[#Crònica] La nova normalitat de l’Església tortosina en temps de coronavirus

Els feligresos han pogut tornar a celebrar la litúrgia en el lloc de culte, activada la fase 1 en llocs com les Terres de l’Ebre. L’Església també ha patit les restriccions de la desescalada. Els propagadors de la fe han hagut d’adaptar-se a les mesures preventives, com la resta de comerços i restauradors. Han hagut de canviar els rituals que es pensaven sagrats i intocables. Les parròquies tenen l’aforament d’un terç d’ocupació. Si abans ja costava fer sold out, ara encara més.

Als creients se’ls recomana entrar a l’església amb mascareta, però s’han de desinfectar les mans obligatòriament. Han de seure als bancs amb una distància mínima de dos metres, preferentment als extrems, ocupant una filera sí i una no. El que s’han trobat els creients és la pila d’aigua beneïda ben buida. Tampoc se’ls permet besar els sants ni el crucifix. A l’hora de la celebració de l’eucaristia, no es passa la panereta. Tampoc es dona la pau, per evitar el contacte físic. El punt més crític és a l’hora de combregar, perquè  ja no es fa individualment, sinó que el mossèn mostra el cos de Crist a la comunitat i els fidels responen amén, un cop que han repartit les hòsties a tothom. La confessió del perdó es pot fer amb el capellà mantenint sempre les distàncies. Un cop finalitzada la celebració, la gent pot marxar en pau però evitant l’aglomeració en la sortida i el contacte físic. És moment de desinfectar tot el temple.

Fent un recorregut per Tortosa, a l’església del Roser a Ferreries s’han vist detalls curiosos. Des d’una feligresa cuidant-se del manteniment i repartint unes gotes de gel hidroalcohòlic de manera personalitzada a l’entrada, fins a marques adhesives al terra i als bancs, tot limitant l’accés. Al centre, a la parròquia de Sant Blai, s’ha vist al sacerdot gairebé parlant amb gestos amb els fidels. A més, com que els feligresos han de mantenir la distància de seguretat, molts creient es queden a la porta escoltant la missa perquè no poden romandre al seu interior, ja que l’aforament limitat està a full.

Es pot afirmar que l’Església del segle XXI ha hagut d’adaptar-se als nous temps de manera forçada i imposada. Per primer cop en la història reben ordres de l’Estat de manera directa i obligada. Les han acatat. Almenys, a Tortosa. Per tant, ens trobem davant d’una institució caduca? O ara, amb l’adaptació que fa la societat cap a una nova normalitat, l’Església també farà aquest pas?