El 2017 la campanya de prevenció dels accidents, a més de dura, va ser més emotiva que les anteriors. Plantejaven a diferents persones quants de morts a la carretera considerarien que havia d’haver com a màxim per poder dir que havia estat un èxit l’accidentalitat anual.
Tothom apostava per números baixos. Per exemple, podien dir 3. Aleshores se’ls mostraven imatges de familiars seus i se’ls preguntava què els semblava si eren aquelles 3 persones què pensarien. Evidentment la resposta canviava radicalment, entre plors, i el desig passava a ser zero morts. La pregunta tenia trampa, perquè fàcilment pots assumir que zero morts és improbable que passi mai, amb la qual cosa apostes per un número baix de víctimes. Però, evidentment, si aquestes víctimes et toquen de prop, no en vols cap.
Doncs alguns polítics haurien de fer aquest exercici de reflexió de com els afectarien les desgràcies si les haguessin de viure en la pròpia pell. Aznar, quan deia que a ell ningú no li havia de dir quantes copes podia beure, arran de les campanyes per evitar que la gent begui alcohol quan condueix, o ara quan va marxar a la segons residència a Andalusia, en comptes de quedar-se a Madrid per passar el confinament, no va fer la reflexió, no va pensar en les conseqüències que podria tenir la seva actitud irresponsable i incívica.
A l’altra banda de l’Atlàntic però, tenim un polític que ho supera tot. Trump, qui va guanyar unes eleccions, i no us estranyi que en guanyi unes altres, ens ha obsequiat amb declaracions i actituds impròpies d’un governant. A més de culpar els xinesos de la pandèmia, prefereix que mori gent abans d’aturar l’economia dels EUA. I la darrera idea de bomber que ha tingut ha estat posar una xifra de morts que suposaria un èxit per al país, 100.000.
Imagineu Trump, en un teatre, assegut enmig de platea, sol, mirant una pantalla, responent a la pregunta. “Quants morts creus que seria una bona xifra per a la COVID-19?”. I ell dient “100.000”.
Si després li mostressin imatges de la dona i dels fills he de suposar que canviaria de parer, no? Perquè ho faria, oi?
*MANEL ZAERA és informàtic i músic.
Fes el teu comentari