El món observa i se’n fa creus que per una pancarta es pugui destituir un president. Però la raó de la inhabilitació és una altra; va mantenir un cartell on demanava la llibertat de presos polítics i exiliats. I aquesta és la causa, i no cap altra. Els alts tribunals espanyols van condemnar els polítics catalans a presó. Altres, els que van marxar, es van presentar d’immediat a la policia dels països on van arribar; demostraven així que no fugien. S’exiliaven d’un país on se’ls condemnaria, sense cap mena de dubte, per haver convocat un referèndum pretenent conèixer quin era el sentiment de la gent respecte a la independència o no de Catalunya.
Els polítics, servint-se d’uns jutges polititzats, l’havien declarat “inconstitucional” perquè preguntar al poble resultava ser un pecat tan greu com aquell que la Santa Inquisició portava els heretges a la foguera. I al primer referèndum convocat pel govern Mas, immediatament, per escarmentar els principals culpables, se’ls va castigar havent de pagar de la seva butxaca el que havia costat celebrar la consulta, fins i tot, comptabilitzant el valor del lloguer de les escoles públiques on s’havia celebrat el dipòsit de paperetes. Molts milions, tots ho sabem, va significar el càstig i la inhabilitació! Però els diners sortiren de les butxaques anònimes de centenars i milers de catalans que els aportaren per atendre el pagament. Si els catalans son tan raques com poden haver tret tants milions?
Tampoc entenen com les manifestacions de milions de catalans que surten al carrer les paguen de la seva butxaca; viatge, samarreta i dinar. No és el mateix que per contrarestar-les, Cs i PP, pagaven l’autocar i una quantitat a cada manifestant, amb el dinar inclòs, pensant que podrien guanyar aplegant gent de tota Espanya per fer-los cridar “Cataluña es España”. I així els va resultar un fracàs absolut. On els catalans reunien dos milions de manifestants, Cs, PP i alguns cops amb l’ajuda indirecta del PSC (PSOE català), en reunien 20.000 aconseguint el ridícul més estrepitós. Uns hi van per convicció i amor a la terra i altres perquè cobren per assistir-hi.
I Europa, ho veu i se n’adona de tanta incongruència. Els polítics del PP, PSOE i Cs, des de la cambra de Brussel·les manipulen tant com poden per aconseguir que Puigdemont, Comin i Ponsatí siguin extradits a Espanya amb la voluntat malsana de castigar-los, empresonar-los i humiliar-los com a la resta de membres del govern que després d’un judici de vergonya els tractaren com a criminals. Alguns eurodiputats de les mateixes famílies polítiques els ajuden, però la justícia europea els ho nega. Una cosa son els polítics espanyols i alguns europeus que els paguen posant-los medalles a Santander, guiats per l’odi i la revenja, i l’altra és la justícia europea que mesuren la balança amb sentit d’equanimitat, abandonant la ideologia i la política que es com jutgen els alts magistrats espanyols.
Inhabilitaran el president Torra, prosseguint el camí emprés a Mas, Puigdemont, Sánchez i Turull. Quan l’elegit no es del seu gust i no fa el que ells volen, la justícia espanyola ho té clar; l’empresonen, l’inhabiliten, no li permeten ser president o el multen i assumpte acabat; potser per una pancarta o potser per un informe policial fals, encarregat exprés per un coronel com Pérez de los Cobos, condecorat i ascendit, que els serveix per acusar i condemnar.
El dolent per ells és que ni convocant les eleccions il·legals des de Madrid sense passar pel Parlament de Catalunya, ni desqualificant presidents, i cada cop obtenen pitjors resultats. Segons la Sáez de Santa Maria, havia escapçat l’independentisme per sempre més, però els resultats de les successives convocatòries demostren el contrari perquè l’emprenyada general va en increment. A més repressió i a més venjança, el poble català respon amb més mobilització i amb més convicció d’independència.
Vet aquí que l’advocat de la defensa del President Torra, Gonzalo Boye, va advertir i aconsellar als il·lustres magistrats de Tribunal Suprem que abans de procedir a la inhabilitació del defensat, haurien de consultar la justícia europea, i per acabar els va descol·locar citant l’article 897 de la Llei d’Enjudiciament Criminal. I queda clar; la justícia espanyola guanyarà la batalla de la inhabilitació perquè ja la tenien determinada abans de començar, però la guerra la perdrà; un i altre cop quedaran en ridícul, quan els tribunals europeus els desautoritzaran.
Amb el campechano a Dubai, fugat i carregat de milions amb el permís exprés del govern més esquerrà de la democràcia espanyola, a la vegada que s’ha posat al descobert que la policia patriòtica -71 membres- perseguia el tresorer del PP, pagant-ho amb diners públics, per amagar els robatoris del partit de Rajoy i complementat per la corrupció que va desenterrant el policia Villarejo, posa Espanya a l’altura del betum. Ni les mare de déus condecorades per l’exministre, Fernández Díaz, els pot salvar!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari