Aquest diumenge la gent sortirà a votar. Hi ha molta confusió no només per la dreta i per l’esquerra, que sempre han estat les forces antagòniques que lluiten per aconseguir la victòria electoral i governar segons la seva ideologia. La pandèmia intensifica encara més la incertesa en el recel de moure’s del seu domicili per la por al virus maligne. A casa nostra, des de l’Estatut enderrocat pel PP, la dreta i l’esquerra tenen la seva influència, però el que prima entre la nostra gent és ser lliures del jou que ens tenen lligats des de fa segles els diferents governs espanyols. La identitat, avui, és el tema primari. Les dretes o les esquerres, que també compten, són secundaris. És la voluntat de ser i continuar sent catalans el que està per sobre d’altres consideracions.
Aquestes eleccions es distingeixen en dos blocs diferenciats. Uns desitgen aconseguir una autonomia folklòrica de sardana i barretina, dirigida des de Madrid, mentre els altres un Estat independent que sap on va, segueix els passos de la productivitat de la seva gent, mantén la seva llegua mil·lenària, els seus costums heretats d’Europa i el sentit progressista nascut del parlamentarisme des del segle XIII.
Uns es defineixen constitucionalistes i els altres independentistes. Tots els partits d’òrbita d’Estat, des de Comuns a Vox que representen els dos extrems, passant pel PSOE, Cs i el PP, tenen clar que si sumen per formar govern, s’uniran per evitar un govern independentista que durant les darreres legislatures han hagut d’enderrocar les cúpules judicials aplicant les lleis segons la seva conveniència. Magistrats polititzats, que sempre prioritzen la “Unidad de España”, observen de la reraguarda i si els partits constitucionalistes no poden unir forces per disposar del govern, tornaran a jugar per canviar lleis i adaptar-les a les necessitats ideològiques com realitzaren amb els membres del procés, prescindint del Drets de l’Home i actuant arbitràriament, com se’ls denuncia i se’ls “retrata” des dels tribunals europeus. Sempre disposen com a reserva “les portes de la justícia que les controlen pel darrera”, com va garantir en el seu dia, l’exsenador Cosidó.
No seran ells sols els que lluitaran per afavorir el nacionalisme espanyol, imperial i excloent; es serviran de “operaciones Cataluña”, fons reservats, premsa, reialesa, policia i el govern de torn, i tot el que disposaran a les seves mans per aconseguir la destrucció dels nostres idearis. Plegats seran la llenya per encendre el foc contra la nostra personalitat, reprimint, empresonant i perseguint amb l’excusa que desitgen pau, que les aigües tornin al seu curs i que l’economia catalana tiri endavant. La seva prepotència dirigida des dels poders econòmics, “les clavegueres de l’Estat”, els polítics, policials i judicials es manifesten excloent els que no pensen com ells. I així, l’exministre de Sanitat no va acceptar la prova del PCR abans del debat de TV3, posant en risc la salut de tots els presents, polítics i periodistes. Resulta ser una demostració més de la immunitat que gaudeixen. Qui ha de donar exemple, com és l’exministre de Sanitat, “s’ho passa pel folre”, amb vacuna o sense, o amb mascareta o a cara descoberta, i es queda “tan fresc”.
I a l’altre costat tindran els partits independentistes que lluitaran, amb més o menys instància, per aconseguir la no dependència política dels governs de l’Estat. El poble català es va indignar quan es van anul·lar els 14 articles de l’Estatut aprovat segons tots els requisits estipulats per la Constitució. Es va incrementar la indignació quan el govern de torn no van acceptar el més mínim diàleg emparant-se en el TC que controlat i condicionat per ells mateixos actuant políticament i arbitrària, obviant la equanimitat que ha d’imperar en la justícia.
No ens queda altre remei que actuar en defensa pròpia. Si arriben a aconseguir el govern de Catalunya, amb l’ajuda de l’extrema dreta i l’extrema esquerra espanyola, el nostre govern seria la marioneta a mans de la Moncloa. Seguirien anys i panys marxant els nostres diners a Hisenda i perdent-se pel camí. No permetrien l’ús de la nostra llengua mil·lenària, seguint els passos que ja coneixem d’altres èpoques. Paralitzarien les obres públiques per empetitir la nostra economia, com ja les tenen aturades des de fa anys. No els caldria trucar a cap empresa catalana per canviar la seu, com entre altres ho feren el rei i Rajoy, ja que directament les posarien a Madrid o fora de Catalunya i, la nostra cultura estaria controlada i censurada com en temps de Franco. Això sí, ens deixarien portar la barretina, ballar la sardana per demostrar la seva excelsa catalanitat i ens exalçarien, ensabonant-nos al NODO explicant “La laboriosidad del pueblo catalán”.
Tots a votar, estimats lectors! Cadascú que voti el que cregui convenient, sigui de tendències més o menys dretanes o esquerranes, però amb la responsabilitat que existeixen dos blocs antagònics i que cadascun d’ells tenen com a objectiu mantenir “El Som i el Serem” o aconseguir que el govern sigui el que volen des de Madrid, destruint la virtuositat que ha distingit Catalunya, la nació democràtica i parlamentària més antiga del sud d’Europa, la nostra idiosincràsia com a poble i la nostra voluntat de continuar sent allò que hem heretat dels nostres antecessors.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari