Fa uns dies, la consellera de justícia de la Generalitat, Ester Capella, va anunciar que el seu departament ha elaborat un informe tècnic per a la retirada del monument a la Batalla de l’Ebre, situat a Tortosa. Una decisió que xoca frontalment amb la voluntat dels veïns expressada en la consulta ciutadana de 28 de maig de 2016.
En aquesta consulta, on els tortosins vàrem poder elegir entre “retirar i museïtzar” el monument a la Batalla de l’Ebre o “mantenir, reinterpretar i contextualitzar-lo per tal de promoure la memòria històrica i la pau”, la segona opció va guanyar amb el 68% dels vots i uns nivells de participació molt superiors a qualsevol altra consulta ciutadana, fet que va remarcar l’alcalde d’aquell moment, Ferran Bel, en roda de premsa.
La mateixa nit, el representant local d’ERC, Felip Monclús, va acceptar els resultats en nom del seu partit i va instar l’Ajuntament a fer efectiu el resultat, a pesar de reconèixer que “pensava que més gent votaria a favor de la seva retirada”. Una reflexió coherent amb el talant del partit republicà que, segons Capella, “garanteix que els ciutadans siguin protagonistes a l’hora d’elegir el seu futur”. De la mateixa forma que Monclús, la resta de forces polítiques amb representació al consistori a excepció de la CUP varen acceptar els resultats.
En aquest sentit, l’anunci de Capella al que faig referència a l’inici de l’article pot sorprendre al lector, perquè ve a posar a la representant pública davant d’un espill, i no crec que s’agradi.
ERC, aquell partit que, segons la consellera, “es compromet amb el que diu” i visualitza les organitzacions polítiques com a “instruments per a aconseguir els objectius de la ciutadania”. Aquell partit que considera que la coherència en els seus postulats ha esdevingut la clau del seu èxit polític, segueix Capella. Una coherència que brilla per la seva absència en una qüestió com la del monument, on la màxima del mandat democràtic sembla no aplicar-se.
En aquest supòsit, més que una abanderada d’aquest mandat, la consellera està actuant com la censora general de Catalunya, afegint un capítol més a la història de la imposició moral sobre la llibertat cultural. Un episodi anàleg al que la humanitat va presenciar al 2001, quan el règim talibà va decidir bombardejar i destruir els Budes de Bamian per considerar-los contraris a la seva moral.
Capella, enarborant el lema de “tot pel poble però sense el poble”, deu considerar que la ciutadania de Tortosa no té dret a decidir sobre el futur d’aquells elements que afecten al municipi, i que una reinterpretació que erigeixi a la pilastra de l’antic pont de la Cinta un símbol de pau i reconciliació no és convenient segons els seus filtres dogmàtics. Potser la consellera també ens vol dir què votar, com vestir o a quina hora hem d’arribar a casa.
Com a ciutadà de Tortosa li demano a la consellera que respecti la voluntat popular expressada de manera clara i inequívoca a la citada consulta. Una petició que, a la vegada, exigeix valentia política, generositat i coherència als nostres representants municipals.
Perquè, consellera, no es pot defensar la voluntat popular únicament quan a un l’interessa, ja que es perd tota la credibilitat política que s’espera d’un representant públic. Perquè quan trepitges aquesta línia roja, la realitat et posa davant d’un espill i no t’agrada gens el que en ell es reflecteix.
Fes el teu comentari