1. Potser és una mica demagògic plantejar-ho en aquests termes, perquè no estem parlant de les mateixes coses i unes no treuen les altres. Però sabeu quantes aules escolars podrien tenir aire condicionat amb els diners gastats per la Generalitat amb la recent visita del Papa? Doncs 1.533.
2. Ara, amb el que ens costarà el pas del Tour de França per Catalunya n’hi hauria per a més de 6.000. I amb la Copa Amèrica de Vela de no fa gaire se n’haurien pogut climatitzar unes 64.000.
3. Comptant que a Catalunya hi ha unes 35.000 aules en l’ensenyament obligatori, podem treure un parell de conclusions. Una, que no cal una inversió desorbitada per atendre la qüestió, uns 52 milions d’euros. L’altra, que ni tan sols caldrien grans canvis de prioritats en la despesa pública. La comparativa de xifres fa mal a la vista, això sí.
4. En termes d’Índex Leopard, estem parlant de l’equivalent a 4 tancs i mig. Ni per defensar la seu del departament d’Educació…
5. Passa el mateix que amb la idea d’aïllar acústicament els habitatges de l’entorn dels festivals musicals estil Primavera Sound o Sónar. Quatre xavos. I sortirien els números posant durant uns 5 anys un recàrrec de 5 euros als abonaments de més de 300 euros per anar-hi. 5 euros, per cert, és la meitat del que costa una ampolleta d’aigua a les barres de tals esdeveniments.
6. El Mundial de futbol aportarà quatre dècimes al creixement del producte interior brut mundial i sis dècimes al dels Estats Units, segons un informe de Bank of America. Un altre estudi anterior elaborat per OpenEconomics, per encàrrec de la FIFA, estima que el Mundial aportarà al voltant de 40.900 milions de dòlars al PIB mundial.
7. Ara, aquests temes sempre tenen un punt enganyós. La riquesa creada, per exemple, no sempre queda ben repartida. Un exemple: s’ha creat molta ocupació, però precària a base de jornades parcials i salaris baixos. I estem parlant de tres països, dos dels quals són membres del G7.
8. Que faci més bon temps, fa que hi hagi més mobilitat i provoca que hi hagi més accidents. Sí, d’acord. Però estem segurs que és únicament això? Part del problema de trànsit al país no té a veure amb la manca d’inversions o de simple manteniment, derivats de problemes crònics de finançament?
9. La taxa de naixements cau en picat, com és sabut. Però les famílies monoparentals no paren de créixer. El 81%, a més, tenen una dona com a única persona progenitora. I sovint amb molta precarietat, o més que els homes en aquesta situació, per allò de la bretxa salarial.
10. Pedro Sánchez les passarà magres en els propers temps. Però o es rendeix o xuta la pilota endavant. Ha anunciat que presentarà uns pressupostos, que seran un festival d’inversions i despesa pública. No prosperaran, però serviran per fer bullir l’olla: buscaran la confrontació amb la dreta i funcionaran com a esborrany de programa electoral.
11. En circumstàncies “normals”, l’anterior punt aniria més amunt en aquesta secció. Però el seu component de comèdia mediàtica fa difícil donar-li més importància. No cal dir que una moció de censura a qui més li interessa ara és al PSOE. No tiraria endavant i, amb sort per Sánchez, el PP en podria sortir esquilat. Quina paradoxa.
12. Les circumstàncies no són les mateixes. Però tenim un dubte sobre la interpretació del resultat de les eleccions al FC Barcelona i al Real Madrid. Els resultats no són gaire diferents. Però per què en un cas és un èxit esclatant del guanyador i, en l’altre, el principi del fi d’una era? És el punt de vista? O des d’on es conta la història?
*Toni Gallardo
Fes el teu comentari