L’any 2016 Miquel Iceta, com acostuma a fer davant d’una audiència entregada, entusiasta dels seus sermons, va demanar a Pedro Sánchez que ens deslliurés de Rajoy i del PP. Pedro s’ho mirava des de la primera fila, potser pensant com s’ho faria per justificar que Rajoy tornés a governar. Iceta ja deia, com sempre ha fet el PSC amb el PSOE, que estava 100% amb Pedro.
Remuntem-nos uns anys enrere però. Quan es va aprovar el nou Estatut al Parlament els socialistes van voler apropiar-se de la fita. No sé si recordeu que deien que l’Estatut de mare només en tenia una, Manuela de Madre. Una apropiació interessada, en la qual ja hi era Miquel Iceta, qui acabat d’aprovar ja assumia que el text podria ser retallat a Madrid. I com sabeu, va ser retallat, per a alegria d’Alfonso Guerra, amb el vist-i-plau d’Artur Mas i de Josep Antorni Duran i Lleida. El PP ja havia fet una campanya durant la negociació de l’Estatut, recollint signatures contra el text en diferents autonomies, escampant mentides, i immiscint-se en la redacció d’una llei d’una altra autonomia. La retallada, com sabem, va finalitzar amb les sentències del Tribunal Constitucional contra diferents articles que havia denunciat el PP, tot i que ells els havien inclòs en estatuts d’altres autonomies, governades per ells.
Cal saber d’on venim, no quedar-nos només en on hem arribat. Perquè si es va fer el 9-N i després l’1-O és, a més de per conveniència d’una CiU en hores baixes, per la humiliació continuada del país, per motius electorals. Humiliació continuada, que venia d’abans del 2006, en part per culpa que CiU practicava la política del peix al cove, amb demandes periòdiques de més autogovern, cosa que a Madrid molestava. Molestava però s’ho empassaven, fins que Aznar va guanyar les eleccions i a Madrid es cantava allò de “Pujol, enano, habla castellano”.
Durant aquests anys, dècades, el PSC ha mantingut una actitud molt comprensiva amb el PSOE, malgrat que des de Madrid Catalunya només ha interessat pels escons que aportaven els socialistes a les eleccions espanyoles. El federalisme, la pluja de milions, i tantes i tantes bones intencions del PSOE, sempre s’han quedat en mínims, o en no res. I darrere d’aquestes promeses molts cops ha hagut una persona, Miquel Iceta. Ha servit d’speaker perfecte, de capellà laic del PSOE, amb sermons des de púlpits electorals, fortament aplaudits pels feligresos de la rosa a la mà. Sermons que, si s’analitzen, estan plens de demagògia, d’argumentari de partit, i de suport incondicional al gran líder del PSOE, sigui quin sigui.
I això va passar el 30 d’octubre a Viladecans. Un cop més Iceta donava suport incondicional a Pedro Sánchez, líder indiscutible, després de donar suport, un per un, als cossos policials i al conseller Buch. Un suport, aquest darrer, gens innocent. I en aquest míting, Pedro Sánchez va tornar a riure-se’n del president de la Generalitat, referint-se a un nou amic que no fa més que trucar-li. Iceta dona suport al 100% a la manca de respecte institucional cap al president de tots els catalans i catalanes, suposem que perquè ell creu que no exerceix correctament la seva responsabilitat. Com bon demòcrata hauria d’aplicar-se l’exemple i ser respectuós, igual que molta gent de dreta que exhibeix el seu cristianisme, després té comportaments no gaire cristians.
Quin és el premi per a tant de hooliganisme, un ministeri, una delegació del govern, una presidència de la Generalitat amb un 155? O potser una presidència del Congrés dels Diputats? Imagineu-vos-ho. Miquel Iceta proclamant Pedro Sánchez nou president del govern imitant Penélope Cruz als Òscar. Pedroooo!
*MANEL ZAERA és informàtic i músic.
Fes el teu comentari