La gent sap la importància que tenen els ajuntaments, sap que és on ha d’anar quan té un problema en la seva vida del dia a dia, sap que és la institució a la qual pot i és més fàcil criticar, però també sap que és qui li donarà solucions més ràpides, sempre que sigui possible.
A cops els ajuntaments, siguin del color polític que siguin, fan més del que poden i més enllà de les seves competències, per donar resposta a problemes que dificulten la vida dels seus veïns, o simplement per oferir els més i millors serveis públics.
Algunes persones, però, no es paren a pensar que per tot això els ajuntaments necessiten recursos, recursos que molt sovint són insuficients, i sovint pensen que l’ajuntament ja s’ho espavila per aconseguir-los…, és la seva obligació.
I així és, sovint és la feina dels regidors i de l’alcalde sortir a buscar uns recursos que han de servir per invertir en infraestructures i serveis. Les institucions superiors, Diputació o Generalitat, treuen convocatòries per fer possible aquestes inversions sempre però complementades amb recursos propis dels ajuntaments.
Recursos propis que surten dels pocs impostos i taxes pròpies dels ajuntaments, que a més de complementar aquestes inversions, han d’afrontar les despeses d’una administració local que creix, i que creix més com més serveis i infraestructures són capaços d’implementar.
És el gran secret d’una bona gestió pública local, fer possible créixer amb infraestructures i serveis, i poder-los mantenir i assumir.
Però no estic dient del tot la veritat. Els ingressos que en pobles petits són els més importants i a més no són finalistes, és a dir, que pots destinar per a despeses generals són els que l’administració de l’Estat els dona mensualment per la participació dels tributs de l’Estat. També la Generalitat té un fons per contribuir a aquesta aportació en les despeses del dia a dia de l’administració local, és el Fons de Cooperació Local.
Un fons aquest, que és important però molt insuficient i de molt poca quantitat, que durant anys ha crescut per sota de l’IPC.
Amb un context com el que vivim, on els preus i els costos creixen molt, on els problemes i desgràcies climàtiques dificulten, cada cop més, la gestió i exigeixen més despeses als municipis. Es fa molt evident la dificultat financera de les corporacions municipals per respondre als problemes i afrontar el dia a dia.
Això no és nou, fa molt temps que passa i és un fet que ve de lluny, amb una mirada no sempre comprensiva de les administracions superiors.
Però cal dir les coses com són, això està canviant i és una evidència que és així. Els 900 milions d’euros del POUIS o els 1000 milions anunciats per la Llei de Barris són clarament una aposta per aportar solucions i un senyal que el Govern de la Generalitat coneix el problema i vol buscar solucions.
Però com he dit, aquestes mesures també són per a ajudes a infraestructures i sempre amb aportacions complementàries dels ajuntaments. Faltarien les aportacions incondicionades i no finalistes, les que han d’ajudar la vida diària i a fer front a les despeses pròpies dels municipis.
I aquesta setmana hem tingut una resposta al problema, molts diran que insuficient, però sense tenir pressupost és un senyal i un fet indiscutible en la línia adequada.
El Govern de la Generalitat ha acordat un fons extraordinari de 22 milions d’euros que ve a complementar el Fons de Cooperació Local.
És una gran notícia per als ajuntaments, però sobretot per la gent que vivim als pobles i ciutats catalanes, segur que tots notarem que tenim el Govern de la Generalitat al costat i això farà millor l’ajuntament del poble on vivim.
Ah … i, per cert … això sense pressupost a la Generalitat!!! … què serà si tenim pressupost?
*JOAQUIM PALADELLA, alcalde de Batea i diputat del PSC al Parlament de Catalunya
Fes el teu comentari