Les Terres de l’Ebre són un territori privilegiat. Ho sabem nosaltres, ho saben els qui ens visiten i, des de fa més d’una dècada, ho reconeix també la UNESCO. La declaració de Reserva de la Biosfera l’any 2013 no va ser només una distinció honorífica ni una etiqueta turística, va ser, i és, un reconeixement excepcional a una manera de ser, de viure i d’entendre la relació entre les persones i el territori, que poques regions del món tenen el privilegi d’exhibir.
La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre acredita que el nostre patrimoni natural i humà, l’activitat agrària, pesquera i forestal, la cultura i les formes de vida, que han modelat generacions, són un exemple de convivència entre desenvolupament i sostenibilitat. És una certificació del valor d’allò que tenim i, sobretot, de qui som.
De fet, una Reserva de la Biosfera no és un museu, no és un territori a conservar en una vitrina, ans al contrari. La UNESCO planteja les reserves com espais vius, capaços d’innovar, de generar activitat econòmica i de construir prosperitat a partir dels propis recursos. I aquesta és la gran oportunitat de les Terres de l’Ebre, en un món que busca més que mai models sostenibles, economies verdes i territoris resilients.
La Reserva de la Biosfera és una estratègia de futur, una eina per impulsar la bioeconomia, l’emprenedoria, la recerca, la producció agroalimentària, el turisme responsable i la valorització dels recursos. Un reconeixement potent que ens diferencia i que ens posiciona internacionalment i que és, probablement, el projecte més transversal i transformador que tenim com a territori.
En aquest sentit, el 1r. Congrés de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre d’aquests dies ens ha permès, precisament, reforçar aliances, compartir coneixements i renovar compromisos, com és el de la Diputació de Tarragona que ha anunciat un finançament estable que permetrà consolidar i fer créixer aquest projecte estratègic.
No obstant, el futur de la Reserva no dependrà només dels recursos econòmics sinó sobretot, de la capacitat de les institucions, les empreses, els sectors productius i tota la societat ebrenca de conjurar-se al voltant d’un objectiu compartit. La Reserva de la Biosfera no és patrimoni d’una administració ni d’un sector determinat, és una causa col·lectiva.
Necessitem més complicitats, més orgull i més consciència del valor extraordinari que representa aquesta distinció, perquè la Reserva de la Biosfera és una de les credencials més prestigioses que pot tenir un territori i cal que els ebrencs ens ho creiem.
Les Terres de l’Ebre han demostrat al llarg de la història una enorme capacitat de resistència i de superació, ara hem de demostrar també capacitat de cooperació i ambició. Hem de treure el màxim profit d’aquesta eina per retenir talent, atreure inversions, generar oportunitats i reforçar la nostra autoestima col·lectiva.
La Reserva de la Biosfera no és només un reconeixement al passat ni una fotografia del present és, sobretot, una invitació a construir el futur. Un futur que només serà possible si anem a una, amb l’orgull, la generositat i la convicció que allò que la UNESCO va reconèixer fa 13 anys és la nostra gran fortalesa: un territori únic i divers, fort i capaç de convertir la seva identitat en progrés per a tothom.
*Josep Caparrós Garcia, gerent del COPATE – Ens gestor de la Reserva de la Biosfera.
Fes el teu comentari