on s’exploten noves terres però, amb la sobrecàrrega de l’òxid carboni produït per l’excessiu consum de petroli i carbó, provoquen el canvi climàtic, el desglaç dels pols de gel, l’augment del nivell del mar i l’esclafament global.
El Planeta està malalt i ho exterioritza amb la sequedat a zones que sempre hi havia plogut abundosament, amb grans aiguats que provoquen el DANA que es va viure a València, freds glacials i calors tòrrides. Son fenòmens que s’han produït en altres moments de la història. El riu Ebre fa tres segles es cobria de gel i a Tortosa s’hi podia passar caminant d’un costat a l’altre o els exèrcits d’Anibal van travessar els Alps per envair la Itàlica amb els elefants, en ple hivern. Hi ha constància que als deserts dels nord d’Àfrica hi circulaven els rius i els arbres abundaven. Per tant, els cicles existeixen però els símptomes que actualment s’aprecien demostren que s’hi ha de posar remeis urgents per combatre la malaltia que sofreix el Planeta.
Únicament hi podem incidir i arreglar la situació actual amb l’estalvi individual i el col·lectiu a nivell mundial. Els governs dels estats han de buscar fórmules per adaptar-se a aquestes solucions i s’ha d’educar a la ciutadania per evitar el malversar quantitats de productes que adquirim i irresponsablement no els hi donem l’ús que caldria. Molts acaben llençant-se, destruint-se, inutilitzant-se o als abocadors. La conservació del Medi Ambient i la descarbonització és una tasca de tots sense excloure ningú. Malversant estem malmetent casa nostra, la de tots, que és el Planeta Terra i les pròximes generacions ho hauran de pagar amb més gotes fredes, més canvis climàtics, amb la destrucció de platges o haver d’emigrar de territoris avui habitables que es desertitzaran.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari