Com dèiem fa uns dies parlant de les cases buides d’Amposta, hi ha un col·lectiu per al qual el problema de l’habitatge té una urgència especial: els joves. Cada any, joves que han acabat els estudis o han trobat la primera feina topen amb la mateixa paret: no hi ha on viure a un preu que es puguin permetre. I quan no troben pis, marxen a altres ciutats, i Amposta perd gent jove, talent i futur.
Aquest no és un problema menor ni passatger. És, potser, el repte més important que té la ciutat de cara al 2030: si els joves no es poden quedar, no hi haurà relleu generacional, ni famílies noves, ni qui ompli les escales, ni qui mantingui vius els comerços de barri.
L’habitatge dels joves, com el de la resta de la ciutat, s’ha de pensar dins d’Amposta en Transició: un model que connecta l’habitatge amb la mobilitat, l’economia local i la vida de barri. Una ciutat on els joves puguin quedar-se és, també, una ciutat més resilient.
Aquí calen mesures pensades específicament per a ells, no declaracions generals. Reservar una part de les noves promocions públiques i protegides per a menors de 35 anys. Impulsar lloguers assequibles de llarga durada, perquè un jove pugui fer plans de veritat i no viure any rere any amb la incertesa de si li renovaran el contracte. I facilitar fórmules com les cooperatives en cessió d’ús, que a altres llocs ja han demostrat que funcionen per obrir camins d’accés a l’habitatge fora del mercat lliure més especulatiu.
Una part d’aquestes solucions ja les tenim a mà. El mateix parc d’habitatges buits del nucli antic del qual parlàvem l’altre dia, un cop rehabilitat amb condicions clares de preu assequible, pot convertir-se en la primera llar de molts joves de la ciutat, sense necessitat de créixer cap a fora.
I calen també entorns pensats perquè valgui la pena quedar-s’hi: barris amb comerç de proximitat, espais públics dignes, mobilitat segura i equipaments que facin de l’Amposta 2030 una ciutat on un jove vulgui construir la seva vida, no només on hagi de conformar-se per no poder marxar.
Fer-ho bé no és només una qüestió d’habitatge. És decidir si d’aquí deu anys Amposta serà una ciutat amb relleu generacional o una ciutat que haurà vist marxar la seva gent més jove.
*Pere Montañana, candidat del PSC d’Amposta
Fes el teu comentari