L’altre dia vaig llegir que Arturo Vidal tenia una quadra de cavalls i que Antoine Griezman n’acabava d’obrir una altra. Em va cridar l’atenció que els dos es dediquessin a la cria de cavalls. Però sobretot em va cridar l’atenció que sortís a l’Sport amb tota la pressió que fa l’animalisme sobre els mitjans de comunicació. Segurament se’ls ha escapat per ser un diari esportiu o bé és que els futbolistes encara són els déus dels nostres temps i el futbol encara està per damunt del bé i del mal.
M’he criat a una ramaderia de brau de les de tota la vida, la dels Germans Margalef d’Amposta. De menut, mon iaio em portava a donar sucrets a un bou que teníem tancat, l’Estrellito. Amb mon pare, als estius, anàvem totes les tardes a comptar els vedells que creuaven pel camí del carril bici de l’Encanyissada a la posta de sol. No entenc com es parla de maltractament animal quan es parla de bous a Catalunya. No ho entenc perquè els nostres veïns de França, Aragó i València tenen en total 36.000 caps de bou de lidia i realitzen 20.000 espectacles.
El bou brau és un bon gestor de biodiversitat als Parcs Naturals del Delta i dels Ports. Enriquint i regulant l’ecosistema que habita al temps que els homes l’empobrim i el malmetem. No m’entra al cap com volen acabar en la forma de vida d’esta raça a Terres de l’Ebre. Com intenten fer-nos sentir malament per defensar els usos i costums de la gent del Delta.
A Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera el bou de lidia té una població estable de mil dos cents caps gràcies als espectacles no cruents. Crec que no hi hauria d’haver massa debat en un país, Catalunya, on sobreviuen tres-cents caps mal contats de vaca de la raça de l’Albera i quaranta vaques de la raça pallaresa, un país on hem passat en cinquanta anys de dos-cents ramats de cabra blanca de Rasquera a cinc a dia d’avui.
Per a mi parlar de bous és parlar de llibertat, és parlar d’ecologia, d’economia en zones rurals, és parlar d’identitat. La gent del bou som gent amb coratge, joia al cor i amor pel territori que volem poder educar als nostres fills en els valors humanistes que el mon del bou representa. Volem que les vaques braves continuen sent patrimoni del Delta.
*PACO PALMER és el president de l’Associació de Criadors de Bou Brau de les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari