En democràcia també hi ha espionatge. Però la pregunta que faig és la següent: si existeixen els Drets Humans i, per tant, la llibertat d’expressió i manifestació, per què cal espiar? La contesta és clara: s’espien els considerats enemics del govern, siguin democràtics o dictatorials. Conèixer els moviments d’aquells que no pensen com els que manen és factor que pressuposa com es poden combatre els que no els obeeixen al peu de la lletra els desitjos dels que es creuen amb el dret a fer obeir al preu que siguin els seus desitjos.
Si els governs estan dirigits per dictadors, ja es dona per fet que hi ha espionatge a qualsevol nivell. Però el que resulta incomprensible és que el govern català del Sr. Illa hagués pactat amb Comissions Obreres i la UGT les reclamacions dels mestres catalans sense tenir en compte la resta d’organitzacions sindicals que agrupaven el 80 cent restants. Com el resultat no els va resultar satisfactori i la majoria dels ensenyants s’hi van oposar, el govern –o algun alt comandament de la policia- va infiltrar agents del cos per conèixer les resolucions acordades per l’executiu de docents. La meva apreciació personal és que cap dirigent policial pugui prendre la decisió d’espiar sense haver rebut l’encàrrec de més amunt que només potser del govern.
És un tema que el conec per haver-lo patit. Pels anys del referèndum i de les manifestacions multitudinàries, essent membre d’Òmnium i de l’ANC, havíem de deixar els nostres mòbils amagats perquè sabíem que els perseguidors podien conèixer les nostres converses malgrat tenir els telèfons apagats al nostre costat. Els independentistes, realitzàvem un acte il·legal per demanar la llibertat quan qualsevol poble té dret a assolir-la, segons l’articulat dels Drets Humans? No; no realitzàvem una il·legalitat. Però en canvi els governs espanyols de torn fossin del PP o del PSOE no permeten que Catalunya disposi de les llibertats arravatades per la força de les armes. I de fa tres segles, amb dictadures o democràcia, s’han servit de la persecució, la presó, les xurriaques, l’espionatge i fins i tot l’assassinat, per avortar les reivindicacions de llibertat i autogovern.
I vet aquí que així ens tracten com una colònia. Ens espolien fiscalment, el dèficit fiscal és 22.000 milions d’euros l’any, paguem més impostos, les obres públiques les tenen paralitzades, els trens no funcionen, les autopistes estan col·lapsades, pretenen espanyolitzar-los per fer-nos iguals que ells, tenen segrestada la nostra llengua malgrat dir-nos que la protegeixen, ens imposen la seva quan hem de tractar estaments oficials. I com els diners que haurien d’arribar, mai no arriben, tenim el col·lectiu docent i els sanitaris en vaga, per no poder-los pagar adequadament. I davant d’aquest panorama ERC queda atrapada donant suport a Illa, quan les infraestructures, el finançament, els traspassos dels serveis com IRPF, Rodalies, ports, aeroports, entre altres, és el PSOE que té la clau i la caixa la té ben tancada. Illa promet, vol quedar bé amb els catalans i les promeses, se les emporta el vent.
Mentre, la burocràcia administrativa creix i cada cop és més enrevessada; milers de permisos d’obres o de millores de qualsevol mena estan paralitzades a les taules funcionarials esperant que arribin dictaminades d’un altre departament. Els pagesos que la seva feina és treballar la terra, collir els fruits per vendre’ls al millor preus, han d’omplir papers que la majoria els han de donar a correspondre a una gestoria pagant unes despeses innecessàries. Tot és un insult mentre a Espanya ens tenen com uns privilegiats i en el darrer debat de les eleccions andaluses Catalunya pel suport que ERC i JUNTS donen al govern de Sánchez, ja que, segons ens acusen, als catalans ens regalen els milions i ens cauen del cel com una pluja que mai s’acaba; allò de “la lluvia de millones de Rajoy”. Quina ironia, estimats lectors!
Però el més perniciós és que sigui el nostre propi govern que espiï els nostres professors i que la consellera Parlon es justifiqui parlant de proporcionalitat. Excuses moltes i realitats poques! Com el govern d’Illa està supeditat a les ordres que li arriben de Madrid, ell i el seu govern, han caigut enganxats a la trampa que ens imposen. Si d’Espanya no arriben les transferències, com s’han de pagar mestres i metges? I un altre exemple el tenim quan se’ns acusa que imposem el català quan moltes generacions nostres vam tenir prohibit aprendre el nostre idioma a l’escola, ni permetre’ns parlar-lo per telèfon, ni als ajuntaments o emprar-lo en els jutjats.
Això és Espanya i l’espionatge amb Franco o amb Sánchez, contra Catalunya, el fan funcionar amb total impunitat. Als Pujol se’l pot acusar demostrant l’indemostrable per no existir proves que ho acreditin. Però en canvi M. Rajoy es desconegut per l’alta magistratura espanyola perla corrupció del PP o la policia patriòtica pel cas Catalunya. Uns han sofert dies d’interrogatoris mentre altres que construïren la seu del seu partit amb diners negres, ningú sap qui era M. Rajoy i quan l’interroguen diu que no se’n recorda. Vet aquí la realitat de l’espionatge dels mestres o de qualsevol sector només pel fet de ser català. Vergonya aliena!
*Anton Monner, Gandesa
Fes el teu comentari