La modernització de la gestió municipal no hauria de començar passant la factura, una vegada més, a les famílies.
L’Ajuntament d’Amposta ha tirat endavant el cens genètic caní com una eina per reduir l’incivisme, millorar la identificació dels gossos i combatre l’abandonament animal. És una iniciativa que ja s’ha implantat en altres municipis i que, segons les dades que es fan servir habitualment, pot reduir de manera significativa la presència d’excrements a la via pública.
La idea, en essència, no és nova ni especialment polèmica. El debat apareix quan s’analitza com s’aplica, qui n’assumeix el cost i quines garanties s’ofereixen a la ciutadania.
El registre tindrà un preu d’entre 35 i 45 euros per gos. Traduint-ho a la realitat quotidiana, això vol dir que una família amb dos animals haurà d’assumir una despesa d’entre 70 i 90 euros, i que en el cas de tres gossos pot arribar fins als 135 euros. A hores d’ara, no s’han anunciat bonificacions per renda, ajudes per a pensionistes ni descomptes per a famílies amb més d’un animal.
Aquesta manca de mesures compensatòries fa que el cens, tal com s’ha plantejat, impacti de manera desigual. Especialment entre famílies amb menys recursos o persones que han optat per l’adopció responsable de més d’un gos. No és estrany, per tant, que una part de la ciutadania percebi la mesura més com una taxa que com una política de convivència.
L’Ajuntament defensa que el cens permetrà identificar els propietaris incívics, localitzar animals abandonats i reforçar la identificació mitjançant una xapa amb codi QR, a més del microxip obligatori. Però l’eficàcia real del sistema dependrà de factors que, de moment, no s’han concretat: inspeccions visibles, seguiment continuat i capacitat real de sanció.
També hi ha interrogants pendents. Què passarà amb els excrements de gossos de fora del municipi? Com s’actuarà en casos en què no hi hagi coincidència amb la base de dades local? I, sobretot, quines garanties tindrà la ciutadania pel que fa a la gestió i protecció de les dades genètiques, una informació especialment sensible.
A tot això s’hi afegeix una altra absència notable: la transparència econòmica. No s’ha fet públic el cost del contracte amb l’empresa adjudicatària, ni el preu de les analítiques, ni els recursos humans que caldrà destinar al sistema. Sense aquestes dades, és impossible saber si el cens s’autofinançarà amb les sancions —que poden arribar als 400 euros— o si acabarà requerint una aportació addicional de diners públics.
És cert que, a llarg termini, una reducció real de l’incivisme podria suposar un estalvi en neteja viària i una millora de la convivència. Però a curt termini, el pes del sistema recau clarament sobre els propietaris de gossos, sense filtres socials ni mecanismes d’equitat.
El cens genètic caní pot ser una eina útil. Però perquè ho sigui de veritat, caldria més transparència, una aplicació rigorosa i mesures que evitin que el cost recaigui, un cop més, sobre una part concreta de la ciutadania. Modernitzar la gestió municipal no hauria de ser sinònim de traslladar la factura als veïns sense debat ni explicacions suficients.
*Pere Montañana és el candidat del PSC Amposta per a les municipals del 2027
Fes el teu comentari