Espanya és un país diferent a la resta d’Europa. Cada moment que passa ho tinc més clar. Quan es va produir la transició del franquisme a la democràcia, els catalanistes i els que havien patit la guerra civil, la van assumir tot seguit. No tenien res a perdre en aquell moment! Sortien de la foscor, la corrupció, la dictadura i manaven els militars. No hi havia altre remei que signar la Constitució! Només aquells que desitjaven que tot seguís igual la van combatre i hi van votar en contra. Els que havien patit tenien quelcom a guanyar. Els que havien manat, malgrat la democràcia, els perillava la vara política i econòmica que volien mantenir.
Espanya segueix igual. Han passat 40 anys i els mateixos serven la vara. I això ho veiem amb el PSOE d’avui. Pedro Sánchez, l’actual líder, és la marioneta que gira com els penells, segons bufa el vent. Diu el que li convé avui, i demà ho dirà diferent. La paraula no té cap valor! Trump, el president d’Estats Units, així ho ensenya arreu i de moment, enganyant, prevaricant i acusant, se’n va sortint. Quants polítics, nosaltres, tenim d’aquesta mena? Un d’ells és Pedro Sánchez, que maneja el joc que li convé en cada moment, sense tenir en compte les hemeroteques, ni el que va dir abans d’ahir. S’abraça amb qui sigui, si li va bé, mentre que, el dia següent, el pot paltrigar sense consideració. No volia sentir parlar de Podemos i ara l’encaixa amb Pablo Iglesias. Una abraçada, segurament fictícia, però esperançadora. Sempre és bo que dos enemics facin les paus, ni que només sigui per conveniència. El poble desitja la pau i la comprensió. L’Estat ho necessita, davant de tanta incongruència interna que ja cala a Europa!
Però l’índex de l’Ibex va baixar tot seguit. Arriben els “rojos” –afirmaren- i “les nostres butxaques repletes de diners, de favors i compres de personatges com Villarejo, poden minvar les sorts que gaudim”. Prudència! “Hem de revertir com sigui, l’acord Frankenstein perquè no convé a Espanya”. “Hem de mantenir els nostres privilegis i aquesta gent son l’obstacle per impedir-ho”. I apareix Aznar, el de FAES, que adverteix malvestats i, amb ell, personatges com Felipe González o Ibarra, propers a la tranquil·la senectut no desitgen perdre els regals de les portes giratòries i medalles presidencials. Personatges que s’alien enviliment, agafats de la mà de Vox.
I al mig de les traïcions entre germans de partit, el fenomen de Catalunya marca l’agenda. “Els rebels catalans”, que havien promès o creien assegurat el seu vot per la investidura, ara el condicionen. També Iceta, movent-se segons bufa el penell, ja ens avisa que el federalisme no es podrà aprovar aquesta legislatura. Surt a dir-ho per davant, ja que en plena campanya va haver d’amonestar els germans del PSOE per recordar-los que tenien pactats uns acords federals a Granada de l’any 2013 que permetessin l’encaix de Catalunya dins d’Espanya. El PSC havia de guanyar a Catalunya per poder-ho aconseguir a Espanya i Iceta ho va arranjar sobre la marxa. Enganyaren però que no sigui massa declarat a la vista de la gent! I al centre de la qüestió, els presos polítics i els seus escons de diputats, senadors i eurodiputats negats per un Estat emmerdat que només pensa en mantenir els privilegis familiars d’antuvi a jutges, militars i corona. Per això no desitgen la coalició PSOE-Podemos i menys amb suport dels catalans; son els mateixos que no volien la Constitució votant-la en contra i ara reclamen totes les seves bondats, manipulant-la per “La Unidad de España”. Els jutges d’Europa, però, denuncien llurs frivolitats i exigeixen la llibertat dels líders empresonats.
Aquesta Espanya és irreformable. Al president Torra el jutgen pels llaços grocs i el volen inhabilitar, atemptant contra la llibertat d’expressió. Quantes farses quan els tribunals europeus mantenen que s’han d’alliberar els presos i probablement als exiliats se’ls haurà d’atorgar els escons d’eurodiputats! Què passarà? Els alliberaran i acceptaran els escons que els corresponen? Si obeeixen l’amnistia reclamada d’Europa, podria servir per donar respir a la investidura de Sánchez i normalitzar la judicialització del procés. Tot ho veurem dins els propers dies, si el PSOE aposentat, no enderroca abans el Sanchisme, il·lusionat en presidir el nou govern d’Espanya.
*ANTON MONNER és historiador i cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari