Recordo com uns xics, vestits de negre, amb un triangle de roba al pit i unes cintes a una capa que duien, van començar a cantar a les postres del dinar. Portaven molta marxa i cantaven cançons molt populars, que més d’un cop havia sentit a casa. Tothom xalava molt. Jo també.
Vaig cap a mons pares, que havien estat organitzadors de la festa, com a presidents de l’AMPA, i em diuen que és una Tuna, i que ja havia sorgit la proposta de fer-ne una al mateix centre escolar, ja que s’impartia guitarra, i òbviament, música.
I així va ser, l’any següent, al 2002, el dia de Sant Jordi, va començar la Tuna. Mon germà ja estava a dins, assajant molt. Jo encara no hi estava, ni assajava encara, però ja me les sabia totes. I aquella idea, que l’any anterior, havia sorgit mentre es feien les postres de la festa de la Comunitat Educativa, ara ja era una realitat, i quina realitat! Amb poc temps, la transmissió oral, va fer sortir a actuar la Tuna més enllà de l’àmbit escolar.
Jo em vaig incorporar amb la pandereta -podem ballar més fàcilment-. Bromes a banda, vaig agafar este instrument perquè estava estudiant bateria i el món de la percussió sempre m’ha agradat molt. Per això, amb el pas dels anys he incorporat més instruments de percussió a la Tuna. I òbviament, també canto, com tota la resta.
Passaven els anys, i l’etapa escolar es va acabar, però no volíem deixar esta activitat. Ens ho passàvem molt bé i molta gent valorava el que fèiem. Naturalment, el camí no ha estat fàcil, i com tot a la vida, tot va evolucionant: gent que ve, gent que va, gent que torna, cançons noves… I amb això va quedar oficialment constituïda La Tuna Folk.
Natros, intentem enllaçar la tradició de Tuna que es remunta al segle XII, amb l’actualitat i la nostra terra: les Terres de l’Ebre. Sincerament, estic molt orgullós i satisfet de pertànyer a este grup. És una passió per a mi, és una manera de viure: porto més de mitja vida al món de la Tuna.
Però a banda de la música, que m’agrada molt, continuo i continuem -i ja fa 18 anys- gràcies a la gent que ens segueix, que ens dóna carinyo, que confia amb natros. Si no fos per tota esta gent, dubto que haguéssim arribat a la majoria d’edat. La màgia de la música, ens ha portat a conèixer gent magnífica i molts formen part de la nostra vida ja. I esta màgia, em fa seguir tenint la il·lusió del primer dia. Avui dia, encara vull cintes i escuts per a la capa!! Per això, també vam composar la Rumbeta Agraïda, un tema propi, basat en fets reals, que dóna les gràcies a tota la gent que anem coneixent.
Tot i que, poques vegades sortim als mitjans, sincerament estic molt satisfet del funcionament i la trajectòria de la Tuna Folk, per això, públicament vull donar les gràcies als tunos, mon germà -també tuno- a la família, pubilles, pubilletes i a tothom que ens dóna suport. Estos 18 anys, els volíem celebrar totes i tots junts el proper 9 de maig al Parc de Tortosa. En esta festa fèiem la 2a trobada de tunes de les Terres de l’Ebre, amb les amigues de la Tuna Femenina de Maastricht i els amics de la Tuna d’Empresarials de Barcelona, i més activitats previstes.
Això no podrà ser, però com venim fent des que va el confinament -per exemple hem cantat Lo Carrilet per als Països Baixos i de més gent d’Europa- farem la festa este dissabte tarda, 9 de maig, a través del nostre canal instagram @latunafolk. Estigueu atentes i atents i us informarem. I tan prompte es pugui, la farem físicament, tenim moltes ganes!
Res més, Tuna Folk, per molts anys, moltes gràcies per estos anys, esperem que en siguin molts més!! A la gent que ens seguiu, de nou, moltes gràcies, a cuidar-se i fins molt prompte!!
Fes el teu comentari