Espanya, des d’aquell nefast “Decreto de Nueva Planta”, després d’haver guanyat la Guerra de Successió, va imposar als catalans les lleis de Castella, anul·lant les pròpies més antigues que les seves, considerades per aquells dies com les més avançades d’Europa, exigint als tribunals de justícia parlar en castellà quan el 95% dels catalans el desconeixien, tancant les nostres universitats, prohibint l’estudi de la llengua pròpia, introduint els impostos cadastrals, anul·lant els existents i ocupant el territori amb exèrcits regulars allotjant-los per les cases particulars durant llargues temporades amb caràcter de conqueridors, amos i senyors de les mateixes. El que ens era propi com l’Estat diferent, de llengua distinta i constituït durant segles, fou aniquilat i destruït. Les bases idiosincràtiques catalanes es pretenien eliminar des de la base com ja ho havien aconseguit amb els pobles inques i maies.
Es tractava, com al Nou Món, d’una imposició colonial, fruit d’haver guanyat una guerra a sang i foc, fet que marcat per les circumstàncies històriques i socials de cada moment, encara avui continua vigent. Han passat tres segles i els catalans sempre hem estat sotmesos als seus capricis, amb períodes de corrupcions reials i baralles dinàstiques, cops d’estat de militars insurrectes, repressions continuades i negant-nos drets pel desenvolupament social i econòmic. I paradoxalment, afecta a tots els catalans i també als no sobiranistes. Els trens no funcionen ni per uns ni pels altres o els hospitals i les escoles no disposen de pressupostos adequats per tractar correctament als administrats.
Per l’estatus colonial que venim sofrint, quan hem demanat un tracte equitatiu, se’ns ha acusat de separatistes i s’han servit de qualsevol estratagema per maltractar-nos i imposar-nos la seva voluntat. I d’aquí neix l’exaltació patriòtica i la repressió al poble català amb decrets lleis que ens imposen les seves obligacions sense tenir en compte les nostres, l’ocupació territorial amb les forces armades o en democràcia com l’actual, posant en marxa sistemes aberrants de mentides, espionatges i sempre disposant d’una justícia feta a mida per tal que, quan es tracta de Catalunya, poden prevaricar i malgrat les fal·làcies i les proves preparades, poden acusar i condemnar, o provocar canvis electorals, acusant als seus contraris amb mentides contràries a les més elementals regles democràtiques. Tot se’n val per imposar les seves voluntats emparant-se en l’ordre constitucional que sense dubte no s’aplica igual per tots. Uns son els colons i els altres els colonitzats i vet aquí les improcedències governamentals i jurídiques que els catalans hem hagut de sofrir durant anys, amb presó per haver convocat un referèndum, amb persecucions, amb exilis i amb amnisties aprovades per les Corts i no acceptades per les cúpules judicials, guiats per un patriotisme integrista contrari a l’esperit democràtic i constitucional que hauria de prevaldre en una democràcia normal i no subjecta a prejudicis ideològics.
I aquells impulsors des del govern del PP, de Mariano Rajoy, quan no van acceptar un Estatut aprovat d’acord amb les lleis constitucionals, ni la voluntat de tractar-nos amb equitat i igualtat, i aplicaren la força de l’estat del maltractament i l’odi. Ara, quan s’ha descobert amb proves demostrables la mentida i la infàmia, “no saben y no recuerdan” i a més continuen acusant al president Mas, al líder d’ERC, Junqueras i a l’exalcalde Barcelona, Trias, de delinqüents. Existeixen demostracions palpables, aportades per un altre delinqüent, el comissari Villarejo que va estar al servei de la policia patriòtica i de la Operació Catalunya. Van crear una trama de mentides, proves falses, malversacions inventades per personatges com Rajoy, Fernàndez Díaz, Cospedal, Sanchez Camacho i gent de la seva malignitat. Demostrades llurs indignitats, es fan l’orni i no tenen ni la més mínima dignitat de demanar perdó, com els reclama Trias. On està la justícia espanyola? Com poden sotmetre’s a la mentida i acceptar la prevaricació per raons ideològiques allunyades de la igualtat i la equitat base fonamental de la norma jurídica?
En un estat democràtic, qui la fa, la paga. A Espanya, en canvi, quan es va acusar a Rosell, expresident del Barça, de no sé quantes malversacions dineràries, se’l va empresonar sense haver-se demostrat documentalment la seva culpa. Al jutge no se li demana responsabilitats? Ara diuen que li pagaran 232.000 euros per haver estat empresonat. No és el magistrat que el va fer tancar qui hauria de sotmetre’s a les responsabilitats corresponents? La separació de poders a Espanya funciona de forma imperfecta i alguns personatges, inclús demostrant-se la prevaricació queden exempts dels danys causats, conscients de desviar el seus deures professionals com a jutges. Així manava el general Franco i així prossegueixen les injustícies en el país dit Espanya, on Catalunya ha d’obeir, pagar i callar inclús amb un govern del nostre País que es qualifica “de tots” i vergonyosament obren i prometen segons llur conveniència i si cal contra Catalunya, sense cap mena de reserva. Governen, en definitiva, segons com bufa el vent. Sempre a favor dels seus interessos i sense pressupostos repartint milions a dojo fent volar coloms cada dia. Moltes promeses de paraula i poques realitats de fets!
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari