‘Antes roja que rota’

Els que tenim anys les hem vistes de tots colors. I ara, sense esperar-ho, retornem al passat perquè la dreta espanyola no vol perdre el poder que ha disposat els darrers 80 anys. El van perdre en la democràcia dels anys trenta i ara intueixen que el poden tornar a perdre per culpa de “los rojos y los independentistas” i fan servir tot el que tenen al seu abast per tornar a recuperar la vara del “mando y ordeno”.

En aquell moment ho van arreglar amb “El Alzamiento Nacional” i ara ho arreglen des de les togues. Francament, els he de confessar que prefereixo les togues als canons però cal entendre que si una cosa és dolenta, l’altra, en democràcia, és molt pitjor. Quan hi ha tancs pel mig, hi ha sang. Ara que hi ha jutges, hi ha injustícies simulades dins l’espectre de la legalitat, no hi ha sang però hi ha més ràbia i empren la repressió selectiva per escarmentar.

O sigui que, d’una forma o l’altra, Madrid i els poders fàctics que no desitgen perdre els privilegis heretats del franquisme, la monarquia i dels canons, persegueixen tots aquells que els planten cara. Ara en democràcia i dins d’Europa entonen d’amagat el “Cara el Sol”, però amb els aires fingits desviant l’atenció de cara un altre costat. Van anar pels independentistes i contra els referèndums perquè els declararen il·legals. I ara van pels “comunistas”, directament pel vicepresident Iglesias, amb l’objectiu de desactivar el govern d’esquerres de Pedro Sánchez i, si és possible, fer-lo caure. 

No els agraden, ni un ni l’altre, perquè ideològicament estan lluny dels seus interessos i poden perjudicar les seves butxaques i els privilegis adquirits. L’excusa és “la unidad de España” i la dreta pura i dura, segons creuen ells, són els únics que la poden preservar però amb l’ajuda dels enganxats al poder com Felipe González, Josep Borrell o Alfonso Guerra, quan llueixen corbates de seda natural i han abandonat les americanes de vellut que exhibien com a “progres” d’antuvi. S’han acomodat als sous alts, al poc treball, sense recordar-se’n d’aquells que en el seu dia van dir que defensaven.

Però els que tenim anys, sabem que dretes i esquerres, uns per ideologia i altres, els enganxats al poder i que el mantenen des dels punts estratègics, ho tenen clar quan Catalunya reclama un tracte d’igualtat a la resta dels espanyols. No ho poden consentir i han de mantenir la seva força, sigui la dels canons o sigui la de les togues; mai no la volen perdre! No respectaran la llengua, ni els pressupostos, ni la idiosincràsia i imposaran la seva força perquè “Todos somos españoles y todos somos iguales ante la ley”. I per això disposen de la Constitució que la canvien quan els convé o manipulen els seus articles segons el seu criteri i la legalitat la tenen assegurada segons les seves voluntats. I l’esquerra acomodada també s’hi suma i ho veu satisfactòriament.

Ara els fa nosa Iglesias i el govern de Sánchez, sobretot quan han ressorgit de les tenebres els escàndols de la corrupció reial i la del PP, les baralles internes servint-se de les clavegueres de l’Estat i usant diners públics per mantenir el poder i amagar la corrupció apareguda que ha de ser jutjada per magistrats designat a dit pels ells mateixos. Per altre costat, Villarejo va soltant les brutícies que ell en va ser el subjecte principal per benefici propi, manat pels poders polítics i, a la vegada, fàctics.

Ara, per tant, ja no només s’ha d’anar en contra pels independentistes aplicant la venjança i la repressió, sinó que ara ja toca també als Podemos. Els fa por alguns canvis que poden sorgir que perjudicarien les seves butxaques i la seva ideologia.  I això és massa! Famílies que manen  de segles, abans amb els latifundis i els títols nobiliaris i ara amb la política, la magistratura i el funcionariat, no es resignen a perdre el poder. Com ho feren amb els independentistes, els coronels condecorats i ara passats a generals, podien aportar proves falsejades als magistrats de les causes, i des dels governants del PP podien usar el clavegueram per destruir els que els feien nosa, ara, el vicepresident del govern pateix de la mateixa medicina. I, com és natural, es queixa!

És curiós com els que tenim anys veiem que la història es repeteix. Del “Decreto de Nueva Planta” fins avui, hem sentit i hem vist de tot. I tot contra la igualtat de la ciutadania del que els poders fàctics cataloguen “de todos los españoles”. Obliguen a ser-ho, com si fossin una colònia, seguint els passos de la sagrada Constitució i l’apliquen com ho feien amb la Inquisició que cremaven els que no pensaven com ells. Però atenció! Les veus ja arriben d’altres llocs com és el cas de València, on el seu president, demana igualtat, que Espanya ha de canviar i no pot continuar com fins ara…i és del PSOE.   

El “quieto todo el mundo”, aquella famosa frase del coronel Tejero, dins a les Corts, amb pistola a mà, torna a sonar a la capital de les Espanyes amb ritmes musicals diferents. Serà d’una altra manera més subtil però els resultats perseguits volen ser idèntics. Quan no ho aconsegueixen d’una forma, empren una de diferent i els objectius volen ser els mateixos. Per la dreta pura i dura, l’atac és la seva millor arma i per això quan la brutícia d’un estat anòmal els supura fins l’alçada del nas, els cal, per justificar la seva immoralitat, l’atac frontal contra aquells que no pensen com ells; abans Catalunya i ara Podemos. 

I la covid-19 ho acaba d’arreglar tot. La culpa sempre és d’alguns i mai d’ells, malgrat que amb una pandèmia com aquesta, els governs siguin de dreta o d’esquerra, tots s’han equivocat més o menys. Ningú està exonerat, davant d’un caos com el present. Però la culpa mai és meva, sempre és la dels altres en aquesta Espanya que tot ha fa bé. Dins la corrupció existent pocs van a la presó gràcies a unes togues parcials, malgrat que emergeixen veus avisant que Espanya no funciona i ha de canviar. El dolent és que a la fi prefereixen tots ells,  una Espanya continuista i per tant, “Antes roja que rota”.

*ANTON MONNER és historiador i cronista de Gandesa.