Tots els trens que funcionen a Catalunya, tots son espanyols. Son els usuaris, els que a Catalunya usem els ferrocarrils espanyols que mai no sabem quan surten, com tampoc sabem quan arribaran. Fa uns anys els trens, malgrat el retard, arribàvem al lloc. Els darrers tres anys, cada dia les línies conegudes per Rodalies funcionen com poden, sense regularitat, puntualitat i desori total, sempre en contra dels resignats usuaris. Tenen avaries continuades, esvorancs de talussos, robatoris de catenàries, transbords, retards, canvis de recorreguts i tot plegat provoca pèrdues milionàries a les empreses i desconcert als viatgers. Els que anaven a la feina diària amb el tren, ara se’ls ha acabat la tranquil·litat i molts han de canviar de transport per arribar-hi. Els empresaris i els autònoms mai sabem si els treballadors arribaran o no. Els comptes de la PIMEC dóna milions de pèrdues a les empreses per les absències provocades pels trens. I els malalts que van als hospitals, no tenen gaires alternatives per desplaçar-se, els joves estudiants que van a les universitats…tot un autèntic desastre. I això és Espanya. Recordin que els primers trens, que hi van funcionar el 1847 eren catalans, pagats, construïts i propietat d’empresaris que necessitaven desplaçar les seves mercaderies de Mataró a Barcelona. A Espanya també se’n va construir un per desplaçar la família reial d’Aranjuez a Madrid, naturalment pagant el poble per satisfer el plaer de la cort, amb la corresponent escàndol de la corrupció pel mig, com normalment es produeix.
I això continua sent Espanya, quan els espanyols es jacten de ser el país de tot el món, amb més vies d’alta velocitat, només superat per la Xina amb una extensió de 20 cops més gran que les Espanyes i 30 vegades més d’habitants. Però d’aquesta alegria, i goig descontrolat de ser més que ningú, com “El Imperio que nunca se pone el Sol”, en paguem les conseqüències principalment els catalans i també els espanyols. Els diners aportats per Europa que s’havien d’invertir al Corredor del Mediterrani entre Andalusia i França passant per la costa, s’han invertit i es continuen invertint en crear línies entre Madrid i les capitals de província. Totes per fer gran Madrid, malversant milions i milions europeus, sense construir el corredor del Mediterrani que tant necessari és per Catalunya i per les regions de sud.
Altre cop ens trobem amb la incompetència espanyola quan van instaurar la construcció del ferrocarril amb ample de vies diferent a l’europeu per evitar que des de l’estranger ens poguessin envair el seus exèrcits. Aquesta ruqueria ha servit no per lligar sinó per aïllar-nos. I quan Europa posa els diners (milers de milions) que lligar, els espanyols continuen optant per l’aïllament ferroviari. I el desastre ferroviari es multiplica quan l’autopista sobresaturada per haver-la fet gratuïta però sense haver previst abans la seva ampliació construint nous carrils. A Madrid tenen les M-30 i 40 i més pagant el poble mentre Catalunya, ens prenen el pèl, com manifesta Josep Amorós, qui més coneix les vies fèrries d’Europa, i anticipa que quan el Corredor funcionarà ell ja s’haurà mort. Això és Espanya!
Els dos darrers accidents de trens d’alta velocitat entre Madrid i Sevilla han causat un immens dolor a les famílies, i un gran sentiment per tants morts i ferits. Però ningú pot explicar-se com un tren AVE pogués investir un tren aturat al mateixa carril. El ministre Puente el va atribuir, de bon principi, a un error humà. Era la manera de treure’s la responsabilitat de sobre. Així tenim les vies descuidades i mancades de les revisions necessàries, molt per davall de les atencions de França i Itàlia. Pot mantenir-se al càrrec un ministre que es treu les responsabilitats de sobre quan ell ha nomenat als seus amiguets per dirigir trens, infraestructures i vigilàncies? Crec que no pot mantenir el càrrec.
S’han malversat milions per construir noves vies però s’han descuidat els manteniments. Els mateixos maquinistes adverteixen els defectes que ningú repara i han de fer vaga .I vet aquí els dos darrers desastrosos accidents a dotzenes de morts. Existeixen trams entre Madrid i capitals de província que en relació als viatgers, tenen un cost per usuari de 2.000 euros i el bitllet no arriba al 100. Com es pot entendre tanta malversació? Això és Espanya i els catalans hem de mantenir l’esgarrifós dèficit fiscal que patim!
I així tenim que els nostres trens catalans han estat descuidats durant dotzenes d’anys, mentre la població s’ha incrementat constantment. Les Rodalies son un desastre i el president Sr. Illa afirma que aviat es faran les transferències a favor de la Generalitat. Transferències? Els diners els dominen el PSOE i el PP. Marxen de casa nostra i no tornen, i mantenim un dèficit fiscal de 22 mil milions anuals. Poden signar-se traspassos però a Espanya ja es trobaran les fórmules per tallar-los per la base i que continuïn fent i desfent segons la seva voluntat, sempre perjudicant els interessos catalans. Les nostres vies ferroviàries, els nostres trens, les nostres estacions, la vigilància de les catenàries…hi ha alguna cosa que funcioni correctament?
I així anem a Catalunya! Els trens que no funcionen, la llengua que ara volen imposar el 50% a les escoles catalanes el castellà. Els ports, aeroports, el finançament, el dèficit públic, les escoles, els hospitals, els pagesos, els pastors, els bombers…Hi ha alguna cosa que funcioni correctament a Catalunya? Els trens en son l’exemple i malauradament no tenim res de bo per manifestar, excepte els milers de milions que diuen que s’invertiran, però que s’esfumen per camí i les promeses se les emporta el vent.
*ANTON MONNER, Gandesa
Fes el teu comentari