L’actual model econòmic capitalista neoliberal es basa en l’acumulació, la propietat privada, la sobreproducció i l’hiperconsum. Una economia de mercat dominant que precaritza la vida, genera desigualtats, depreda el medi ambient i és el fil conductor de pandèmies com l’actual del covid-19. Davant d’aquest model competitiu –que té l’afany de mercantilitzar totes les esferes de la vida– una alternativa possible i ja existent són les economies transformadores. Unes altres economies conformades per quatre moviments de moviments que s’aglutinen en el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (FSMET) que es celebra aquests dies de forma virtual.
L’economia social i solidària, amb el comerç just i les finances ètiques, construïda sobre les bases del cooperativisme i l’articulació de mercats socials, amb pràctiques d’autoorganització i democratització de l’economia, proveint béns i serveis per a la satisfacció de necessitats en comptes del lucre.
L’economia basada en els procomuns, com a tercera via en la manera de gestionar els recursos i produir valor, basada en la gestió comunitària, trencant la dualitat estat-mercat com a únics espais visibles i legitimats per a la producció, gestió i assignació de recursos del sistema econòmic.
Les economies feministes, per desplaçar els mercats i el capital com a centre de l’organització socioeconòmica i situar-hi la vida i tots els processos que la fan possible de manera sostinguda, amb especial importància de l’economia de les cures i el paper clau de la dona i dels valors feminitzats.
El moviment per la Sobirania Alimentària, amb el seu paper fonamental en el replantejament del model agroalimentari com a peça bàsica per al sosteniment de la vida, i que, per tant, connecta la seva lluita amb totes les lluites per la defensa de la terra, encapçalades per l’ecologisme social i moviments com el Decreixement.
Aquestes altres economies estan en ple procés de construcció, d’acumulació de forces, a la cerca d’un relat comú com un dels principals reptes que permeti aglutinar les diferents propostes en relació a una visió més àmplia i compartida de transformació socioeconòmica. És en aquest sentit que parlem de les economies transformadores com a aquest concepte aglutinador en un relat comú articulat al voltant de dos grans eixos: la sostenibilitat de la vida en relació amb la naturalesa, la cura i la comunitat; i la distribució igualitària del poder i dels recursos a través d’una organització econòmica basada en la satisfacció de les necessitats per a una vida digna mitjançant una gestió democràtica, transparent i sense afany de lucre.
Es tracta de recuperar la funció originària de l’economia, posant-la al servei de les persones, per a gestionar els recursos equitativament i explotar-los de manera sostenible, assajant un nou model socioeconòmic més just, democràtic i solidari. Un altra economia que, en definitiva, permeti plantar la llavor del canvi per construir un model econòmic i social que posi a les persones i al planeta en el centre.
*JESÚS GELLIDA és politòleg i investigador social.
Fes el teu comentari