Va ser de les primeres frases que me va dir el senyor Agustí Roig quan vaig començar a treballar amb ell. Després es va convertir en una manera de fer les coses i finalment es converteix en una ordre mental. I així es va avançant.
Evidentment que qui s’ha quedat encallat al passat, a una visió i interpretació limitada, a mi no em trobarà.
No entenc que siguem cridats, que ens manifestem, que donem el nostre parer voluntàriament, i que, d’acord amb el resultat, no hagi hagut cap convocatòria per valorar diferents reinterpretacions del Monument. Suposo que no hi ha interès i que seguim estant marcats pel que ens diuen des de fora.
Ara que ja està descatalogat ve l’hora de la reinterpretació que va demanar el poble, i que ben reinterpretat, ja situat fora dels arguments interessats de la Memòria Històrica, es torni a catalogar i fer de Tortosa una finestra la món.
La primera actitud és Aprendre a Desaprendre, superant estigmes, models de pensament, que amb el nous contexts tecnològics, socials, de globalització o de mercat, queden obsolets.
Haurem aplicat els conceptes d’una societat moderna i avançada, és a dir, RECICLEM (li donem un altre ús), TRANSFORMEM (li donem la volta a l’actual concepte i li afegim valor) i CREEM (efectuem una innovació).
Vull per la meva ciutat un nou actiu turístic. Li donem un plus subjectiu que la fa més gran. Tortosa surt reforçada a nivell mundial (sí, sí, mundial) i reforça el nostre tarannà històric de convivència entre cultures.
La idea és passar d’un Monument discutit a una obra dinamitzadora. De denostat a admirat. De sentenciat a revitalitzat. De prescindible a imprescindible.
Tombar, destruir, eliminar, etc.., és lo simple. Sols descansen egoismes efímers que anteposen el “jo” al “natros”, els que viuen el “passat”, s’agronxen en el “present” i no veuen el “futur”, i que no volen deixar a les generacions venideres un exemple de transformació d’una societat.
Només trobarem oportunitats si fem canvis. Mantenir la mateixa mentalitat de perdedors no ajuda a sobreviure. No serem els més forts per que haguem fet caure un monòlit. Ni serem més intel·ligents. L’èxit el tindrem en saber adaptar-nos als canvis del nostre entorn, en veure’ls com una oportunitat i no com una amenaça.
La visió d’empresa me diu que “quasi tots els problemes es poden convertir en oportunitats”. Tombar o treure el monòlit és considerar que tinc un producte, que no funciona, i he d’acomiadar gent. Si ens limitem a això, ens impedeix vore més enllà. I si exportem el producte? Hem pensat en fer-ho? I si ampliem la gamma del producte aprofitant sinergies? I si el redissenyem? Hem pensat en fer-ho?. Si tombem, ens quedem fora del mercat i desaprofitem una oportunitat única i immensa per la ciutat.
La reinterpretació sols necesita de – Posar-se a pensar – Explorar noves oportunitats – Buscar noves idees – Adquirir nous coneixements – Vore com han fet altres certes coses, etc.. Natros elegim.
I porto unes quantes trucades a la porta dels meus representants des de. 2015 (abans del referèndum ), sense resposta. Torno a dir que sembla que ens manen des de fora i no deu interessar molestar, encara que hi ha un deute moral en lo poble de Tortosa que va ser clar.
No entendré que no puguem exercir un lideratge que podria portar Tortosa a ser referent, actuant amb responsabilitat, a no esperar a dependre de tercers i a actuar per damunt de les crítiques.
La iniciativa meua és inventar una motivació, és crear una oportunitat i una innovació social. La utilització del Màrketing Emocional, on anem a buscar un vincle afectiu durador i que posa Tortosa al capdavant.
Sentir-nos orgullosos de poder transmetre la capacitat que té una societat per mirar endavant sense tirar res, aprofitant un recurs al que donem la volta.
Diuen que desmuntar-lo pot costar 200.000 euros. Jo veig fàcilment multiplicat per 10 la repercussió de fer una bona reinterpretació i multiplicar per 100 les possibilitats de Tortosa com a eix de nous objectius lligats a aquesta decisió de transformació.
Reflexió des de l’estima a Tortosa, sense rerefons d’ideologia i ja veieu que no he tocat per es el passat. El passat és història, el futur imaginació.
*JOAN OTERO ROSELLÓ és membre membre del Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l’Ebre (COREMBE).
Fes el teu comentari