No és broma que els espanyols es barallin per les nostres coses, les de Catalunya. De quan van ocupar casa nostra a sang i foc, i ens van fer espanyols per la força de les armes en guanyar la Guerra de Successió, sempre ens han obligat a seguir les seves voluntats. Actualment tenim l’exemple del català, el basc i el gallec que s’havia d’aprovar el seu ús al parlament europeu, i novament s’hi ha donat llargues perquè el PP ha fet les gestions en els diferents estats que el seu grup hi mana, per abstenir-se. A Europa han de votar tots els estats per unànimement.
Sabem que és tracta d’una lluita d’interessos. El PSOE necessita els vots de Junts per poder governar. I el PP ho vol impedir al preu que sigui. Feijóo i el seu partit diu que hi està en contra perquè les traduccions les han de pagar tots els espanyols; quina sàtira, no? Catalunya sofreix un dèficit insostenible; amb un sol dia entre el que aporta a les arques i el que rep, ja paga sobradament l’import d’aquestes traduccions. Tenen tantes penques que se les trepitgen! Per altre costat manifesta que a Europa només hi poden ser llengües admeses aquelles que son les que es parlen a tot el seu territori. A Catalunya s’ha obligat a estudiar el castellà i en moltes etapes s’ha prohibit aprendre a l’escola l’idioma propi de Catalunya, dient-nos que el català era “dialecto del lemosín”. I ara el TSJC imposa el 25% de castellà a les nostres escoles quan el català retrocedeix i el castellà s’imposa. Als jutjats les sentencies es dictaminen en castellà, a les universitats també i és la llengua dels departaments oficials ocupats per espanyols. Manen, obliguen, legislen, i obliden que existeix una llei orgànica vigent de l’Estatut de Catalunya que obliga a emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i una llei de normalització lingüística que no la fan complir. A Catalunya, es viu la llei de l’embut pels que sempre manen i la catalanofòbia habitual; PP i PSOE!
Per tant les lleis, les úniques que valen son les seves. Els drets humans, la igualtat entre tots els ciutadans i l’equitat als judicis no existeixen. Ells fan el que volen, sense tenir en compte els catalans que des del 1716, amb la legislació del Decret de Nova Planta, ens van declarar els enemics a batre amb dret a fer-nos callar quan, com i de la forma que apliquin. I és que els nostres diners els tenen a la seva butxaca i Madrid sempre disposa del poder de repartir-lo com, quan i al seu gust. Així de cada pressupost general de l’estat anual, a Catalunya només arriben el 50% dels diners aprovats i, en canvi, a Madrid un any rere l’altre s’inverteixen més del doble del que s’ha aprovat. Per tant és tracta de la llei de l’embut. Per això tenim els trens de rodalies que cada dia arriben tard o s’han de suspendre els serveis per manca d’inversió i tenim les autopistes saturades sense previsió d’eixamplar-les tal com cal i obres públiques aturades de fa trenta anys com la variant de la N-420 de Gandesa i Corbera. Sí, amics lectors, la presa de pèl és de grau superlatiu perquè se’ns limiten els diners, maten la llengua i persegueixen la idiosincràsia, amb voluntat i catalanofòbia irrenunciable des del 1716.
Després de la comèdia del judici del procés engegat d’immediat per escarmentar-nos, tenim milers de cassos judicials sense resoldre als jutjats catalans de 3, 4, 5 i 6 anys, paralitzats, per manca d’inversió i creació de nous jutjats, ha arribat l’amnistia, aprovada a les Corts per les majories suficients, i els jutges que s’aprofitaren de trames muntades per la policia patriòtica totes elles falses, ara no accepten amnistiar els exiliats i els càrrecs polítics. I amb l’agreujant que tots els policies que van enviar per pegar cops de porra a avis i àvies, estirar els cabells de les dones que anaven a votar i confiscar les urnes, ja els han amnistiat. Altra vegada les valoracions dels màxims exponents de la justícia espanyola, en fan el que en volen de la seva llei sense aplicar-la igual. Poden acusar de malversació als membres del govern català del 2017, que cap d’ells s’ha posat ni un cèntim a la butxaca i en canvi M.Rajoy i els ministres que cobraven sous en negre sense declarar-los a hisenda, essent delinqüents demostrats per les gravacions que van deixar els rastres acusatòries, aquests no son malversadors. Son àngels baixats del cel que amb la seva força política, poden fer el que els doni la gana, poden negar les seves malifetes sense que els jutges intervinguin i poden gaudir d’honorabilitat quan les proves acusatòries de malfactors son evidents.
Per tant, per Catalunya, PP i PSOE es barallaran tant com voldran però mai s’oblidarà que quan els va convenir anaren agafats del bracet contra nosaltres. Ara el president Illa demana a Europa que s’aprovi el català al seu parlament. Resulta creïble acompanyant a primera fila les manifestacions de VOX i el PP, a favor del 155?, o en els seus discursos electorals parlava de Lérida o Bajo Llobregat i quan al seu govern hi té consellers que han estat contraris al català i sempre s’han alineat en aquest sentit a la dreta pura i dura del PP? Per tant ara es barallen però quan els convindrà en faran de les seves contra la nostra idiosincràsia, la llengua i contra allò que necessitem per no ser tractats com a ciutadans de segona. Malauradament en tenim massa experiències per creure’ns-els i sempre Catalunya en paga les conseqüències; té dues opcions o ser maltractada o ser instrumentalitzada, perquè mai ha estat respectada.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari