1/ Nova desgràcia ferroviària. I el més lamentable, més enllà de les víctimes, i per això mateix devastador, és que els atacs polítics no van trigar ni cinc minuts a començar.
2/ Fa molts anys que no s’inverteix en el manteniment de les vies de comunicació. Això, en un país que n’és absolutament depenent, sobretot en el transport públic, tant pel seu model territorial com pel seu model econòmic. I en les distàncies curtes i en les llargues No hi ha solució a curt termini, però el drama és que no s’hi posen mai. Més endavant en tornem a parlar.
3/ El cap de setmana passat, el centre de Barcelona va ser vandalitzat i saquejat per uns 500 joves, convocats via Tiktok (*). Algú preguntava a les xarxes si trencant aparadors es fa la revolució. Vam contestar que ens hi havíem trobat i que les imatges vistes tenien poc a veure amb “La llibertat guiant al poble”, el famós quadre de Delacroix.
4/ Una altra cosa és dedicar temps i recursos a investigar perquè passen aquestes coses i prendre decisions i mesures. Per antipàtiques que puguin ser les conclusions i el que s’hagi de fer. Massa gentola se’n beneficia. No únicament els que buiden botigues a cops de roc contra els seus finestrals. També els que busquen pescar electoralment en aquestes aigües.
5/ No ens sembla mala idea que els progenitors dels menors detinguts hagin de reparar el dany causat. Recordem, si de cas, que si fossin menors tutelats per l’Administració, com insinua la confraria de les mitges veritats, aquesta se n’hauria de fer responsable, oi? Tanmateix, no veiem l’Administració, que anuncia personacions en la causa, reclamant-se ella mateixa.
6/ Per cert, reclamar uns mínims convivencials i autoritat per fer-los complir no et converteix en fan de l’extrema dreta. I és de fatxes plantejar que si tu vens aquí a millorar la teva vida estàs signant implícitament un pacte per tal d’integrar-te i ser un més? Potser no, oi? Ara, quins miracles esperem si tenim un model econòmic basat en mà d’obra barata, l’arribada de la qual incentiva de forma neocolonial?
7/ I atès que d’ideologia o de queixa legítima no n’hi havia res en aquests incidents, no descarteu res. Però res de res. Ni una acció d’això que ara en diuen guerra híbrida, ni un simple acte de delinqüència organitzada, poc espontània. Tampoc obviem que la policia va quedar superada i que això ha passat altres vegades coincidint amb canvis en el seu comandament.
8/ Que la patronal de les obres públiques faci llistes de projectes pendents no ens hauria de sorprendre. Tampoc que alguna de les obres incloses ho siguin amb un “sobrepreu” del 10% sobre la inversió prevista. Deurà ser per la inflació que s’acumularà en els anys que caldrà esperar. Disculpeu la ironia.
9/ Resulta curiós, això sí, llegir-hi projectes de fa 50 anys, que encara esperen. Algun fins i tot ha experimentat una mutació al llarg d’aquestes dècades, com el túnel d’Horta, entre Barcelona i el Vallès, que havia de ser una autopista i que fa molt va “reconvertir-se” en un enllaç ferroviari. Tot sobre el paper, és clar.
10/ Hi ha un component fins i tot fantasiós en algunes idees. Algunes perquè s’han incorporat a acords pressupostaris, però ningú sap qui les pagarà: sembla que algú aliè al pacte, que és molt poc probable. Altres perquè responen a un model del franquisme dels anys 60. I mentrestant, s’insisteix a ampliar un aeroport amb una part de les instal·lacions infrautilitzada i, a la vegada, altres de saturades. Que embolica que fa fort.
11/ Sort encara que els empresaris pensin en algunes engrunes fora de l’àrea metropolitana de Barcelona (tot fa bullir l’olla) i que la inversió necessària per posar al dia el país no hauria d’acabar en vies de comunicació. Sobretot de les del voltant del cap i casal.
12/ Més del 15% de persones pateixen la síndrome postvacacional. Ho diu la Societat espanyola de Medicina Familiar i Comunitària. Alguns estudis incrementen aquesta dada fins al 30%.
13/ Els experts recorden solucions clàssiques, com el retorn progressiu o el teletreball els primers dies. Però apunten també la necessitat d’evitar les “hipereunions”. El concepte es refereix a reunions per videoconferència per a afers que poden atendre’s per correu o una trucada. Són especialment pernicioses quan s’acaba de tornar a la feina, ja que deterioren les relacions dins dels equips de treballs, tothora, però sobretot en aquestes dates.
14/ Dimarts vinent, 3 de novembre, hi ha eleccions de mig mandat als Estats Units. Podria ser que Trump s’hi clavés una bona nata. Ell no perdrà la presidència, però pot sortir-ne. minvat per no tenir majoria al Congrés. És una possibilitat que molta gent d’aquesta banda de l’Atlàntic sembla esperar amb deler. Ja veurem què acaba passant, però, que la visió europea sobre les coses nord-americanes no sempre està ben afinada.
(*) No descarteu que hagi tornat a passar des que van acabar d’escriure aquestes matemàtiques. D’avisos, de moment no consumats, no n’han faltat.
Fes el teu comentari