Que el TS reclami les obres d’art de Sixena, que pertanyien des de més de 800 anys a la diòcesi da Lleida, que foren salvades per iniciativa de l’arquitecte i historiador, Josep Gudiol, i pagades les despeses per Ventura Gassol com a conseller de Cultura de la Generalitat per l’import de 4.000 ptes. i que segurament s’haurien perdut per sempre més, quan la FAI va cremar el monestir i el foc, la pluja i la destrucció ho deterioraven per moments, es un acte d’imperialisme i salvatgisme. L’any 1992 el que era conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart, quan les monges del monestir van ser traslladades a Vallvidrera per manca de vocacions, va arribar a un acord amb la superiora del convent cedint a perpetuïtat les obres a la Generalitat pagant-ne 40 milions de pessetes. La importància és el salvament de les obres d’art que avui no existirien i haurien desaparegut, perfectament exposades al MNAC, al servei de la humanitat. Qui ho hauria perdut?; Sixena?, Catalunya?, Espanya… Aragó?
Havent-les salvat i conservat, la resolució judicial és un acte d’imperialisme horripilant quan altres obres del mateix monestir estan exposades al Museu del Prado de Madrid, al Museu de Saragossa, al Museu de Santa Cruz de Toledo, al Museu Llarreta de Bilbao i al Museu de Dallas, comprada a una galeria de Madrid i que mai el govern d’Aragó es va interessar en adquirir-la. Els advocats reclamen només les que estan a Catalunya, havent-les rescatat, havent pagat la seva restauració i havent-les adquirit a perpetuïtat amb un import d’adquisició. En canvi les que estan dipositades a Espanya i pel món no es reclamen. I quin és el motiu? És el mateix motiu pel qual VOX i PP pretenen eliminar l’escola catalana a València o a Mallorca, com si fos una incorporació estrangera, quan el català és la llengua pròpia. O els Tribunals espanyols imposen el 25% de castellà a les nostres escoles quan el català retrocedeix per moments i el castellà avança. És pel mateix motiu que no es pot aplicar l’amnistia a polítics catalans que van convocar un referèndum, que en democràcia és l’essència principal de la mateixa. I en canvi, es va aplicar als policies que van enviar practicant el “a por ellos”, maltractant, pegant a persones grans i estirant pel cabells a dones indefenses que pretenien dipositar el seu vot a l’urna. És pel mateix que els nostres trens arriben tard al seu destí i treballadors i empresaris perden milers d’hores de treball, que repercuteix en el PIB català, o el Corredor del Mediterrani, pagat per la UE, s’ha construït per Madrid i en canvi d’Andalusia, Múrcia, València i Catalunya que exporten el 60% de l’Estat Espanyol, no el disposen. I és el mateix pel qual Catalunya sofreix el dèficit fiscal més alt d’Europa. Paguem més que ningú i l’excusa que ens donen tribunals, polítics, periòdics i els que manen és que Catalunya és Espanya i els diners son de tots i els que els creem amb el nostre treball, el nostre esforç i la nostra iniciativa no en tenim cap dret a reclamar els que ens toca. Per aquest fet a Madrid s’inverteixen cada pressupost anual el 200% dels diners pressupostats i a Catalunya de cada 100 euros pressupostats només se n’inverteixen 50. Vet aquí que mentre a Madrid s’han construït centenars de quilòmetres de metro, a Barcelona poc més que una vintena. I a més existeixen obres promeses de fa anys per acabar i algunes ni tant sols han començat. Ara es discuteix el “finançament singular” que altra vegada ens prendran el pèl PSOE i PP. Quantes promeses incomplides i quantes fal·làcies contra Catalunya!
Va resultar depriment veure com la guàrdia civil s’emportava l’any 2017 les obres d’art del museu de Lleida, amb una dotzena de vehicles carregats de policies armats fins les dents. El “a por ellos”, fins i tot es manifesta, amb el vandalisme que significa emportar-se les obres a Sixena. Recordin que l’any 1833, Javier de Burgos, va incloure dins a l’Aragó la ara coneguda per Franja de Ponent de parla catalana, i el general Franco va desmembrar la diòcesi passant-la a Barbastro. Les dipositades fora no deuen tenir valor perquè no estan a Catalunya. Les que tenim a casa nostra, restaurades, pagades i conservades quan haurien desaparegut per sempre més, s’han d’espoliar com els diners dels nostres impostos que se’n van i no tornen. Aquí no compta la història. El que compta és Espanya. I Catalunya, pel dret de conquesta, està sotmesa a les lleis imposades per Castella. Ens obligaren a ser espanyols però els tractes no son els mateixos per uns que pels altres. Uns representen ser espanyols de primera i nosaltres de segona. Alguns papers de Salamanca robats l’any 1939 a Barcelona pels colpistes contra el govern legal, encara estan allí dipositats i no els volen tornar. On està la justícia espanyola? En fan el que volen, quan volen i el que els dóna la gana.
Vet aquí que l’insult el paguem tots els catalans. Tots els que hi vivim, inclús aquells que voten a partits espanyols com el PP o el PSOE que quan ha convingut s’han ajuntat per anar contra Catalunya. Ara es barallen però ho fan pel finançament que reclamem, l’amnistia que tenim aprovada i alguns magistrats no la volen aplicar i per tants i tants altres actes que com el de Sixena s’apliquen pel poc que ens estimen. Només desitgen que siguem espanyols per disposar dels nostres diners i enganyar-nos, menystenir-nos i tractar-nos com si fóssim una colònia. Amb els insults continuats i el dret de conquesta que imposen, estan creant la llavor de la rebel·lió. La societat catalana està sotmesa i deprimida però no es babau i se’n cansa de tanta persecució!
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari