Enmig d’aquests temps d’incertesa i pandèmia, s’acosta, un altre cop i puntual a la seva cita anual, el vint-i-cinc de novembre, data que les Nacions Unides han fixat per a la commemoració el “Dia Internacional contra la violència i el maltractament a les dones”. Sí, enmig d’una pandèmia n’evoquem una altra, igualment de terrible. I no estic fent servir el recurs de la hipèrbole quan anomeno d’aquesta forma al mal que sacseja a un sector ben definit de la població mundial. Les esgarrifoses estadístiques canten, amb veu metàl·lica, que gairebé un 70 per cent de les dones de tot el món patiran algun tipus de violència en el decurs de les seves vides. Perquè violència no és només un cop de puny ben clavat, o una empenta donada amb mala bava, la violència- com els mals bíblics- té infinitat de formes i de rostres que cal desenmascarar, i amb el seu degoteig a través del temps, totes i cadascuna d’elles deixaran cicatrius inesborrables en els cossos i les ànimes dels qui les acabin patint.
De vegades, per a mirar endavant amb el cap ben alt i empoderant-nos, és necessari posar la vista ben enrere, allà on prenen forma les arrels que ens donen cos. Som filles d’una terra que les nostres avantpassades van defensar d’invasions, a cops de destral. Eren altres temps, i altres circumstàncies, però dintre d’aquelles dones primigènies bategava ja el germen d’un caràcter i d’un valor que, en el seu dia, les va impulsar a defensar, amb les ungles i les dents, aquells principis i drets que consideraven inalienables. Amb la força de la convicció van ser capaces de doblegar un destí que semblava ineludible. És precisament aquella energia atàvica que, allà pel segle XII, va dibuixar la història d’aquesta ciutat, a la que ara hem d’apel·lar per tal de protegir la nostra integritat i deliniar un futur a l’alçada del que ens mereixem. No hi ha terra més preuada que la dignitat de cadascú. I avui, vint-i –cinc de novembre, més que mai, cal recordar com les nostres més remotes predecessores van defensar aquesta porció del territori on ara s’alça la nostra ciutat, perquè com a dignes hereves seves, continuarem la lluita, servint-nos de la sororitat que ens vincula a totes i del respecte que pretenem, per tal de preservar la legítima honorabilitat que com a filles de les nostres mares ens pertoca. Ni més ni menys.
Fes el teu comentari