El Maestrat aragonès és un territori veí amb el qual les Terres de l’Ebre tenim molta relació. No només s’hi ha va de visita, a fer rovellons, sinó que tradicionalment la transhumància comunicava aquell territori amb el nostre, fent que amb el pas dels anys molta gent de pobles com Fortanete, Cantavieja o la Iglesuela, acabessin establint-se aquí. La dura vida al camp, la dificultat per mantenir ramats pel cost de les pastures i les oportunitats d’un territori com el nostre, acabarien fent que molta gent baixés al pla. Jo mateix soc fill de manyo. Mon pare de ben menut baixava amb les ovelles practicant la transumància, fins que la família va acabar establint-se aquí.
Visitar el sud de Terol, passant per les veïnes terres del nord de Castelló, ja sigue anant per Catí i Ares, o per Morella, i entrant en els dominis de l’antiga Castellania d’Amposta per Mirambel o per la Iglesuela, és un regal per a la vista. La pedra seca, muntanyes poblades de pinars, escarpats barrancs, tallen molts cops la respiració. El territori ha fet un esforç per promocionar-se turísticament. Pobles com Cantavieja o la Iglesuela del Cid, en són referents. S’han creat i documentat rutes turístiques per atreure visitants. S’ha creat la ruta silenciosa, the silent route, una ruta que passa per la Cañada de Benatanduz, Villarluengo o Pitarque, per la qual circular és un goig, una experiència inoblidable. Passar per estrets formats per les dues parets als dos costats del riu, passar pels orgues de Montoro, entrar a Pitarque per sota dels túnes excavats a la pedra,…
Al territori hi ha alguns parcs eòlics, com el de Castellfort o el que tocant a Bordón, repercutia els beneficis a la província de Castelló. També hi ha hagut anuncis de projectes de fracking, per extreure petroli del subsòl amb pràctiques que s’han posat en dubte per poc eficients i per poc respectuoses amb el medi ambient. D’estos projectes no se’n sap res. Però ara arriba un gran projecte, trencat en projectes més menuts, aparentment independents, que pretén cobrir gran part del territori del Maestrat i de la serra de Gúdar-Javalambre, de molins. Eixamplaran carreteres, segur. Els ajuntament de la zona tindran ingressos, segur. Crearan llocs de treball, això sí, temporals. A canvi, es malmetrà el patrimoni natural d’un territori que fins ara ha pogut presumir de bellesa i de tranquil·litat. Al mateix temps ha estat un territori abandonat, tant pel govern espanyol, com pel govern aragonès. I no s’espera que cap d’estos dos face cap moviment per evitar un destí fatal per una de les zones més boniques que té l’Aragó
Fes el teu comentari