Quina frase més bonica pels que no viuen a Catalunya, això de dir “los que quieren romper España”! Els que hi vivim i hi vam néixer ens van obligar a l’escola pública a estudiar una llengua forastera i van prohibir estudiar la nostra i als llibres afirmaven que “el catalán era un dialecto”. La llengua catalana té reconeixement com a llengua escrita des del segle XI, abans que qualsevol text castellà. Durant els segles XIII i XIV era la parla habitual a tots els ports de la Mediterrània, des de llevant a ponent, on el català era la llengua comercial per excel·lència i els banquers de Barcelona, València i Mallorca finançaven la majoria de les operacions comercials. Quan els castellans i francesos a la Guerra de Successió van conquerir i prendre per la força de les armes Catalunya, van eliminar el nostre parlament, el nostre govern que venia funcionant des del segle XIII, van tancar les nostres universitats. Amb la dictadura de Franco i les anteriors s’havia prohibit l’ensenyament de la nostra llengua. Als que diuen això de “romper España”, els agradaria haver-los prohibit l’estudi de la seva llengua i haver-los imposat una d’estrangera?
A Madrid, a cada pressupost general de l’Estat s’hi inverteix del 170 al 190% de l’import aprovat. A Catalunya, entre el 40 i el 50%. Aquesta gran diferència d’inversió representen milers de milions durant any que enriqueixen uns i empobreixen els altres. Conseqüentment TOTS els catalans son els perjudicats. Son milers de treballadors que cada setmana perden la feina perquè el tren no funciona. Això pot succeir a qualsevol altre indret d’Espanya un cop o dos per any. A Catalunya per manca d’inversió passa vàries vegades per mes perquè vies, trens, metros i vagons per manca d’inversió, s’espatllen sovint. El Corredor del Mediterrani, d’Andalusia a Girona el fan passar pel Madrid, a tres-cents quilòmetres del Mediterrani. I les nostres autopistes que en pagàrem peatge durant molts anys, quan la majoria d’Espanya eren gratuïtes ara estan sobresaturades sense eixamplar-se. Els embussos son majúsculs. Saben quan milions d’euros costa a les empreses catalanes, que els treballadors no arribin a la feina per culpa del transport? Als empresaris catalans que som els que més exportem d’Espanya, en no disposar de bones comunicacions, se’ls redueixen els seus beneficis. Per tant, als que diuen “romper España”, els agradaria ser tractats com a ciutadans de segona, malgrat ser la primera potència productiva peninsular?
A Catalunya hem de pagar 19 impostos autonòmics que a Madrid son gratuïts, sobretot els que es refereixen a grans fortunes i els grans propietaris que ubiquen la seva residència a la capital d’Espanya per estalviar-se’ls. Per què a Catalunya hem de pagar i a Madrid no? Perquè allí l’estat inverteix el 180% dels pressupostat i a Catalunya no arriba al 50. Si no els paguéssim encara disposaríem menys cabdals per atendre les necessitats que tenim. Per cada 10 euros invertits a Catalunya per trens i aeroports a Madrid se n’inverteixen 200. Els “de romper España” ho troben just o tant se’ls fa que siguem tractats com a ciutadans de segona o com una colònia?
A Catalunya necessitem hospitals, escoles, beques d’estudi, assistències socials, carreteres, i moltes altres inversions que son promeses des dels governs d’Espanya però que mai no arriben. A la carretera N-420, a Gandesa-Corbera, es va acordar fer-hi una variant l’any 1995 i el 2000 ja es va aprovar definitivament i encara no s’hi ha pegat una paletada. Cada dia hi passen per dins de la població centenars de camions articulats, la majoria carregats d’animals vius. Per què manquen metges, hospitals, mestres, escoles, no es construeixen carreteres ni vies de ferrocarril, entre molts altres serveis? Els “de romper España”, els agradaria aquest tracte discriminatori que rebem tots els catalans?
A les escoles catalanes s’estudia el català com a llengua pròpia de Catalunya i el castellà. Per què el alumnes catalans escriuen, quan surten de l’escola, millor el castellà que els que estudien solament aquesta llengua a la resta de la península? Precisament perquè coneixen totes dues i saben contrastar l’una de l’altra. En canvi, tribunals de justícia, obliguen a estudiar el castellà com a primera llengua, en algunes escoles. I el PP ja diu que obligarà a estudiar un 50% de castellà a Catalunya, quan a les escoles secundàries i a les universitats, ja és la llengua principal. Els agradaria això als “de romper España” que els obliguessin a estudiar més català que castellà?
El Parlament de Catalunya i el “Congreso de los Diputados” van aprovar per unanimitat un nou Estatut, i referendat pel Catalunya. Com el Tribunal Constitucional pot anul·lar 14 dels articles aprovats a Estatut que alguns dels seus articles son vigents a altres autonomies? Com un tribunal pot anul·lar allò que ha aprovat el Congrés de Diputats? I amb la condemna de l’Estatut va arribar l’emprenyament de la ciutadania de Catalunya i la petició d’independència. Els “de romper España”, els hagués agradat que el que s’havia aprovat als Parlaments espanyol i català, i referendat, l’haguessin anul·lat? Els “de romper España”, vam declarar il·legal el referèndum, van injuriar a polítics catalans havent-se inventat que tenien diners a Suïssa, en plenes eleccions, a les capçaleres dels principals diaris de Madrid, i els jutges no van fer res per desmentir-ho. Vaja justícia, senyors de “romper España”!
El finançament propi de Catalunya, tot quedarà “en aigua de borraines”, com rodalies i tantes promeses. Els que diuen “romper España”, ens estimen tant que ens atacaran d’insolidaris, ens insultaran, ens prendran les pintures de Sixena, i ens espoliaran mantenint el dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros anuals. El PSOE ja manifesta que el finançament català no serà propi; serà generalitzable. Una altra presa de pèl! A Page, Rajoy, Felipe Gonzalez, Feijóo, Aznar, i “a su majestat el rei”, ja els va bé dir “romper España”. Però quan els catalans repliquem ens envien “piolins” per repartir llenya. La conclusió és que per ells som terra de conquesta i per tant, els catalans només tenim el dret “a pagar i a callar”, i, si no obeïm, sempre tenen les xurriaques preparades aplicant la seu llei i la seva constitució manipulant-la, si cal.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari