Milers de persones refugiades que fugen de la guerra de Síria cap al suposat somni europeu moren en el Mare Mortum en què s’ha convertit el Mediterrani o topen amb filats, murs, controls i gasos lacrimògens d’una Europa fortalesa que fa aigües també en els seus principis fundacionals de solidaritat i respecte als drets humans. El darrer exemple immoral d’aquesta situació el tenim en la mà dura de Grècia secundada per una Unió Europea (UE) que li agraeix ser l’escut d’Europa.
Després que Turquia hagi obert les fronteres utilitzant el drama dels refugiats com ostatges de la geopolítica de la regió, la UE permet l’incompliment del dret d’asil, els atacs xenòfobs i l’assetjament a la solidaritat. En aquest sentit, l’informe d’Amnistia Internacional “Càstig a la compassió: la solidaritat a judici a la fortalesa Europea” recull desenes de casos d’activistes represàlies per ajudar els refugiats. A l’acord de la UE amb Turquia d’externalització de fronteres cal sumar el pacte amb les milícies líbies, sense oblidar el paper del Marroc.
Un clar desplaçament del control fronterer a tercers països on, tal com han denunciat organitzacions internacionals, es vulneren els drets humans més bàsics amb documentats casos de tortures, segrestos, detencions arbitràries, violacions i, fins i tot, subhastes de persones. Així mateix, la creació del sistema de reubicació de refugiats per quotes va ser un fracàs per l’incompliment sistemàtic dels estats membres dels seus compromisos d’acollir. Un sistema que pretenia corregir, en part, el Reglament de Dublín que estableix que l’estat membre responsable de l’acollida d’un sol·licitant d’asil és el primer país on hagin quedat registrades les seves empremtes dactilars, la qual cosa sol significar que la responsabilitat recaigui sobre els principals països d’entrada a la UE, com Itàlia, Grècia o Espanya.
Una situació agreujada per la política migratòria actual de la Comissió europea rebatejada com “Protegir l’estil de vida europeu”, que tant recorda als postulats de Donald Trump als EEUU. Una decisió que l’agència dels Refugiats de les Nacions Unides ja ha denunciat que va en contra dels drets humans i de la mateixa legislació europea. La xenofòbia de la política migratòria europea i la seva falta de voluntat política són les causes d’aquesta situació d’emergència humanitària, que alhora propicia l’auge de l’extrema dreta nacionalista i racista.
És imprescindible un canvi de rumb de les institucions europees. La UE ha d’escometre urgentment una nova política migratòria per garantir els drets de les persones migrants i les refugiades, començant per habilitar vies segures, rescatar les persones i acollir-les dignament; i creant un sistema vinculant de repartiment basat en indicadors solidaris i de respecte a la legislació internacional. No es tracta de compartir una càrrega, sinó de compartir una responsabilitat.
*JESÚS GELLIDA és politòleg i investigador social.
Fes el teu comentari